31 de març 2016

Crítica: Living Life Golden


Divendres es va posar a la venda Living Life Golden, el segon àlbum d'Elliphant (Tot i que és el primer treball discogràfic de la cantant sueca que serà distribuït arreu del món).
Amb aquest disc Elliphant ha aconseguit crear un so molt característic, combinant una gran varietat de gèneres que van des de la música electrònica fins al Reggae, passant pel pop, el trap i el hip-hop. En general totes les cançons tenen molta presència d'elements electrònics, tot i que no tenen la estructura típica de les cançons EDM sinó de les pop. A més, moltes cançons tampoc presenten un so molt ballable. En certa manera, el seu estil beu bastant del de Major Lazer, que col·laboren en el disc.
Ja sé que el que vaig a dir semblarà que no té sentit, però és la sensació amb la que no m'he quedat després d'escoltar el disc un parell de vegades: és molt comercial, però alhora no ho és. Veiem una artista emergent que fa música pop (Tot i que amb uns sintetitzadors molt potents) que pot agradar a tothom i que segur que si estigués signada per alguns noms sonaria a totes les ràdios del món, però no es veu gens desesperada per ser una estrella, cosa que (no vull dir noms) però sí que he vist en altres artistes emergents, per no dir en la majoria.

La veritat és que aquest disc està molt (Però que molt) per damunt de les meves expectatives en tots els aspectes. És més variat del que m'esperava i no se m'ha fet gens pesat. Després que arribi amb un retard de 6 mesos havia perdut tot l'interès en aquest disc. i em feia molta mandra ressenyar-lo, però fer-ho ha valgut molt la pena.
En conclusió, un disc excel·lent que us recomano que escolteu si teniu ganes de descobrir una artista nova que aporta alguna cosa nova. És molt aviat per jutjar a la segona vegada, però el col·locaria com el segon millor àlbum del 2016, per darrere, evidentment, d'ANTI de Rihanna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada