Ens apropem ja al final de la llista amb les posicions que van de la vintena a l'onzena.
20. Oques Grasses - Torno A Ser Jo
És indubtable que el senzill més popular de Fans del Sol és In The Night, cançó de la qual ja hem parlat, però el meu preferit és Torno A Ser Jo, que va servir com a senzill de presentació i primer avançament del quart treball discogràfic d'Oques Grasses. És tracta d'una cançó de pop acústic amb una instrumentació que poc a poc fins desembocar en una post-tornada instrumental molt eufòrica.
19. Inna - Sin Ti
Inna començava el 2019 estrenant Sin Ti, clarament la cançó més experimental de les cinc que ha promocionat com a senzills del seu àlbum més recent Yo. El principal punt fort de la cançó és el contrast entre les diferents parts: en general és una cançó amb un so bastant experimental i contundent però que també té una primer torada amb un so molt suau i fràgil. Sí, he dit primera tornada, perquè en aquesta cançó es fa us del recurs de tenir-ne dos. Tot i que no és el més habitual, tampoc és una cosa excessivament innovadora, però a Sin Ti Inna ho fa amb molt bon gust.
18. Tove Lo, ALMA - Bad As The Boys
Tot i que em va costar un cert temps apreciar del tot aquesta cançó, Bad As The Boys s'ha convertit clarament en la meva cançó preferida del nou disc de Tove Lo, que es diu Sunshine Kitty i que va posar-se a la venda el passat mes de Setembre. Bad As The Boys compta amb la participació de la cantant finlandesa ALMA i té molts elements que fan que vagi millorant amb les escoltes: la producció és més aviat subtil, però si l'escoltes amb atenció, no hi ha dubte que està plena de detalls. Un altre aspecte que m'agrada molt és la lletra, que no només està molt ben construida sinó que tracta un tema que no és freqüent.
17. Mabel - Don't Call Me Up
Tot i que ja feia bastant temps que Mabel estava publicant musica, Don't Call Me Up és la cançó que ha convertit aquesta cantant en una de les estrelles emergents més destacades del continent europeu. Don't Call Me Up és una cançó pop molt efectiva amb una producció increïbles, no només per la brillant instrumental, sinó pels jocs que fa amb la veu. Va apareixer primer al seu mixtape Ivy To Roses, però ha acabant servint de senzill de presentació del seu primer àlbum d'estudi High Expectations.
16. Tom Walker - All That Matters
15. DallasK, Xylo i Nicky Romero - Sometimes
18. Tove Lo, ALMA - Bad As The Boys
Tot i que em va costar un cert temps apreciar del tot aquesta cançó, Bad As The Boys s'ha convertit clarament en la meva cançó preferida del nou disc de Tove Lo, que es diu Sunshine Kitty i que va posar-se a la venda el passat mes de Setembre. Bad As The Boys compta amb la participació de la cantant finlandesa ALMA i té molts elements que fan que vagi millorant amb les escoltes: la producció és més aviat subtil, però si l'escoltes amb atenció, no hi ha dubte que està plena de detalls. Un altre aspecte que m'agrada molt és la lletra, que no només està molt ben construida sinó que tracta un tema que no és freqüent.
17. Mabel - Don't Call Me Up
Tot i que ja feia bastant temps que Mabel estava publicant musica, Don't Call Me Up és la cançó que ha convertit aquesta cantant en una de les estrelles emergents més destacades del continent europeu. Don't Call Me Up és una cançó pop molt efectiva amb una producció increïbles, no només per la brillant instrumental, sinó pels jocs que fa amb la veu. Va apareixer primer al seu mixtape Ivy To Roses, però ha acabant servint de senzill de presentació del seu primer àlbum d'estudi High Expectations.
16. Tom Walker - All That Matters
Uns mesos després del llançament del seu àlbum, Tom Walker va tornar a l'estudi per enregistrar All That Matters. Inicialment va voler deixar-la fora de What a Time To Be Alive i només cantar-la als concerts com a mostra d'agraïment a aquells qui el van a veure als seus concerts. A mi, personalment, em sembla una de les seves millors cançons tant a nivell musical com de la lletra i m'alegro molt que finalment l'hagi decidit publicar. Això sí, no és el meu senzill del cantautor britànic preferit d'aquest any.
15. DallasK, Xylo i Nicky Romero - Sometimes
A principis d'any Nicky Romero ens sorprenia amb aquesta proposta que no té res a veure amb el seu so progressive house habitual. Es tracta d'una pista dance en col·laboració amb el productor estatunidenc DallasK i el duo Xylo. Però no només és una cançó dance, sinó que per mi és la cançó dance perfecta, tant a nivell de producció com de veu. Els dos elements comparteixen el protagonisme a la perfecció i qualsevol dels dos podria funcionar sense l'altre. Però junts,fan la cançó excel·lent.
14. Avicii - Heaven
Una de les cançons d'Avicii que ha vist la llum aquest any és Heaven, que el músic suec portava utilitzant als seus sets des de principis del 2015 (abans de la publicació de Stories) i que estava considerada de manera unànime per tots els fans com la cançó més esperada de les que ja coneixíem però encara no havien vist la llum. De fet, és una de les poques cançons que apareixen al disc que va deixar totalment finalitzada. Es tracta d'una pista progressive house amb la veu de Chris Martin i una producció plena de detalls genials. Però el fet que sigui una vella coneguda crec que li ha jugat en contra, ja que no la he escoltat tant al llarg de l'any com altres novetats perquè la veritat és que al portar escoltant-ne diferents versions 4 anys, la versió definitiva m'ha acabat cansant. No és una cançó d'aquelles que no et cansa mai, i és clar, amb la resta de cançons de la llista encara no hi ha hagut oportunitat de comprovar-ho.
La primera nova cançó que Rosalia va publicar després del llançament d'El Mal Querer va ser aquesta col·laboració amb James Blake, que va estrenar-se al mes de Gener dins l'últim treball discogràfic del músic anglès, anomenat Assume Form. A Barefoot in the Park podem veure a Rosalia en un registre completament nou per ella, ja que es tracta d'una balada pop amb una producció molt elaborada (que realment té moments genials, i probablement seria de les millors cançons de l'any en aquest aspecte), però sense perdre la influència flamenca. Els dos artistes van coincidir al Primavera Sound, i ha estat l'única ocasió en què han cantat Barefoot in The Park junts i en directe.
12. Ava Max - Torn
Una seriosa candidata a millor cançó pop de l'any -segons el meu punt de vista, com a mínim- ha estat aquest senzill que Ava Max va presentar-nos el passat mes d'Agost. En principi és un altre dels avançaments del seu àlbum, que eperem que surti aviat però pel qual encara no tenim data. És una cançó molt sòlida en tots els aspectes: la lletra està molt ben construida, les estrofes estan bé, la tornada és increïble i la producció (que sembla que hagi sortit de The Fame Monster, i ho dic com una cosa bona) és genial. La veritat és que ara ja no tant, però m'he passat uns quants mesos escoltant Torn moltes vegades cada dia, ja que em va resultar molt addictiva.
11. Avicii i Aloe Blacc - SOS
Sens dubte una de les sorpreses més grans de l'any ha estat la publicació de Tim, el disc pòstum que recopila el material en què Avicii va treballar entre els mesos de Gener i Març del 2018. La cançó que va servir de senzill de presentació va ser precisament aquesta: SOS, que torna a comptar amb la veu del cantant de soul estatunidenc Aloe Blacc (amb qui Avicii va treballar a Wake Me Up). He de reconeixer que al començament em va deixar una mica fred, suposo que no era el que esperava. Però amb els mesos m'ha anata agradant practicament cada vegada més. I és una cançó d'aquelles que passen els mesos i les escoltes infinitat de vegades, i ni tan sols comencen a cansar-te. I que segueixi sonant fresca tots aquests mesos després, li fa guanyar molts punts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada