No totes les meves cançons preferides de l'any van sortir com a senzill, per això he volgut fer (de la mateixa manera que vaig fer-ho l'any passat) un rànquing amb les meves 20 cançons preferides de l'any que no han estat publicades com a senzills (limitant a una cançó per disc/artista). Com sempre, al final tindreu una llista de Spotify amb totes les cançons mencionades.
20. Chance The Rapper, Nicki Minaj, Lil Durk - Slide Around
A finals de Juliol, Chance The Rapper va publicar el seu àlbum The Big Day. Una de les cançons que conté és aquesta col·laboració amb Nicki Minaj i Lil Durk. La estrofa de Chance The Rapper està prou bé, tot i que la meva preferida, com ja us deveu esperar, és la de Nicki Minaj. També m'agrada la producció, que em recorda molt a l'estil de Mike Will Made It, encara que la instrumental l'hagin fet el mateix Chance i Pierre Bourne.
19. Aleesha - 2Seater
Un disc del què he tingut problemes per escollir una cançó és 19:19, el primer treball discogràfic de la cantant eivissenca Aleesha. De fet, cap de les cançons del projecte han estat editades com a senzills, però davant el dubte al final m'he decantat per la pista número 1. 2 Seater és una combinació entre ritmes trap i el so R&B dels anys 90, per tant és un bon resum del que és el disc: sona moderna i fresca però deixant clar els seus referents.
18. Tom Walker - How Can You Sleep at Night?
La única de les meves pistes preferides de What A Time To Be Alive que no ha estat publicada com a senzill és aquesta. Com moltes altres cançons de Tom Walker, és una cançó de pop acústic amb unes estrofes més minimalistes i una tornada més intensa.
Sens dubte, la meva cançó preferida de Sunshine Kitty és Are U Gonna Tell Her?, una col·laboració amb el raper brasiler MC Zaac. Tove Lo canta sobre una instrumental molt interessant i bastant hipnòtica, que és bàsicament una pista techno amb una certa influència dancehall.
16. Tinashe, MAKJ - Save Room For Us
Quan vaig veure que el nou disc de Tinashe inclouria una col·laboració amb MAKJ m'esperava una cosa diferent, però en cap cas vol dir que em sembli una mala cançó: Save Room For Us em sembla una de les cançons més remarcables de Songs For You. Luny del big room que acostuma a fer aquest DJ estatunidenc, Save Room For Us és una pista R&B molt elegant on Tinashe pot lluir la seva veu.
16. Tinashe, MAKJ - Save Room For Us
Quan vaig veure que el nou disc de Tinashe inclouria una col·laboració amb MAKJ m'esperava una cosa diferent, però en cap cas vol dir que em sembli una mala cançó: Save Room For Us em sembla una de les cançons més remarcables de Songs For You. Luny del big room que acostuma a fer aquest DJ estatunidenc, Save Room For Us és una pista R&B molt elegant on Tinashe pot lluir la seva veu.
15. Juju - Sommer in Berlin
Ja vam comentar una de les cançons del primer àlbum de Juju al rànquing de millors singles i el seu àlbum com un dels més destacats de l'any. Ara bé, encara no havia parlat de la meva cançó preferida de Bling Bling, que és Sommer in Berlin. Es tracta d'una cançó dancehall, una de les mes tranquil·les del disc tant a nivell de rap com de producció. La producció aposta per sons molt suaus i, lògicament, estiuencs, i també em sembla un dels punts forts de Sommer in Berlin.
13. Madonna - Looking For Mercy
De les diverses pistes remarcables que trobem a Madame X, he decidit escollir Looking For Mercy, que em sembla una cançó molt interessant a tots els nivells. A nivell estructural té dos tornades (una sent la de la intro), cosa que m'agrada; a nivell melòdic està molt bé i la instrumentació també està molt cuidada, començant només acompanyada per uns baixos molt greus i vibrants i acabant amb tota una orquestra.
12. Ariana Grande - Bloodline
Si em pregunteu quina és la millor cançó de Thank U Next segons el meu criteri no dubtaria ni un segon en dir-vos que és Bloodline. Com moltes altres cançons del disc comença amb el sample d'un enregistrament d'algú parlant que em sobra bastant, però que en cap cas impedeix gaudir de la cançó que comença a continuació. És una cançó pop molt encertada i amb una producció molt potent d'inspiració tropical.
11. Mike Posner - How It's Supposed To Be
El cantautor de Michigan tancava el seu tercer àlbum A Real Good Kid amb aquesta cançó, que també és una de les meves preferides del disc. És tracta d'una cançó molt personal, que comença amb una instrumentació molt intimista a la que se li van afegint més elements i que acaba amb una outro molt emotiva. La lletra parla (de manera més relaxada) de com veu la seva vida, que no és de manera gaire positiva.
10. Oques Grasses - Cançó de l'aire
Tot i que no és de les més populars del disc, la meva pista preferida de Fans del Sol és Cançó de l'Aire. Com en moltes altres de les seves cançons, aquesta incorpora elements de molts estils musicals però mantenint una personalitat molt forta. La instrumentació és molt rica i també podem sentir diversos elements electrònics al llarg de la cançó.
9. Armin Van Buuren, BT, Nation of One - Always
Always es pren el seu temps en creixer, molt més del que tardaria una pista electrònica estàndard (el tema del drop no apareix fins als dos minuts i pel drop en si encara caldrà esperar-ne mig més), però la espera val la pena. Resulta difícil, com a mínim per mi classificar-la en un subgènere de la música electrònica, però en tot cas em recorda a l'estil de Never Be Alone de David Guetta, que molts anomenen Techno Melòdic, una categoria que no m'acaba de convéncer. Si voleu que us digui la veritat, la vocal no em diu gaire, però si Always fossin tres minuts amb la melodia del drop sense cap element més, ja m'agradaria.
8. DJ Snake, ZHU - No More
Always es pren el seu temps en creixer, molt més del que tardaria una pista electrònica estàndard (el tema del drop no apareix fins als dos minuts i pel drop en si encara caldrà esperar-ne mig més), però la espera val la pena. Resulta difícil, com a mínim per mi classificar-la en un subgènere de la música electrònica, però en tot cas em recorda a l'estil de Never Be Alone de David Guetta, que molts anomenen Techno Melòdic, una categoria que no m'acaba de convéncer. Si voleu que us digui la veritat, la vocal no em diu gaire, però si Always fossin tres minuts amb la melodia del drop sense cap element més, ja m'agradaria.
8. DJ Snake, ZHU - No More
Que bona part de Carte Blanche fossin senzills que ja havien sortit, no vol dir que el segon àlbum de DJ Snake no amagués noves cançons genials com aquesta. No More és una pista Deep House amb un so molt únic, en què el francès col·labora amb ZHU. Aquest so especial del que es parlava d'aconsegueix contraposant un loop de guitarra a uns greus molt contundents i una vocal simple però efectiva.
Les meves preferides del disc són les que van sortir com a senzill, però Yo encara té unes quantes cançons més que estan molt bé. Una d'elles és Fuego, la última pista de l'àlbum. Es tracta d'una cançó més aviat tranquila, però que com altres cançons del disc després de la tornada té una secció predominantment instrumental amb sons electrònics més contundents.
6. The Chainsmokers, Kygo - Family
A principis de mes el duo estatunidenc The Chainsmokers van estrenar el seu tercer àlbum World War Joy, un disc que no em va entusiasmar però que conté una de les meves novetats dance preferides dels últims mesos. Family és una col·laboració amb Kygo que té molt més a veure amb la resta de música del moruec que amb la dels Chainsmokers. El tipus de drop em recorda molt al de Stargazing, per la manera que juga amb la vocal, però el de Family em sembla molt millor.
5. Camila Cabello - Feel it Twice
El nou disc de Camila Cabello té moltes cançons bones, i m'ha costat triar-ne una. De fet, la meva preferida és My Oh My però tenint en compte que sortirà com a single al Gener, he decidit decantar-me per parlar de Feel It Twice. És una balada amb una instrumentació molt suua i una tornada que m'agrada molt, però el punt més interessant de la cançó és la lletra. Si està basada en la seva vida, el missatge és clar: algu (farem veure que no sabem que és Shawn Mendes) que ella coneix des de fa temps va rebutjar-la quan ella estava enamorat d'ell. Amb el pas del temps, ell s'ha acabat enamorant d'ella, però Camila no pot tornar a sentir el que va sentir per segona vegada.
El nou disc de Camila Cabello té moltes cançons bones, i m'ha costat triar-ne una. De fet, la meva preferida és My Oh My però tenint en compte que sortirà com a single al Gener, he decidit decantar-me per parlar de Feel It Twice. És una balada amb una instrumentació molt suua i una tornada que m'agrada molt, però el punt més interessant de la cançó és la lletra. Si està basada en la seva vida, el missatge és clar: algu (farem veure que no sabem que és Shawn Mendes) que ella coneix des de fa temps va rebutjar-la quan ella estava enamorat d'ell. Amb el pas del temps, ell s'ha acabat enamorant d'ella, però Camila no pot tornar a sentir el que va sentir per segona vegada.
Love and Compromise de Mahalia conté moltes cançons genials, i no totes elles han estat llançades com a senzills. Una de les meves preferides del disc i que no ha rebut cap promoció és He's Mine, on amb una pinzellada d'humor Mahalia diu a la ex-parella del noi amb qui està sortint ara que ja no cal que es preocupi més per ell. I això ho fa sobre una instrumentació molt interessant, dominada per la guitarra, però on també hi ha espai per uns sintetitzadors que es queden en segon pla i el vent metall que juga un paper molt important a la tornada.
El passat mes de Maig, la intèrpret de Wrecking Ball va estrenar un EP anomenat She Is Coming, que en principi anava a ser el primer d'una sèrie de tres que arribarien al llarg de l'any i que en conjunt formarien el seu setè àlbum. Finalment, ens vam quedar només amb la primera part, que a mi em sembla el seu disc més interessant de la seva carrera i que conté algunes cançons tan bones com aquesta. The Most és una cançó pop uptempo però amb un so molt orgànic i una lletra molt emotiva. Per aquesta cançó, Miley Cyrus va treballar amb BJ Burton i Mark Ronson a la producció.
Una de les meves cançons preferides de Tim és Never Leave Me, que compta amb la veu del cantant britànic Joe Janiack. És cert que el que seria la producció es queda una mica a mitges, i després de la tornada fa anticipar un drop que mai arriba, però la em sembla una cançó preciosa tant a nivell melòdic com de la lletra i això ho compensa de sobres. Segons el que han explicat els col·laboradors de l'autor de Levels i Wake Me Up, aquesta va ser la última cançó en què va estar treballant abans del seu viatge a Oman.
1. Lana del Rey - Happiness is a Butterfly
L'últim disc de Lana del Rey amaga moltes cançons genials, i la majoria d'elles no han estat llançades com a senzills. M'ha costat una mica decidir-me per quina cançó volia incloure en aquest rànquing (tot i que no tenia gaires dubtes respecte a la posició que ocuparia), però finalment m'he decantat per Happiness Is a Butterfly. Es tracta d'una balada a piano, amb una instrumentació bastant senzilla però sense les influències rock que tenen moltes cançons del disc. Per tant no es podria dir que HIAB sigui una bona representació de Norman Fucking Rockwell, però és la que té la millor lletra sota el meu punt de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada