David Guetta i Morten van publicar divendres passat un EP conjunt anomenat New Rave, que es troba disponible en dues versions: una amb les versions curtes de les cançons i l'altra amb les extended. New Rave inclou un total de quatre pistes, totes elles inèdites.
Aquests dos DeeJays van col·laborar per primera vegada a Never Be Alone, que compta amb la veu d'Aloe Blacc i que es va posar a la venda l'estiu passat. La van seguir dos originals conjuntes més: Make it To Heaven (amb la vocalista britànica RAYE) i Detroit 3AM, així com una remescla que tots dos van fer del Heaven d'Avicii. El lançament d'aquest EP conjunt em fa pensar que tots dos tenen pensat deixar els projectes conjunts per una temporada (cosa que ja va tocant, ja que amb vuit col·laboracions en un any potser ja n'hi ha prou).
La primera cançó del disc es diu Kill Me Slow i m'ha recordat bastant a Make It To Heaven, tant per la vocal com per l'estructura. A continuació tenim Nothing, amb una lletra més minimalista, probablement la meva preferida de les quatre.
Bombardment i Odyssey, les dos pistes restants, presenten un so molt més agressiu (massa pel meu gust) i no tenen lletra.
Aquests dos DeeJays van col·laborar per primera vegada a Never Be Alone, que compta amb la veu d'Aloe Blacc i que es va posar a la venda l'estiu passat. La van seguir dos originals conjuntes més: Make it To Heaven (amb la vocalista britànica RAYE) i Detroit 3AM, així com una remescla que tots dos van fer del Heaven d'Avicii. El lançament d'aquest EP conjunt em fa pensar que tots dos tenen pensat deixar els projectes conjunts per una temporada (cosa que ja va tocant, ja que amb vuit col·laboracions en un any potser ja n'hi ha prou).
La primera cançó del disc es diu Kill Me Slow i m'ha recordat bastant a Make It To Heaven, tant per la vocal com per l'estructura. A continuació tenim Nothing, amb una lletra més minimalista, probablement la meva preferida de les quatre.
Bombardment i Odyssey, les dos pistes restants, presenten un so molt més agressiu (massa pel meu gust) i no tenen lletra.
Són quatre pistes difícils de jutjar des de casa, ja que estan clarament orientades als festivals i a les discotèques. De fet, he de reconeixer que Never Be Alone no em va acabar d'agradar fins que no la vaig sentir en un estadi punxada pel propi Guetta. Morten i David Guetta han aconseguit crear un so molt específic i innovador en el seu moment, i l'han volgut explotar fins que ja no els ha quedat més suc que treure'n. I aquest EP són les últimes gotes que es podien treure a aquest estil i intueixo (i espero) que és el tancament d'aquesta etapa. Ara suposo que ens tocarà esperar i veure quin serà el proper capítol de la carrera del veterà músic parisenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada