Divendres, The Chainsmokers van publicar el seu tercer àlbum d'estudi World War Joy. Conté un total de 10 cançons: els senzills que han tret aquest any i 4 pistes inèdits, i compta amb col·laboracions d'artistes com Kygo, 5 Seconds of Summer, Bebe Rexha o Sabrina Claudio.
La primera pista és Reaper, amb Amy Shark, una cançó que busca ser experimental a nivell de producció però que no em convenç gent: aquest so que es va repetint als compasos parells se'm fa pesat i trobo que el drop sona extremadament buit. La segona cançó de World War Joy és la raó real per la què volia parlar-vos del disc: és la col·laboració amb Kygo i que s'anomena Family. Des que va sortir la tinc en bucle, no us mentiré dient que no preferiria que la cantés algú altre, però el resultat global m'encanta i és la meva novetat dance preferida dels últims mesos. És la típica cançó de Kygo que el drop juga deformant la veu, com Stargazing però millor. Les estrofes tampoc estan gens malament i m'han recordat a Hey Brother, ja que també parla de la importància d'aquells qui ens estimen.
La cançó número tres és See The Way, la col·laboració amb Sabrina Claudio. No aporta res que no hàgim vist en anteriors cançons del duo estatunidenc (de fet em recorda molt a Takeaway), però no està malament del tot. A continuació arriba la cançó amb Blink 182: PS I Still Love You, una cançó que no m'agrada gens i on trobo que la veu d'Andrew Taggart és especialment irritant. Push My Luck és una cançó midtempo correcta, no té gaires elements que cridin l'atenció, però tampoc està gens malament. Després ens arriba un dels senzills més populars del disc: Takeaway, que compta amb la coproducció d'ILLENIUM i la veu de la cantant canadenca Lennon Stella. Una cançó de pop electrònic fàcil de digerir i inofensiva, que no trobo que tingui res destacable ni novedós, però tampoc té res de dolent. El drop recorda molt al de Roses i altres cançons seves.
Call You Mine, amb Bebe Rexha, és un altre dels senzills del disc que ja coneixíem i que de fet va guanyar un VMA. Em sembla una cançó prou sòlida: mantenint la essència del so dels Chainsmokers, no sona excessivament similar a cap altra de les seves produccions (i per ells, això ja és dir molt). I si l'hi treiem la producció, quedaria una cançó pop més que correcta. Després tenim Do You Mean, que ni amb dos col·laboradors (Ty Dolla sign i Bülow) aconsegueix no ser plana. Kills You Slowly és una cançó correcta, amb una producció més senzilla i percussió trap. Tanca el disc el primer avançament que en vam coneixer: Who Do You Love, una col·laboració amb la banda australiana 5 Seconds of Summer. Una cançó correcta que em deixa indiferent, com la majoria del disc.
El so de World War Joy és com una barreja entre els altres dos discos del duo estatunidenc. Si Memories i Sick Boy us van agradar, el més probable és que aquest tercer àlbum del Chainsmokers també us agradi. Si és un estil de música que no us diu res, com és el meu cas, no cal que us molesteu. A mi em sembla una música tolerable per tenir de fons, però que ni té una interpretació vocal remarcable ni cap element en la producció per acabar de cridar l'atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada