Taylor Swift va anunciar dijous passat el llançament del seu vuitè treball discogràfic Folklore, que va arribar a les plataformes digitals tan sols unes hores més tard. L'autora de Blank Space publica Folklore només 11 mesos després de Lover, el seu anterior àlbum que no es pot dir que no fos un èxit comercial, però no va obtenir els resultats espectaculars dels seus anteriors projectes. Amb aquest disc, Taylor Swift recupera un so més orgànic i deixa de banda el pop pur dels seus anteriors projectes.
Sincerament, Lover no em va agradar, pel que de seguida em vaig alegrar de veure que Taylor Swift canviava radicalment d'estil musical. I, sota el meu punt de vista (i la enorme majoria de crítics i dels comentaris que he vist a les xarxes socials) Folklore és millor que l'anterior projecte de Swift. I deixant de banda les preferències musicals que cadascú pugui tenir, trobo que ja tocava un canvi. De totes maneres, s'hi poden reconeixer molts elements que resultaran familiars a aquells qui coneguin la seva discografia.
Ara bé, hi ha una cosa que no estic d'acord amb les crítiques: Tot i que és un àlbum que no està gens malament, no em sembla que Folklore sigui un disc tan bo ni revolucionari com han dit moltes publicacions. De fet, ni tampoc em sembla el millor disc de Taylor Swift.
Totes les cançons tenen un so orgànic i una atmosfera bastant similars, pel que escoltar-lo sencer es pot arribar a fer pesat bastant probablement. Crec que és important escoltar el disc sencer i en ordre les primeres vegades, ja que és l'ordre en el qual l'artista vol que el public el vagi descobrint, però si voleu que us digui la veritat, he gaudit molt més de les cançons que m'agraden escoltant-les individualment que en el context de l'àlbum.
Taylor Swift mai ha estat una artista que destaqui per la instrumentació o la producció de les seves cançons, i Folklore no m'és cap excepció. En canvi, com sempre les lletres segueixen sent el punt fort, i tot i que podem apreciar una evolució en aquest aspecte, segueixo preferint els estils de lletres que tenen altres artistes. El que no m'agrada és que en moltes cançons sembla que la melodia de la veu estigui subjugada a la lletra, quan jo trobo que hauria de passar tot el contrari a la música.
Les dos cançons del disc que més m'han agradat són Exile i Invisible Strings. La primera és un duet amb Bon Iver, amb una instrumentació bàsicament de piano que m'ha recordat bastant a The Last Time, una de les cançons que podem trobar a Red. Invisible Strings em sembla la cançó més interessant del disc a nivell melòdic.
En conclusió, Folklore és un disc de pop acústic correcte, sens dubte millor que l'anterior treball discogràfic de Lover. Els fans de la cantant de We Are Never Ever Get Back Together en gaudiran sens dubte, però no suposa cap canvi radical que faci pensar que aquells a qui mai els ha agradat mai la música de Taylor Swift els agradarà aquest nou disc.
Totes les cançons tenen un so orgànic i una atmosfera bastant similars, pel que escoltar-lo sencer es pot arribar a fer pesat bastant probablement. Crec que és important escoltar el disc sencer i en ordre les primeres vegades, ja que és l'ordre en el qual l'artista vol que el public el vagi descobrint, però si voleu que us digui la veritat, he gaudit molt més de les cançons que m'agraden escoltant-les individualment que en el context de l'àlbum.Taylor Swift mai ha estat una artista que destaqui per la instrumentació o la producció de les seves cançons, i Folklore no m'és cap excepció. En canvi, com sempre les lletres segueixen sent el punt fort, i tot i que podem apreciar una evolució en aquest aspecte, segueixo preferint els estils de lletres que tenen altres artistes. El que no m'agrada és que en moltes cançons sembla que la melodia de la veu estigui subjugada a la lletra, quan jo trobo que hauria de passar tot el contrari a la música.
Les dos cançons del disc que més m'han agradat són Exile i Invisible Strings. La primera és un duet amb Bon Iver, amb una instrumentació bàsicament de piano que m'ha recordat bastant a The Last Time, una de les cançons que podem trobar a Red. Invisible Strings em sembla la cançó més interessant del disc a nivell melòdic.
En conclusió, Folklore és un disc de pop acústic correcte, sens dubte millor que l'anterior treball discogràfic de Lover. Els fans de la cantant de We Are Never Ever Get Back Together en gaudiran sens dubte, però no suposa cap canvi radical que faci pensar que aquells a qui mai els ha agradat mai la música de Taylor Swift els agradarà aquest nou disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada