50. Paloma Mami - No Te Enamores
Comencem el rànquing amb un dels senzills de Paloma Mami, una cantant xilena que tot i comptar amb una trajectòria molt curta aquest any ja s'ha convertit en una de les persones que més expectació han creat en l'escena urbana hispanòfona. En particular, aquesta cançó compta amb la producció de DJ Luian i Mambo Kinz, responsable de les instrumentals de bona part dels èxits de la primera part de la carrera de Bad Bunny (tot i que després hàgim sabut que es van aprofitar d'ell i van limitar-li la llibertat artística, però això ja és una altra història). No Te Enamores és un reggaeton molt pop, molt addictiu i si bé és cert que no resulta difícil imaginar-se al conejo malo cantant-la, Paloma Mami és molt millor intèrpret a nivell vocal. La meva crítica principal és aquesta, és una cançó que la podria cantar qualsevol persona, però de totes maneres si valorem el producte final, es tracta d'una cançó pop molt efectiva i amb un so molt fresc.
49. Jax Jones, Martin Solveig i Madison Beer - All Day All Night
Jax Jones ens va sorprendre amb aquesta proposta menys orientada a les ràdios i més a les pistes de ball, que compta amb la coproducció del veterà DJ francès Martin Solveig i la veu de la estatunidenca Madison Beer. És una combinació bastant original entre House i Pop: és cert que la combinació d'aquests gèneres no és res nou, la manera en particular en què està feta en aquesta cançó trobo que sí que ho és. All Day All Nights forma part de Snacks, el primer àlbum de Jax Jones, que recull tots els senzills que ha publicat i alguna nova producció.48. Tove Lo - Glad He's Gone
A finals de Maig Tove Lo encetava la promoció del seu quart treball discogràfic amb aquest senzill. Glad You're Gone és una cançó pop correcta en què s'allunya del so dance dels seus dos discos anteriors, cosa que era ja necessària (tot i que era un so que m'encantava). No em sembla una de les seves millors cançons, però tampoc no és una cançó dolenta, tot el contrari: sinó no seria en aquesta llista.
47. Alesso - Time
Ja fa anys que havia perdut l'interès en Alesso, però aquest 2019, el DJ/productor suec m'ha donat motius per recuperar-lo. Principalment amb la publicació de l'EP Progresso Vol.1, en què en certa manera tornava al so progressive house, però passat per un filtre pop. El senzill amb que presentava aquest projecte és precisament aquesta pista: Time, una cançó house on la producció no té més pes que la veu (excepte en el genial pont instrumental), però que segueix sent una pista d'electrònica molt sòlida. He de dir que m'agrada més el remix que en van fer el propi Alesso i Deniz Koyu, però això no treu que la original m'encanti també.
46. Normani - Motivation
Durant el primer any de carrera en solitari Normani ha publicat diverses col·laboracions amb artistes com Khalid o Calvin Harris, però no havia tret una cançó totalment com a única protagonista fins que a finals d'Agost va estrenar Motivation. És una cançó inspirada pel so R&B de finals dels anys 90 i principis dels 2000 amb que Normani va créixer, però tot i inspirar-se en el passat, aconsegueix tenir un so molt fresc. Ariana Grande i Max Martin van co-composar la cançó amb ella, així com Ilyah, qui n'és el productor també. A nivell comercial potser no va anar-li tant bé com molts esperavem i no va apropar-se a les primeres posicions en cap mercat (Al Regne Unit no va poder passar del número 27, mentre que als Estats Units va haver-se de conformar amb la posició 33 del Hot 100, per posar-ne dos exemples).
45. Princesa Alba, Gianluca Summer Love
Tot i que quan es va posar a la venda per nosaltres era ple hivern, Princesa Alba i Gianluca van aconseguir tenir un dels èxits de l'estiu al seu país. Summer Love és un reggaeton pop amb un so molt fresca, una producció molt encertada a càrrec del propi Gianluca i una tornada amb molt ganxo i un ús exagerat de l'autotune clarament per un propòsit artístic. Potser no coneixeu aquesta cançó i la escoltareu per primera vegada, i pensareu que no es mereix un lloc en aquesta llista. Però haureu de confiar en mi quan us dic que tot i que a primera vista pot semblar una cançó de reggaeton vulgar, té un encant que va molt més enllà. També voldria mencionar el videolip, que és un dels meus preferits de l'any. En ell, els artistes buscaven transmetre la idea que es pot ser feliç i trobar bellesa a tot arreu, i per això el videoclip mostra escenes totalment quotidianes en un barri qualsevol de la capital xilena (segons ells, és clar) però filmats amb un bon gust i amb un resultat molt bonic visualment.
44. Ava Max - So Am I
Després d'arrassar arreu del món amb Sweet But Psycho, Ava Max estrenava So Am I amb les esperances de repetir el seu èxit. I precisament aquí és on hi ha la meva principal crítica: la producció de la cançó s'assembla massa a la de SBP. Per això prefereixo escoltar alguna remescla que la original, ja que així sona més diferent. Però So Am I també té molts aspectes positius (és clar, sinó no seria en aquesta llista): és una cançó pop més que efectiva, amb una harmonia que se surt bastant de la que acostumem a trobar en aquest tipus de cançons i una lletra amb un missatge que sempre va bé: inspirant-se en la seva pròpia experiència de al haver patit escoliosi d'adolescent, diu que ser diferent de la majoria no és res del què sentir-se avergonyit.
Una altra artista que també s'ha donat a coneixer enguany amb un senzill que ha arrassat les llistes d'èxit és Mabel. Després de Don't Call Me Up tenia una difícil tasca a l'hora d'escollir un senzill que no resultés una decepció, i tot i que Mad Love no va tenir el mateix èxit comercial ni és una cançó tan encertada pel meu gust, és també una de les millors cançons de l'any. Bàsicament ens tornem a trobar amb els mateixos ingredients que a DCMU: Una instrumental interessant, uns efectes vocals que li donen un so especial i una tornada repetitiva però amb molt ganxo. Mad Love va arribar al número 8 de la llista del Regne Unit, convertint-se en el tercer top 10 per la cantant britànica.
42. Mike Posner - Move On
Un dels senzills que formen part de l'últim disc de Mike Posner, anomenat A Real Good Kid i que va sortir a mitjans de Gener, és Move On. Com la majoria de cnaçons del disc, és una cançó de pop acústic, però Move On compta amb alguns elements electrònics a la tornada que la fan sonar més especial. La lletra la trobo molt encertada també, no només en la seva forma (que ja sabem tots que Posner també és poeta) sinó també en el seu contingut, cosa que no pot dir-se de totes les cançons del disc.
41. Tiësto, Jonas Blue i Rita Ora - Ritual
Aquesta col·laboració a tres bandes entre Tiësto, Jonas Blue i Rita Ora no va decebre, i ens van presentar una pista dance pop que no està gens malament, bastant en la línia de les produccions de Jonas Blue, però millor que la majoria del seus èxits sota el meu punt de vista. A nivell comercial li va anar prou bé, arribant als top 10 de la majoria de mercats europeus. La sorpresa va ser que no li ha acabat d'anar bé del tot al Regne Unit, on no va passar de la posició 24, cosa irònica si tenim en compte que tant Jonas Blue com Rita Ora tenen infinitat d'èxits al seu país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada