Crítica: Mind Of Mine

Divendres es va llançar un dels àlbums més esperats del 2016: Mind Of Mine. Es tracta del primer àlbum en solitari de Zayn, ex-membre de One Direction. El cantant britànic deia que formant part de la boyband mai havia pogut fer el que ell volia i que ara finalment podria fer-ho.

Mind Of Mine és un àlbum amb un estil R&B, tot i que dins del pop. Sona bastant diferent de les cançons de One Direction, amb un so menys juvenil i més (No diré adult) apte per a un públic més ampli. Jo personalment m'esperava un canvi més radical, però tot i així el canvi és a millor. Sens dubte. Jo crec que aquest era el principal objectiu de Mind Of Mine, i això ho aconsegueix: és millor (més passable) que els discos de One Direction i sona diferent.

Encara que aconsegueix un so diferent, s'hi encasella massa i la gran majoria de cançons del disc sonen molt semblants. A més aquest so R&B-Pop que agafa a mi no m'agrada. Suposo que aquest és el problema: a algú que aquest so el fascini probablement ja li sembli bé que totes les cançons siguin iguals.

Però com que en aquesta crítica refelecteixo la meva opinió, diré que he trobat aquest disc avorrit monòton i sincerament, si no fos per fer la crítica no l'hagués acabat de sentir.