Top 5 àlbums debut 2010s

Deixem de banda per un moment els especials de finals d'any per tornar a fer un altre rànquing que té a veure amb el final de la dècada (que de fet ja fa unes quantes setmanes que tenia escrit). Avui voldria repassar els que em semblen els cinc millors àlbums debut dels 2010, considerant com a tal el primer àlbum d'una persona independentment de si porta ja tres anys treient singles i EPs o si ha estat en un grup. Vull remarcar que aquí parlem de discos debut no d'artistes que han debutat aquest 2019. Per exemple, Halsey és una de les artistes més interessants del moment però el seu primer disc Badlands, estrenat al 2015, no m'agrada especialment.


5. Camila Cabello - Camila - 2018

He tingut bastants dubtes sobre qui escollir per la cinquena posició, i al final m'he decantat per una opció que pot ser una mica polèmica. Són fets objectius que és un disc molt comercial, que ella venia de Fifth Harmony i es podria argumentar que és música una mica prefabricada i que et dona la sensació que el van treure amb presses no fos cas que es passés la moda d'Havana i encara no fos a les botigues; però tot i ser un disc molt curt i amb algunes cançons que sobren, el primer disc de Camila Cabello té moltes cançons bones. Jo diria que més de la meitat del disc ho són: tenim cançons emotives de pop acústic com All These Years i Real Friends, una cançó de reggaeton com She Loves Control, cançons pop com In The Dark i Into It i balades com Something's Gotta Give i Consequences. Ja ho veieu: per mencionar les meves preferides he hagut de mencionar dos terços del disc, i per això penso que mereix un lloc a la llista: queda lluny de ser perfecte, però pocs àlbums debuts tenen sis cançons que m'encantin absolutament.

4. Avicii - True - 2013

Un altre artista que va debutar aquesta dècada amb un disc excel·lent és Avicii, que al mes de Setembre de 2013 publicava True. Sens dubte, és un disc que va marcar un abans i un després en el panorama musical, sobretot dins el món de la música electrònica però també més enllà, creant una fórmula que molts artistes van voler imitar.

Avicii ja era una de les estrelles més destacades del món de la música electrònica, però no va ser fins la publicació de Wake Me Up al Juny de 2013 que es va fer el salt al mainstream, arribant a sonar a les ràdios de tot el món. La promoció del disc va seguir amb You Make Me, Hey Brother, Addicted To You i Lay Me Down publicats com a senzills, un disc anomenat Avicii By Avicii on ell feia versions progressive house de les cançons de True, i una gira massiva que el portaria per pavellons arreu d'Europa, Amèrica i Austràlia. 

3. AlunaGeorge - Body Music - 2013

Entrem ja al podi del rànquing amb tres discos que no només són els tres debuts més sòlids dels últims anys, sinó que són tres dels meus albums preferits de tots els temps. A la tercera posició he decidit situar-hi Body Music, el primer àlbum de duració completa que publicava el duo britànic AlunaGeorge. La veritat és que em sembla un disc màgic, amb un so únic i molt especial(una fusió de R&B i electrònica a la qual ells anomenen Future R&B) , unes cançons genials a tots els nivells, tant a nivell vocal com de composició i de producció. Se'm fa difícil dir quines pistes són les meves preferides perquè m'agraden totes i és clar, algunes més que d'altres, però em sembla que la millor opció és escoltar tot el disc sencer.

2. Lana del Rey - Born To Die - 2012

M'ha costat molt decidir les dos primeres posicions d'aquesta llista, però finalment he decidit col·locar el primer àlbum de Lana Del Rey al número 2. És clar, hi ha gent que no considera que Born to Die sigui l'àlbum debut de Lana del Rey, ja que l'artista estatunidenca va treballar en altres projectes abans de publicar el seu primer àlbum amb una discogràfica. Però aquest disc és el primer que podem recuperar a les plataformes digitals i el primer que va ser distribuit en físic, per tant sota el meu punt de vista és un debat que no té massa sentit.

No sé gaire ni per on començar: Born To Die és un disc fantàstic i un dels pocs dels què puc dir que m'agraden totes i cadascuna de les cançons (en la seva edició estàndard, com a míninm). Aconsegueix crear un univers molt intens, tant a nivell musical com pel que fa les lletres. A diferència de la majoria de la música pop les lletres tenen un clar caràcter narratiu, cosa que ha estat un clara influència en tota una generació d'artistes que han sortit després com Halsey.

1. Bruno Mars - Doo Wops & Hooligans

He decidit reservar el número 1 del rànquing pel primer treball discogràfic de Bruno Mars. En tot just un any, Bruno Mars va passar de ser un total desconegut a ser una de les estrelles del moment, gràcies a col·laboracions com Billionaire i Nothin' On You, i òbviament, els senzills de Doo Wops & Hooligans, entre els què podem comptar números 1 internacionals com Just The Way You Are, Grenade o The Lazy Song.

És un disc molt curt (només té 11 cançons) que tot just supera la mitja hora, però ja és suficient com per ser un disc molt versàtil: pràcticament cada cançó és d'un estil diferent, que va des del reggae de Liquor Store Blues fins al pop rock retro de Runaway Baby o balades com Talking To The Moon. La veritat és que a més és un disc que em porto molts bons records i que en el seu dia vaig escoltar fins a avorrir-lo... si és que és possible avorrir un disc tan bo.