5 anys Talk That Talk

Avui fa exactament cinc anys es posava a la venda Talk That Talk, el sisè àlbum d'estudi de Rihanna; que inicialment estava programat per ser una reedició de Loud. Aquest disc és evident que el van fer corrents (No hi ha temps físic en un any per fer un gira mundial i preparar un àlbum tranquil·lament), però el resultat va ser realment molt bo (Encara que la participació de Rihanna al procés creatiu fos practicament nul·la).

En la meva opinió, Talk That Talk és un pas endavant molt encertat, apropant-se més al que Rihanna volia fer sense acaba d'abandonar les cançons dance amb les que havia triomfat amb el seu anterior disc Loud. El que no em sembla bé, però que tampoc és culpa seva del tot, és que a hores d'ara potser molta gent només té al cap Where Have You Been i We Found Love, i per això pot semblar que és un disc orientat als sons EDM, quan de cap de les maneres és així. Tot i que és un àlbum molt variat, predominen els sons urbans/hip-hop.
Talk That Talk es va publicar en dos edicions amb dos caràtules diferents: una deluxe de cartró amb la imatge que teniu a dalt de tot i la estàndard que és la segona imatge. Com a curiositat, dir que els llibrets són completament diferents.

Singles del disc:

We Found Love

Com segurament ja sabreu, Rihanna va iniciar la promoció del seu sisè disc al Setembre del 2011 amb We Found Love, una cançó que comptava amb la producció de Calvin Harris. A hores d'ara és la cançó més venuda de Rihanna, i la única que ha superat els deu milions de còpies venudes. Comercialment, va ser un exitàs: 10 setmanes (8 de les quals consecutives) al número 1 del Hot 100 de Billboard. A més va arribar al número 1 de practicament tots els països del món: Alemanya, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Canadà, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Hongria, Israel, Irlanda, Luxemburg, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Suècia, Suïssa i Venezuela. El videoclip d'aquesta cançó -que va ser molt criticat per mostrar consum de drogues i el fet de fer delictes (Furts, etc) com una cosa divertida- va guanyar el VMA a vídeo de l'any (Tot i perdre les altres categories a les què optava) i el Grammy a millor videoclip de format curt. El vídeo em recorda bastant als de Lana del Rey, amb un monòleg abans que comenci la cançó (Encara que aquest videoclip es va publicar abans que el primer disc de la novaiorquesa).

You Da One

El segon senzill del disc, que va arribar uns dies abans del llançament d'aquest, va ser You Da On. En el seu moment no em va agradar gens. A hores d'ara m'agrada més, però no deixa de ser una cançó molt oblidable. Comercialment va tenir un impacte molt moderat, no arribant al top 5 de cap país i només arribant al top 10 de Corea del Sud i Nova Zelanda. Tot i això no hem de perdre de vista que en la majoria de mercats sí que va arribar al top 20.

Talk That Talk

Es va llançar aquesta cançó, on col·labora amb el més empresari que raper Jay-Z, com a senzill del disc en alguns països: en digital als Estats Units al Gener del 2012 i un parell de mesos més tard a França en físic (CD). Com una dada sense gaire interès, he de dir que no vaig saber que aquesta cançó havia estat senzill fins que vaig veure el CD que he mencionat abans a Amazon. I potser seria interessant que quan es llança un senzill, com a mínim els teus fans se n'assabentin, no?

Birthday Cake

Com a quart senzill, Rihanna i el seu equip van enviar a les ràdios hip-hop una versió completa de Birthday Cake (que després es publicaria digitalment), un interludi del disc; que comptava amb la col·laboració de Chris Brown (Va ser durant la temporada que van tornar a sortir junts, i Rihanna era molt criticada per això, però ella demanava que no es posessin a la seva vida). Aquesta versió va arribar al número 24 del Hot 100 pero va passar desapercebuda a la resta del món. Birthday Cake no va tenir videoclip ni va ser llançada en cap suport físic.

Where Have You Been

El cinquè (però tercer a efectes pràctics) single va ser la espectacular cançó Where Have You Been, on repetia la producció de Calvin Harris. Aquest senzill es va convertir en una de les cançons de la temporada primavera - estiu del 2012, arribant als top 5 de Billboard, Bulgària, Canadà, Dinamarca, França, Grècia, Hongria, Mèxic, Nova Zelanda, Portugal, República Txeca i Venezuela; en part gràcies a l'enorme suport que va tenir per part de les ràdios EDM, ja sigui de la original o d'alguna de les nombroses remescles que es van llançar. No podem no parlar del videoclip, per mi el millor de la seva carrera i un dels millors en general.

Cockiness

Cockiness es va llançar com a sisè i últim senzill del disc, en un remix en col·laboració amb A$AP Rocky; el dia després de presentar-la als VMAs. Per a que enganyar-nos: aquest senzill va ser un flop espectacular que no va aconseguir entrar ni al hot 100 de Billboard. Veient això no és tant sorprenent el fet que Rihanna va començar la promoció d'Unapologetic el mateix mes (Setembre del 2012) que va sortir Cockiness en format senzill.

Altres:

Princess Of China

Una altra de les col·laboracions que Rihanna va fer mentres anava promocionant el disc va ser Princess Of China amb Coldplay, que s'inclou al disc Mylo Xyloto.

Take Care

Durant la promoció del disc, Drake i Rihanna van llançar el seu segon senzill conjunt, que forma part de l'àlbum del raper i cantant de Toronto del mateix nom. La base (que haurem d'admetre que és el millor de la cançó) és un sample de la remescla de Jamie XX de I'll Take Care Of You, interpretada per Gill Scott-Heron. Take Care va tenir èxit al Regne Unit (3) i als Estats Units (7 a Billboard), però va passar bastant desapercebuda per la resta del món.

També s'ha de destacar el videoclip, que va estar nominat al VMA de Vídeo de l'any, però que va perdre el guardó a mans de We Found Love.  El que més m'agrada del videoclip és que lliga totalment amb el tema de la cançó, intercalant imatges de Drake i Rihanna amb altres d'un ocell esplugabous i un bou.