I avui ja acabem el repàs amb els meus 50 senzills preferits del 2019, amb deu cançons que més m'han agradat.
10. Tom Walker - Just You And I
Just You And I és una de les cançons que conté el debut discogràfic de Tom Walker: What A Time To Be Alive, que es va posar a la venda el passat mes de Març. El cantautor anglès va compartir una versió acústica de Just You And I al 2017, però no ha estat fins aquest any que em pogut escoltar-ne la versió defintiva, que s'ha convertit en el seu senzill més exitós a les llistes del Regne Unit, arribant al número 3. Es tracta d'una cançó pop midtempo, amb una instrumentació predominantment orgànica però amb algunes pinzellades electròniques que la fan encara millor i una lletra senzilla però efectiva al cent percent.
10. Tom Walker - Just You And I
Just You And I és una de les cançons que conté el debut discogràfic de Tom Walker: What A Time To Be Alive, que es va posar a la venda el passat mes de Març. El cantautor anglès va compartir una versió acústica de Just You And I al 2017, però no ha estat fins aquest any que em pogut escoltar-ne la versió defintiva, que s'ha convertit en el seu senzill més exitós a les llistes del Regne Unit, arribant al número 3. Es tracta d'una cançó pop midtempo, amb una instrumentació predominantment orgànica però amb algunes pinzellades electròniques que la fan encara millor i una lletra senzilla però efectiva al cent percent.
9. Rosalia, J Balvin, El Guincho - Con Altura
Crec que aquesta cançó no necessita presentació ni puc dir res que us sorprengui sobre Con Altura, però el que aparentment semblava una cançó de reggaeton estàndard, realment és molt més. Una de les cançons més addictives de l'any, amb una producció senzilla però que aconsegueix dos coses que no son gens comunes dins aquest estil de música: és prou lleugera com per no fer-se pesada i prou única com per que resulti del tot impossible confondre-la amb cap altra cançó de reggaeton. Una cançó que s'ha ballat a tot el món occidental, que ha estat número 1 durant dos mesos a Espanya, que ha obtingut el disc de platí per haver venut més d'un milió de còpies als Estats Units, que ha donat a coneixer a la cantant catalana a llatinoamèrica, que ha guanyat un VMA, un EMA i un Latin Grammy. Per no parlar del seu gran videoclip, que super els mil cent milions de reproduccions i és el segon més vist estrenat al 2019. Em va passar el mateix que us he dit a SOS: en un primer moment no em va fascinar ja que no era el que m'esperava però amb els mesos m'ha acabat encantant.
8. Inna - Tu Manera
A principis de Març Inna ens sorprenia amb un quart avançament del seu disc Yo: Tu Manera, una pista que combina una tornada pop molt enganxosa, alguns sons electrònics i una producció funk que no haviem vist mai en cap cançó de la romanesa. Per mi, és una altra d'aquelles cançons que he escoltat infinitat de vegades (de fet, Tu Manera és una seriosa candidata a ser la cançó que més he escoltat al llarg de tot l'any) però em segueix sonant igual de fresca i addictiva que el primer dia. Malauradament, de la mateixa manera que tots els senzills que Inna ha llançat en els últims dos anys, comercialment va passar totalment desapercebuda.
7. Halsey - Graveyard
Només cal esperar un mes per descobrir el tercer àlbum de Halsey, que es diu Manic i del qual ja coneixem tres senzills. Graveyard és un d'ells, i per mi una de les millors cançons pop de l'any. La producció està molt cuidada (el loop guitarra de la intro m'encanta) i les melodies també, però el que fa realment destacar la cançó sota el meu punt de vista és la lletra: quan Halsey va dir que aquest disc seria menys fantasiós i més personal m'esperava que canviaria el tipus de lletres de les seves cançons, i m'alegro molt de veure (i em sorpren en part) que pugui parlar d'experiències pròpies sense perdre la narrativitat de les lletres de Hopeless Fountain Kingdom. I no és del que toca parlar avui, però també té un dels millors videoclips de l'any, que també contribueix en portar la cançó a un altre nivell.
6. Rosalia - Milionària
5. Seinabo Sey, Vargas & Lagola - Shores
He de confessar que he estat a punt d'oblidar-me de Shores, i això que és una de les meves cançons preferides de l'any: però siguem realistes és una cançó que no és per a la ràdio ni crec que la conegui ni una sola persona de les que m'he creuat avui pel carrer. Seinabo Sey va col·laborar amb Vargas & Lagola en aquest senzill, una balada amb una instrumentació molt minimalista, però increïble a nivell vocal i amb una tornada preciosa. És una cançó que aconsegueix transmetre una sensació bastant curiosa: una barreja de pau i melancolia. També voldria afegir que bona part de l'alícient de la cançó és les harmonies que fan entre les tres veus, cosa que normalment trobo que a les col·laboracions es desaprofita. Practicament l'únic aspecte del què em puc queixar és que no es van molestar gaire en la portada.
4. Lana del Rey - The Greatest
Dels diversos senzills que Lana del Rey va utilitzar per promocionar el seu àlbum més recent Norman Fucking Rockwell, The Greatest és el meu preferit: una balada rock tan èpica com melancòlica i emotiva. Apostant per una instrumentació més orgànica, de la mateixa manera que passa amb bona part del disc, Lana del Rey aconsegueix que The Greatest soni diferent sense perdre ni una mica de la seva essència inconfusible. M'agrada també el contrast que es crea entre allò del què creus que parlarà una cançó amb aquest títol i del que parla la cançó.
3. Inna - Te vas
Ja hem comentat els diversos senzills que Inna ha extret des del seu disc més recent (que es diu Yo i que és el seu primer àlbum totalment en castellà), però el meu preferit de tots és Te Vas, una cançó simplement genial en tots els aspectes. I sí, sóc conscient que ho estic dient de moltes, en aquest cas principalment perquè combina el millor de la Inna del nou disc amb el millor de la Inna dance de Hot, Sun is Up i tants altres èxits. Te Vas comença amb una estrofa molt melancòlica acompanyada d'una producció molt subtil (que el videoclip omet) que desemboca en una cançó dance amb una estrofa totalment diferent i una tornada simple però efectiva. La producció, que com totes les cançons del disc córre a càrrec de David Ciente i la pròpia Inna, és plena de detalls que la fan excel·lent (sobretot el vocoder), així com pel fort contrast entre les seves diferents seccions. És una cançó que he escoltat constantment des que va sortir a finals de Maig i que em sembla igual d'increïble avui que el primer dia que la vaig sentir. De fet, segons és oficialment la cançó que més vegades he escoltat aquest any. I no em sorpren.
2. Lady Gaga - Always Remember Us This Way
Després que Shallow es convertís en el quart número 1 de Lady Gaga als Estats Units, el cinquè al Regne Unit i bàsicament una de les cançons més exitoses de la dècada, el segon senzill amb què Lady Gaga ha promocionat la banda sonora d'A Star is Born enguany és Always Remember Us This Way, una balada a piano, i en aquestes alçades ja sabem tots que són la seva especialitat. Jo la trobo una cançó practicament perfecta a nivell de composició, és clar que no transmet tan com I'll Never Love Again, però té unes melodies i una lletra precioses. Com passa amb totes les cançons del disc, podem veure clarament que la lletra està escrita des de la perspectiva dels personatges de la pel·lícula i no des de la seva com a Lady Gaga/Stefani. Tot i que ha quedat totalment eclipsada per Shallow (de fet, ARUTW només ha estat llançada com a senzill a uns quants mercats, principalment europeus), va poder obtenir bones posicions a les llistes d'èxits de països com Suècia (#10), Austràlia (#12), França (#18), Suïssa (#7) o Irlanda (#3); així com una nominació en la categoria de Cançó de l'Any als Grammys.
1. Avicii, Agnes Carlsson, Vargas & Lagola - Tough Love
I la meva cançó preferida de tot el 2019 ha estat Tough Love, un dels senzills que podem trobar a l'àlbum pòstum d'Avicii, que porta el seu nom real, Tim, i que es va publicar el passat més de Juny. La veritat és que emb sembla una cançó brillant en tots els aspectes: compta amb una producció increïble tant durant les estrofes com el drop (la subtil i hipnòtica línia de baix del drop n'és un exemple), una combinació de dance i música de la Índia que, com a mínim, jo no havia sentit mai, una lletra genial i una interpretació vocal de primer ordre. Però és clar, això no és una sorpresa si tenim tres artistes enormes involucrats com són Avicii, Salem Al Fakir i Vincent Pontare.
Abans de la mort d'Avicii es va filtrar una versió en mala qualitat de la primera demo que van fer de la cançó, sense les influències orientals que la fan sonar tan especial. Tot i que molts fans del suec o puristes de la música electrònica preferirien que la versió definitiva hagués seguit en aquella línia, m'alegro molt que finalment es decantessin per prendre un risc. I sobretot m'alegro que els seus col·legues i la seva familia s'hagin decantat per compartir la música en què estava treballant en els últims mesos de la seva vida.
I ara que ja hem desvelat totes les posicions, us deixo una llista de reproducció de Spotify amb les 50 cançons. Però això no s'acaba encara: falten repassar els millors discos i les millors cançons que no han estat llançades com a senzill de l'any encara.
A principis de Març Inna ens sorprenia amb un quart avançament del seu disc Yo: Tu Manera, una pista que combina una tornada pop molt enganxosa, alguns sons electrònics i una producció funk que no haviem vist mai en cap cançó de la romanesa. Per mi, és una altra d'aquelles cançons que he escoltat infinitat de vegades (de fet, Tu Manera és una seriosa candidata a ser la cançó que més he escoltat al llarg de tot l'any) però em segueix sonant igual de fresca i addictiva que el primer dia. Malauradament, de la mateixa manera que tots els senzills que Inna ha llançat en els últims dos anys, comercialment va passar totalment desapercebuda.
7. Halsey - GraveyardNomés cal esperar un mes per descobrir el tercer àlbum de Halsey, que es diu Manic i del qual ja coneixem tres senzills. Graveyard és un d'ells, i per mi una de les millors cançons pop de l'any. La producció està molt cuidada (el loop guitarra de la intro m'encanta) i les melodies també, però el que fa realment destacar la cançó sota el meu punt de vista és la lletra: quan Halsey va dir que aquest disc seria menys fantasiós i més personal m'esperava que canviaria el tipus de lletres de les seves cançons, i m'alegro molt de veure (i em sorpren en part) que pugui parlar d'experiències pròpies sense perdre la narrativitat de les lletres de Hopeless Fountain Kingdom. I no és del que toca parlar avui, però també té un dels millors videoclips de l'any, que també contribueix en portar la cançó a un altre nivell.
6. Rosalia - Milionària
Ja hem comentat unes quantes cançons de Rosalia en aquesta llista, però el meu senzill preferit de tots els que l'artista del Baix Llobregat ha estrenat aquest any és Milionària. I no perquè sigui la seva primera (i de moment única) cançó en català (cosa que també m'ha encantat) sinó per moltes altres raons: per la seva producció extremadament simple però efectiva, el fet que resulti tan enganxosa i pel comentari irònic sobre la societat consumista que fa. Milionària va ser número 1 a la llista oficial espanyola i ja és tant la cançó en català més escoltada a Spotify com el videoclip d'una cançó en la nostra llengua més vist a YouTube. Com ja he dit d'altres cançons de la llista (perquè pràcticament és allò que més valoro), Milionària és una de les cançons que més vegades he escoltat al llarg, però encara segueix sonant totalment fresca.
5. Seinabo Sey, Vargas & Lagola - ShoresHe de confessar que he estat a punt d'oblidar-me de Shores, i això que és una de les meves cançons preferides de l'any: però siguem realistes és una cançó que no és per a la ràdio ni crec que la conegui ni una sola persona de les que m'he creuat avui pel carrer. Seinabo Sey va col·laborar amb Vargas & Lagola en aquest senzill, una balada amb una instrumentació molt minimalista, però increïble a nivell vocal i amb una tornada preciosa. És una cançó que aconsegueix transmetre una sensació bastant curiosa: una barreja de pau i melancolia. També voldria afegir que bona part de l'alícient de la cançó és les harmonies que fan entre les tres veus, cosa que normalment trobo que a les col·laboracions es desaprofita. Practicament l'únic aspecte del què em puc queixar és que no es van molestar gaire en la portada.
4. Lana del Rey - The Greatest
Dels diversos senzills que Lana del Rey va utilitzar per promocionar el seu àlbum més recent Norman Fucking Rockwell, The Greatest és el meu preferit: una balada rock tan èpica com melancòlica i emotiva. Apostant per una instrumentació més orgànica, de la mateixa manera que passa amb bona part del disc, Lana del Rey aconsegueix que The Greatest soni diferent sense perdre ni una mica de la seva essència inconfusible. M'agrada també el contrast que es crea entre allò del què creus que parlarà una cançó amb aquest títol i del que parla la cançó.
3. Inna - Te vas
Ja hem comentat els diversos senzills que Inna ha extret des del seu disc més recent (que es diu Yo i que és el seu primer àlbum totalment en castellà), però el meu preferit de tots és Te Vas, una cançó simplement genial en tots els aspectes. I sí, sóc conscient que ho estic dient de moltes, en aquest cas principalment perquè combina el millor de la Inna del nou disc amb el millor de la Inna dance de Hot, Sun is Up i tants altres èxits. Te Vas comença amb una estrofa molt melancòlica acompanyada d'una producció molt subtil (que el videoclip omet) que desemboca en una cançó dance amb una estrofa totalment diferent i una tornada simple però efectiva. La producció, que com totes les cançons del disc córre a càrrec de David Ciente i la pròpia Inna, és plena de detalls que la fan excel·lent (sobretot el vocoder), així com pel fort contrast entre les seves diferents seccions. És una cançó que he escoltat constantment des que va sortir a finals de Maig i que em sembla igual d'increïble avui que el primer dia que la vaig sentir. De fet, segons és oficialment la cançó que més vegades he escoltat aquest any. I no em sorpren.
2. Lady Gaga - Always Remember Us This Way
Després que Shallow es convertís en el quart número 1 de Lady Gaga als Estats Units, el cinquè al Regne Unit i bàsicament una de les cançons més exitoses de la dècada, el segon senzill amb què Lady Gaga ha promocionat la banda sonora d'A Star is Born enguany és Always Remember Us This Way, una balada a piano, i en aquestes alçades ja sabem tots que són la seva especialitat. Jo la trobo una cançó practicament perfecta a nivell de composició, és clar que no transmet tan com I'll Never Love Again, però té unes melodies i una lletra precioses. Com passa amb totes les cançons del disc, podem veure clarament que la lletra està escrita des de la perspectiva dels personatges de la pel·lícula i no des de la seva com a Lady Gaga/Stefani. Tot i que ha quedat totalment eclipsada per Shallow (de fet, ARUTW només ha estat llançada com a senzill a uns quants mercats, principalment europeus), va poder obtenir bones posicions a les llistes d'èxits de països com Suècia (#10), Austràlia (#12), França (#18), Suïssa (#7) o Irlanda (#3); així com una nominació en la categoria de Cançó de l'Any als Grammys.
1. Avicii, Agnes Carlsson, Vargas & Lagola - Tough LoveI la meva cançó preferida de tot el 2019 ha estat Tough Love, un dels senzills que podem trobar a l'àlbum pòstum d'Avicii, que porta el seu nom real, Tim, i que es va publicar el passat més de Juny. La veritat és que emb sembla una cançó brillant en tots els aspectes: compta amb una producció increïble tant durant les estrofes com el drop (la subtil i hipnòtica línia de baix del drop n'és un exemple), una combinació de dance i música de la Índia que, com a mínim, jo no havia sentit mai, una lletra genial i una interpretació vocal de primer ordre. Però és clar, això no és una sorpresa si tenim tres artistes enormes involucrats com són Avicii, Salem Al Fakir i Vincent Pontare.
Abans de la mort d'Avicii es va filtrar una versió en mala qualitat de la primera demo que van fer de la cançó, sense les influències orientals que la fan sonar tan especial. Tot i que molts fans del suec o puristes de la música electrònica preferirien que la versió definitiva hagués seguit en aquella línia, m'alegro molt que finalment es decantessin per prendre un risc. I sobretot m'alegro que els seus col·legues i la seva familia s'hagin decantat per compartir la música en què estava treballant en els últims mesos de la seva vida.
I ara que ja hem desvelat totes les posicions, us deixo una llista de reproducció de Spotify amb les 50 cançons. Però això no s'acaba encara: falten repassar els millors discos i les millors cançons que no han estat llançades com a senzill de l'any encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada