Novetats setmana 50

Avui hem tingut un munt de novetats, de la mà d'artistes tan diversos com Dua Lipa, Bad Gyal, Ava Max o Usher.



Ava Max ha estrenat oficialment la versió definitiva de Salt. No és una novetat del tot ja que ella la va penjar a Soundcloud fa aproximadament un any, però fins ara no es trobava disponible oficialment a les plataformes digitals. És una cançó pop amb un so bastant original, que m'agrada molt però no tant com Torn. Salt és una altra de les cançons que formaran part del primer àlbum d'estudi, que veurà la llum al 2020 i que jo em moro de ganes de tenir a les meves mans.



Dua Lipa estrena un nou avançament del seu segon àlbum Future Nostalgia, la cançó que porta el mateix nom que el disc. No és el segon senzill oficial, sinó un promo single mentre segueix promocionat Don't Start Now. Així com Don't Start Now em va encantar, he de dir que aquesta cançó no em resulta gens atractiva. La producció està bé, però la manera de cantar em tira molt enrere.



Raye acaba el 2019 amb un nou senzill anomenat Please Don't Touch. Segueix enla línia més pop de Love Me Again. M'agrada, però no sé si serà una cançó que escoltaré moltes vegades.



Jonas Blue s'alia amb la cantant xines Tifa Chen per estrenar Billboard, una cançó bilíngüe que em resulta bastant plana. Vaja és que ho és, no té la estructura típica de l'electropop de estrofes més suaus i un drop després més enèrgic, tota la estona té la mateixa intensitat.



Després de bastant temps sense saber res d'ell, Usher torna amb un nou senzill anomenat Don't Waste My Time i on col·labora amb Ella Mai. És una cançó de R&B que no em desagrada, però tampoc no m'acaba de convéncer tot i que tenia moltes ganes de nova música de l'intèrpret de DJ Got Us Falling in Love Again i Yeah.



Meghan Trainor ens avança una altra cançó del seu tercer àlbum Treat Myself, que sortirà a finals del mes que ve. S'anomena Evil Twin i és una cançó pop que està bé però em deixa bastant indiferent.



Si acceptem que Tiësto es dedica ara a fer música radiofriendly que no té res de trance ni d'innovador, i ens posem a valorar la cançó en si, he de dir que m'ha agradat bastant el seu nou senzill Blue. Sona com si fos una cançó de Lost Frequencies o Robin Schulz de fa un parell d'anys, però és un so que m'agrada i que ara fa temps que no sentia cap novetat en aqueta línia.

Acabem parlant del nou senzill de Bad Gyal, una cançó que els fans portaven molt de temps esperant. La cantant del Maresme va estrenar aquesta cançó el passat mes de Febrer quan va punxar a la sala barcelonesa Razzmatazz (mateix dia que va estrenar Santa Maria). A més, aquesta cançó (com unes quantes més que encara no han vist la llum) formen part del seu espectacle actual Bad Gyal Sound System, que porta fent des de l'estiu. La cançó és bàsicament el que et podries esperar d'una cançó seva: una lletra crua, molt autotune però un bon beat. I la veritat és que la base és per mi un dels millors que ha utilitzat i la gràcia de la cançó, ja que on té una tornada tan enganxosa com altres cançons seves.