Top 15(+1): els millors discos del 2019

Per fi ha arribat el moment de publicar un dels articles que més ganes tenia d'escriure. Es tracta del rànquing amb els meus àlbums preferits del 2019 de tots els gèneres. Lògicament, no he tingut temps  (ni energia) d'escoltar tots els discos de l'any, i per si teniu curiositat al final de la entrada us deixo la llista de tots aquells que sí que he escoltat.


15. Mike Posner - A Real Good Kid

L'autor de Cooler Than Me i I Took A Pill In Ibiza publicava a principis d'any el seu tercer àlbum d'estudi A Real Good Kid. Musicalment, segueix en la línia del pop acústic d'At Night Alone, però incorpora una producció molt més electrònica i experimental, així com influències hip-hop en algunes de les cançons, com per exemple en el senzill de presentació Song About You.

A Real Good Kid és un disc que em desperta reaccions molt intenses i contradictòries: d'una banda conté cançons realment genials, tot i que són poques. Stuck In The Middle o Move On són cançons de 10. D'altra banda, el llançament d'aquest disc em va fer deixar d'admirar aquest cantautor estatunidenc. L'actitud que trobem dins i fora de les cançons em tira molt enrere, començant pel fet que a la primera pista ens diu que o dediquem el 100% de la nostra atenció a escoltar el disc o no cal que ens molestem. Em sembla molt bé que vulgui reflectir una etapa fosca de la seva vida i la seva insatisfacció amb la vida en la seva música i que vulgui manifestar a la seva música. Però això es pot fer bé o malament, i ho fa d'una manera tant desencertada sota el meu punt de vista. Sense intenció de faltar el respecte, la combinació de moments on preten donar lliçons morals amb d'altres o sembla un nen petit i ploramiques em fan certa ràbia (un exemple seria quan la cançó de Drip, que si no fos per això estaria prou bé, per posar-se a cridar literalment).

Cançons imprescindibles: Stuck In The Middle, How It's Supposed To Be

14. Juju - Bling Bling

Bling Bling és el primer projecte en solitari de Juju que va ser publicat el passat estiu. La rapera berlinesa aconsegueix un equilibri molt ben trobat entre pistes de rap bastant intenses com Intro o Coco Chanel i d'altres amb un so urbà molt més suau com Hardcore High o la meva preferida del disc, Sommer In Berlin, una proposta dancehall amb una producció increïble. També dins la segona categoria hauriem de mencionar Vermissen, senzill que ja vam comentar com un dels meus 50 preferits de l'any i que no només ha estat la cançó més popular del disc, sinó que és la cançó en alemany més exitosa de l'any.

I la gràcia del disc no només és el fet que Juju vagi alternant entre un estil i l'altre, sinó que tant les cançons més pop com les més enfocades al rap estan molt bé. I això no és el que passa en molts discos de música urbana.

Cançons imprescindibles: Vermissen, Sommer in Berlin, Hardcore High, Intro

13. Gryffin - Gravity

Aquest any Gryffin ha publicat el seu primer àlbum Gravity, la meitat del qual ja va sortir al 2018 com un EP del mateix nom. El DJ i productor esttaunidenc presenta un disc on va alternant el future bass de la electrònica nord-amèricana i un progressive house suau. La veritat és que si ens posem exigents les vocals són més aviat genèrica i la producció no aporta res de nou, però en conjunt es tracta de cançons molt fàcils d'escoltar i amb un so molt fresc. Sí, molt comercial també, però jo això no ho veig com una cosa necessàriament dolenta. També tenim alguna pista amb una producció més contundent i que no seria cap dels dos gèneres que predominen: Baggage, on col·laboren AlunaGeorge i Gorgon City en seria un molt bon exemple.

Cançons imprescindibles: Baggage, Body Back, All you Need To Know

12. Bad Bunny - X100PRE

Fa un any Bad Bunny ja era una de les estrelles més grans de la música urbana, però encara no havia publicat un disc. Això va canviar la nit de nadal, quan el raper boricua va estrenar per sorpresa el seu primer àlbum X100PRE, que incloia tres cançons que ja coneixíem: Mia, Estamos Bien i Solo de Mi, així com 12 cançons inèdites més.

El disc ens mostrava facetes de Bad Bunny fins ara desconegudes. A banda del trap agressiu i el reggaeton pel que tots el coneixem, el disc conté cançons on explora altres temes, o que incorporen influències molt heterogènies, des del pop-rock a Tenemos Que Hablar fins al R&B a Otra Noche en Miami. Trobo que no té tantes cançons remarcables com altres discos de la llista, però en conjunt és un disc bastant interessant d'escoltar. 

Billboard ha considerat X100PRE un dels millors discos de l'any, situant-lo al número sis del seu rànquing. De totes maneres, sembla que no caldrà esperar gaire pel segon disc de Bad Bunny en solitari ja que al final del videoclip del seu senzill més recent, Vete , apareixen les lletres YHLCMDLG, que s'especula que seria el títol del seu proper projecte.

Cançons imprescindibles: Solo de Mi, Caro

11. Ariana Grande - Thank U Next

Un dels discos més exitosos de l'any ha estat el cinquè àlbum d'Ariana Grande, tot i que la promoció va acabar de manera bastant abrupta. El disc  va ser promocionat amb els senzills Thank U Next, 7 Rings i Break Up With Your Boyfriend I'm Bored. Cap dels tres m'entusiasma excessivament, però el disc també conté cançons que trobo que estan molt bé i que fan que en conjunt, sigui un disco pop sòlid. Les meves preferides són Imagine, Bloodline i NASA. Em sobra que moltes cançons comencin amb un sample parlat, cosa que no només em resulta innecessària sinó que no entenc quina finalitat té.

La producció de les cançons és senzills i repetitiva, però efectiva i amb molta influència del trap i un so relativament obscur. Thank U Next està nominat als premis Grammy en diverses categories, una d'elles la de disc de l'any.

Cançons imprescindibles: NASA, Bloodline, Imagine, Bad Idea

10. Madonna - Madame X

Madonna va llançar el passat mes de Juny el seu catorzè àlbum d'estudi Madame X. He de dir que mai m'havia interessat massa en la seva música fins aquest any, però trobo que Madame X és un disc molt interessant i amb algunes cançons que estan bé. I sobretot aplaudeixo que una artista com ella, que podria viure dels seus èxits passats, és preocupi en no només publicar material nou sinó també innovador.

Musicalment és un disc molt divers, incorporant influències de gèneres tan diversos com el reggaeton a Medellin i Bitch I'm Loca, el trap a Crave, el reggae a Future o la música disco a God Control i I Don't Search I Find. Una altra forta influència és la de la música portuguesa, país on Madonna resideix des de fa uns quants anys. La podem sentir cantar en portugués a Faz Gostoso, Crazy o Killers Who Are Partying. El fil conductor del disc és més aviat en les lletres i els temes que toquen, que pretenen denunciar alguns dels problemes que pateix el món però a l'hora transmetre un missatge de que encara no és massa tard per arreglar-los.

Si bé és cert que algunes de les cançons no em resulten gens atractives (Batuka, Dark Ballet) puc veure perfectament que és perquè són una experimentació que sota el meu punt de vista no ha sortit bé. Sí que és cert que algunes cançons em són bastant igual, però el principal punt fort que li trobo al disc és que em sembla impossible que et deixi indiferent.

Cançons imprescindibles: Crave, Future, Looking For Mercy, Faz Gostoso

9. Aleesha - 19:19

Per mi la millor artista que ha debutat al 2019 (no només dins el panorama nacional, ho dic en general) sense cap mena de dubte, ha estat Aleesha que el passat més d'Abril publicava aquest disc anomenat 19:19. Si bé és cert no inclou tota la música que havia llançat fins aleshores, inclou un bon grapat de cançons noves d'estils molt diversos, tant en castellà com en anglès: des de l'estil R&B retro de 2Seater al reggaeton de Se Lo Que Tengo, passant per alguna balada com My Girl. Moltes de les cançons, a més, compten amb produccions molt interessants i que fan que el disc soni molt fresc. L'únic inconvenient que li trobo al disc és que, segons el meu punt de vista hi ha molta disparitat entre els nivells de les diferents cançons: en tenim algunes de molt potents i altres que simplement hi són. Però és un projecte que no té res a envejar als de molts altres artistes internacionals, ja no només de l'escena urbana barcelonina.

Cançons imprescindibles: Sé lo que tengo, Si Tu Quieres, 2 Seater

8. Camila Cabello - Romance

Encara no fa dos setmanes del llançament de Romance, el segon àlbum en solitari de Camila Cabello. El disc conté els senzills Shameless, Liar, Easy, Living Proof, Cry For Me i el duet amb Shawn Mendes Señorita. Totes les cançons del disc parlen de l'amor, però enfocat des de diferents perspectives.

A nivell musical, és indubtable que és un disc amb molta més personalitat que Camila, el seu primer àlbum que va sortir al Gener del 2018, potser resulta més coherent a nivell sonor però manté encara una varietat més que suficient, alternant entre cançons pop uptempo i balades (que tenen molt més pes del què m'hauria esperat i ja m'agrada), i incorporant influències de la música cubana o del rock. No hi ha cap cançó que avançaria, però tampoc té uns punts àlgids tan destacables com trobo que tenia el seu altre disc. De totes maneres, segueix sent un disc pop molt sòlid i més que recomanable. De fet, ja veureu que  a nivell de pop mainstream és el disc que més m'ha agradat del 2019.

Cançons imprescindibles: Should have Said, Feel It Twice, My Oh My, This Love, Used To This

7. Armin Van Buuren - Balance

Aquesta tardor Armin Van Buuren va publicar el seu setè treball discogràfic, que s'anomena Balance i que és un àlbum doble amb un total de 28 pistes. Bona part de les pistes del disc ja havien sortit com a senzills anteriorment, sent la primera I Need You, que va sortir a principis de 2017 i la més exitosa Blah Blah Blah. Armin Van Buuren ha estat durant dos dècades un dels màxims exponents de la música Trance (i encara ho és, de fet) i això ha fet que tingui una part del seu públic molt purista que sembla que no vol res més. Els anteriors dos discos ja anticipaven aquest canvi, però amb Balance Armin Van Buuren es treu finalment aquesta etiqueta i vol mostrar totes les seves facetes al món. Fins i tot ell mateix va confessar que estava nerviós abans de la publicació de Balance perquè no sabia quin tipus de resposta obtindria del seu públic. Ha aconseguit exhaurir les entrades de l'espectacle que prepara amb la música d'aquest nou àlbum, que es farà al Ziggo Dome d'Amsterdam (amb capacitat de 17.000 persones) quatre dies consecutius, així que no crec que s'hagi de preocupar gaire.

Balance és un disc extremadament variat, i practicament hi trobem música de tots estils de la música electrònica: dance-pop, progressive house, trance, hardstyle, electro house i big room. I precisament això, el fet que hi hagi una mica de tot, és el que fa que un disc tan extremadament llarg (uns 90 minuts) resulti igualment atractiu. També he de dir que tenint en compte això i dins d'aquest context, alguns dels senzills que va treure en els últims dos anys funcionen molt millor dins el disc.

Cançons imprescindibles: It Could Be, Sucker For Love, Unlove You, Always

6. Oques Grasses - Fans del Sol

En una de les posicions més altes del rànquing he decidit situar-hi un disc que no hauria dit mai que m'acabés agradant tant com m'ha acabat agradant, ni acabés escoltant tantes vegades com ho he acabat fent. Fans Del Sol és el quart treball discogràfic d'Oques Grasses, i el primer amb què han aconseguit un èxit massiu a Catalunya, gràcies a la popularitat de senzills com In The Night, que és la segona cançó en català més escoltada de l'any a Spotify (només per darrera de Milionària de Rosalia) o fins i tot de cançons que no han rebut cap tipus de promoció com és el cas de Serem Ocells.

A Fans del Sol aconseguiexen una cosa que trobo que té molt mèrit i que és un dels principals punts forts del disc: les cançons són d'estils molt diferents, però han sabut passar-los tots pel seu filtre particular, i aconseguir un disc molt divers però on totes les cançons tenen un fort segell personal. La instrumentació i la producció de la majoria de cançons estan molt bé (em semblen molt més interessants que en la majoria de discos d'aquest estil) i tot i que les lletres no són el meu estil predilecte, no m'ha quedat més remei que acabar trobant-los la gràcia.

Cançons imprescindibles: Cançó de l'aire, Sta Guai, Torno A Ser Jo, In The Night, Serem Ocells

5. Mahalia - Love And Compromise

Tot i que no és el seu primer projecte, jo mai havia sentit a parlar de Mahalia abans del llançament del seu segon àlbum el passat mes de Setembre. Aquesta cantant anglesa ha reinterpretat l'R&B de manera molt personal i, tot i que no ha obtingut un èxit comercial massiu ni internacional, ha causat sensació en el públic alternatiu del Regne Unit.

Trobo que la seva música és molt completa: les cançons majoritàriament estan molt bé a nivell de composició, tant a nivell de música (que és més complexa que el pop estàndard amb una certa influència del jazz) com en les lletres, la producció la trobo molt encerta i molt més variada del que acostuma a ser en altres discos R&B i la seva veu em sombla única i m'agrada molt. És un disc prou variat, amb cançons amb sons més electrònics, com What You Did, i d'altres de més orgàniques, com He's Mine; però sobretot la diferència que destaca en aquest disc no és entre les cançons del disc, sinó amb la resta de música.

Cançons imprescindibles: I Wish I Missed My Ex, Regular People, Simmer, What You Did, He's Mine

4. Tom Walker - What A Time To Be Alive

Tot i que ja fa tres anys que Tom Walker porta publicant música i va obtenir un dels èxits més grans del 2018 amb Leave a Light On, no va ser fins el passat mes de Març que el cantautor britànic va publicar el seu primer àlbum d'estudi. Al Novembre, Walker va reeditar el disc amb unes quantes noves cançons.

What A Time to Be Alive queda lluny de ser monòton, cosa que tendeix a passar amb els discos dels cantautors d'aquestes característiques. Si bé és cert que totes les cançons tenen una instrumentació principalment orgànica i segueixen en la mateixa línia sonora, aconsegueixen la varietat en altres aspectes a banda de la instrumentació, com els temes que tracten o la manera d'interpretar-los. Un altre dels punts forts del disc és, obviament, la veu de Tom Walker, que trobo que és una de les millors entre els artistes masculins que escolto regularment. Un altre punt fort, és la composició i en particular, les lletres: hi ha tant cançons d'amor (Just You and I, Better Half of Me) com de desamor (Now You're Gone, How Can You Sleep); de superació personal (Not Giving In), d'altres que parlen sobre l'amistat (Leave a Light On) i algunes on ens explica una història (The Show). I en general, m'agrada que doni tant pes a la lletra i ja que ho fa, tracti temes que no acostumen a tractar-se en la música pop.

Cançons imprescindibles: Just You and I, Angels, All That Matters, How Can You Sleep At Night

Menció especial: Avicii - Tim

Abans d'endinsar-nos el top 3 voldria parlar d'un altre àlbum que ha sortit aquest any, però que és un disc tan especial que em semblaria injust donar-li una posició. Com ja heu vist parlo de Tim, l'àlbum que recull principalment les cançons en què Avicii va estar treballant entre els mesos de Gener i Març de 2018 i que ha estat publicat a títol pòstum el passat mes de Maig. Ha estat promocionat amb els senzills SOS, Tough Love i Heaven.

Per mi com a gran fan del músic suec, em va semblar una sorpresa increïble poder escoltar música inèdita seva. Era una cosa que no m'esperava en absolut, i he gaudit molt d'algunes cançons del disc i les he escoltat infinitat de vegades al llarg de l'any (Bé, ja vau poder veure que els tres singles que se'n van extreure figuren entre els meus 15 preferits del 2019 i Tough Love és la meva cançó preferida de l'any). Però d'altra banda hi ha una majoria de cançons al disc que em deixen bastant indiferents, per tant he de dir que el disc de principi a fi l'he escoltat més aviat poc. No diria que n'hi ha cap de dolenta, ja que el dolent d'Avicii segueix sent millor que el bo de molts altres artistes. I bàsicament per això he decidit no donar-li un número: és un àlbum massa especial com per comparar-lo amb els altres, perquè depenent de si tenia en compte els punts més àlgids, el disc en conjunt o la il·lusió que em va fer que aquesta música veiés la llum; l'hauria de col·locar en posicions diferents (que ja us avanço que són entre el 3 i el 7).

Cançons imprescindibles: SOS, Tough Love, Never Leave Me, Fades Away, Heaven

3. Snake - Carte Blanche

El DJ/productor francès va publicar el seu segon àlbum durant l'estiu, i la veritat és que per mi ha estat una de les sorpreses de l'any. Sens dubte ha estat un dels projectes més sòlids del 2019, no només dins el panorama dance (sent tranquil·lament el millor disc d'electrònica de l'any) sinó ja en general. El disc conté una enorme varietat d'estils i si bé es cert que una bona part de les pistes ja havien estat estrenades abans del llançament del disc, es tracta d'un disc bastant extens i amb prou material nou com per satisfer als fans que esperaven nou material. Les produccions de practicament totes les pistes són fantàstiques, i principalment els meus problemes amb Carte Blanche són amb els col·laboradors (vocals). La cançó més coneguda del disc em serveix d'exemple perfecte: Taki Taki compta amb una producció que em sembla increïble, però amb uns vocalistes que no fossin Selena Gomez, Ozuna i Cardi B probablement podria lluir. És clar, potser aleshores no hauria estat l'enorme èxit que ha estat. El mateix es podria dir de Loco Contigo amb J Balvin i Tyga, cançó a la qual trobo que li falta una tornada més encertada.

Però també hi ha vocalistes que han fet una gran feina, com és el cas del duo canadenc Majid Jordan, que posen veu a Recognize. D'altra banda, bona part de les meves pistes preferides són les instrumentals, com Magenta Ridim (que és la meva preferida de tot el disc) o Try Me. Sembla difícil que absolutament totes les cançons entusiasmin a algú: Carte Blanche té house, dubstep, trap, hip-hop, reggaeton i dance. Jo no en sóc una excepció, hi ha pistes que no són per mi. Però de la mateixa manera que passa això, també passa el contrari: segurament tothom hi trobarà, com a mínim, una cançó que li agradi. He vist alguna que altra ressenya que critica la falta de cohesio sonora de Carte Blanche, però per mi no és cap problema.

Cançons imprescindibles: Try Me, Magenta Riddim, No More, Recognise, No Option, Taki Taki

2. Inna - Yo

No considero que sigui el millor àlbum de l'any, tot i que sí que s'hi apropa molt i per això el deixa a la segona posició. Però a nivell personal, cap dels discos que apareixen en aquesta llista (o dels que no hi apareixen) ha marcat tant el meu 2019 a nivell musical com aquest. A finals de l'any passat, Inna ens sorprenia amb un canvi de llengua i estil musical bastant radical amb els senzills Ra i Iguana, els dos primers avançaments d'aquest disc. La diva romanesa deixava de banda el so dance amb que va conquerir les llistes del sud i est europeus a principis de la dècada, per apostar per sons molt més experimentals. Aquest 2019 ha promocionat el disc amb tres senzills més: Sin Ti, Tu Manera i Te Vas, aquest últim llançat el mateix dia que va sortir el disc a finals de Maig.

A banda de ser un pas endavant a nivell de qualitat musical, també és el seu disc més personal: a diferència de qualsevol dels seus anteriors cinc projectes, Inna ha composat totes les cançons del disc. Un dels punts forts del disc és la gran varietat d'estil que trobem al disc, des del pop acústic de Ra i Fuego, fins la electrònica de Contigo i Sin Ti, passant pel R&B/Funk de Tu Manera. Un altre aspecte a tenir en compte és la brillant producció, a càrrec de David Ciente. I he de dir que és un dels pocs discos, ja no només d'aquest any, del què puc dir que m'agraden totes les cançons.

Cançons imprescindibles: Te Vas, Tu Manera, Ra, Iguana, Fuego, Contigo, La Vida, Sin Ti

1. Lana del Rey - Norman Fucking Rockwell

I sota el meu punt de vista, el millor àlbum que ens deixa el 2019 és Norman Fucking Rockwell, un altre disc que ha estat postposat en infinitat d'ocasions i semblava que mai arribaria, fins que al Juliol Lana del Rey va anunciar la data de publicació definitiva del seu sisè treball discogràfic. En la gran majoria de cançons del disc, Lana del Rey va treballar amb Jack Antonoff (i en bona part d'elles no hi ha ningú més involucrat, ni pel que fa a la composició ni la producció) i va apostar per un so bastant diferent al de qualsevol dels seus discos anteriors, molt inspirat pel rock clàssic gens recarregat. És cert que Ultraviolence ja tenia influència d'aquest gènere, però NFR ho enfoca de manera molt més "neta" i orgànica.

El mes de Setembre del 2018, Lana del Rey va avançar la primera cançó del disc: Mariner's Apartment Complex, el primer de sis avançaments que vam poder coneixer abans del llançament del disc. Van seguir-lo Venice Beach, Hope Is A Dangerous Thing For A Woman Like Me To Have, Doin' Time, The Greatest i Fuck It I Love You. Norman Fucking Rockwell ha obtingut una nominació a la categoria d'àlbum de l'any als premis Grammys, la primera nominació de l'autora de Venice Bitch en aquesta categoria. Esperem que amb aquest disc pugui guanyar el seu primer grammy.

Cançons imprescindibles: Venice Bitch, The Greatest, Next Best American Record, Happiness is a Butterfly, California

Llista de tots els àlbums que he tingut en compte

Per si algú tenia curiositat, a continuació teniu la llista de tots els discos que he tingut en compte, és a dir, he escoltat múltiples vegades (que no només són els que he ressenyat):

1. Aleesha - 19:19
2. Ana Guerra - Reflexión
3. Anitta - Kisses
4. Ariana Grande - Thank U Next
5. Armin Van Buuren - Balance
6. Avicii - Tim
7. Bad Bunny - X100PRE
8. Billie Eilish - When We Fall Asleep, Where Do We Go?
9. Camila Cabello - Romance
10. Chainsmokers - World War Joy
11. Cecilio G - Million Dollar Baby
12. Cupido - Préstame un Sentimiento
13. Delaporte - Como Anoche
14. DJ Snake - Carte Blanche
15. Ed Sheeran - No. 6 collaborations project
16. Eleni Foureira - Gypsy Woman EP
17. Gryffin - Gravity
18. Iggy Azalea - In My Defense
19. Inna - Yo
20. J Balvin & Bad Bunny - Oasis
21. Jax Jones - Snacks: Supersize
22. Julia Michaels - Inner Monologue (part 1 i part 2)
23. Juju - Bling Bling
24. Karol G - Ocean
25. Lana del Rey - NFR
26. Lola Índigo - Akelarre
27. Lunay - Epico
28. Mabel - High Expectations
29. Madeon - Good Faith
30. Madonna - Madame x
31. Mahalia - Love and Compromise
32. Maluma - 11:11
33. Mark Ronson - Late Night Feelings
34. Meghan Trainor - The Love Train EP
35. Mike Posner - A Real Good Kid
36. Miley Cyrus - She Is Coming EP
37. Oques Grasses - Fans del Sol
38. Taylor Swift - Lover
39. Tinashe - Songs For You
40. Tom Walker - What A Time To Be Alive (original + reedició)
41. Tove Lo - Sunshine Kitty