Recrítica: X100PRE

Mentre esperem el llançament del seu segon disc en solitari, YHLQMDLG, que ell mateix ha dit que sortirà abans de finals de mes, proposo comentar l'àlbum debut de Bad Bunny. X100PRE va sortir per sorpresa la nit de Nadal del 2018, precedit pels senzills Mia, Estamos Bien i Solo de Mi, i amb col·laboradors tan diversos com Ricky Martin, Diplo, Drake o El Alfa. No és ben bé una recrítica, ja que en el seu moment no vaig comentar-lo perquè no vaig trobar el moment de fer-ho; però he de dir que al llarg dels 14 mesos que han passat des de la seva publicació és un disc que he escoltat bastant.

Si hagués de resumir X100PRE en una paraula, aquesta no podria ser altra que heterogeni, tant en el bon com en el mal sentit.  És un disc molt variat, on no només trobem trap i reggaeton, sinó que també hi ha cabuda pel R&B a Otra Noche en Miami i pop-rock a Tenemos Que Hablar. L'encert amb què Bad Bunny abordi aquests estils, ja és una altra història: per mi les pistes més remarcables del disc segueixen sent les que tenen el so urbà a què ens té acostumats.

A nivell vocal, crec que ningú s'esperava cap meravella: tot i que Bad Bunny també canta en algunes de les cançons del disc, ell no deixa de ser un raper, i té un registre molt limitat. Tanmateix, insisteix en anar a un registre agut que tot i que admeto que li dona molta personalitat, em resulta irritant en alguns moments. D'altra banda, he de dir que el seu timbre m'agrada bastant mentre es queda en un registre més greu.

Les produccions acostumen a estar molt bé. És cert que algunes són molt senzilletes, però altres cançons del disc, començant per MIA, sonen increïble. Un altre aspecte que trobo molt interessant dins el disc, és que en moltes ocasions el beat va canviant al llarg de la cançó. La producció de la gran majoria de cançons de trap i reggaeton consisteix en un bucle que es va repetint i repetint, i ja pots donar gràcies si canvia de l'estrofa a la tornada. En el cas de pistes com Caro, Ni Bien Ni Mal o Solo de Mi, la base va canviant al llarg de la cançó, cosa que fa que sonin molt més fresca. Especialment destacable em sembla el cas de Ni Bien Ni Mal, on la transició d'un beat a l'altre és tan suau que costa percebre-la. 

Les lletres de les cançons no són per a tirar coets, però tampoc estan tan malament com podrien haver estat. I sobretot s'agraeix la varietat de temes que no acostumem a trobar en la música urbana en castellà. Trobem cançons que parlen de tots els temes presents a la seva música fins al moment: el desamor abordat de manera tan amarga a Ni Bien Ni Mal i la prepotència gangsta a Quién Tu Eres. Però també tracta un munt de temàtiques inèdites fins aleshores, que ens mostren una cara més humana i implicada del raper: Otra Noche en Miami critica la superficialitat del món de les celebritats hispanes establertes en aquesta ciutat i Caro parla de que cadascú té el seu valor i si ens diuen que som menys que ningú no ens ho hem de creure. A nivell de jocs de paraules, n'hi ha alguns que estan bé, però ni gaires ni res especialment impressionant.

X100PRE és un disc que sense ser increïblement bo, no està gens malament i va superar de sobres les expectatives que tenia per un disc del raper boricua. Com passa amb la majoria de música urbana llatinoamericana em sembla una música més entretinguda que necessàriament bona. Tot i que mentiria si dic que he escoltat el disc sencer gaires vegades, sí que hi ha unes set de les seves pistes que he sentit sovint al llarg de tot aquest temps.



Valorant les cançons en aquests apartats, ja hem vist que hi ha diverses cançons que destaquen en cada un d'ells, però trobo que no hi ha cap cançó que destaqui en tots els àmbits, però això no vol dir, lògicament, que no tingui les meves preferides. Per això no voldria acabar la ressenya sense mencionar les meves cinc cançons preferides: Cuando Perriabas és un reggaeton molt potent, un estil bastant original que després va reprendre en algunes cançons del seu disc conjunt amb J Balvin Oasis; Solo de Mi és una cançó de desamor que em va cridar molt l'atenció quan va sortir ja que va estrenar-se com a senzill poc abans del llançament del disc, ja que va ser la primera cançó on va tractar un tema seriós amb una actitud que no em desagradava. Té dos parts molt contrastades, tant a nivell de producció com de lletra i interpretació. Si Estuvieramos Juntos és una cançó bàsicament pop que m'agrada bastant, encara que la seva interpretació no sigui res de l'altre món. Tot i que a MIA es podria estalviar la col·laboració de Drake intentant cantar cantant en castellà (de fet, hi ha una demo que Bad Bunny va gravar abans i sol flotant per la xarxa), per mi és una cançó que mai ha deixat de sonar fresca tot i que la he sentit i escoltat moltes vegades. És cert que segueix la mateixa fórmula que moltes cançons de reggaeton estàndard, però entre una cosa i l'altra, em sembla que cap de les que segueixen aquesta fórmula s'hi apropen. I ja ho he dit abans, però ho repeteixo: la producció sona brutal. I la cinquena pista de X100PRE que voldria destacar Caro, la cançó amb la lletra més interessant del disc i que tot i que no és la que té la millor producció, la originalitat en la seva estructura ho compensa.