Meghan Trainor va estrenar divendres el seu tercer àlbum d'estudi: Treat Myself. L'autora d'All About That Bass va començar amb la promoció del disc al 2018 amb No Excuses, cançó que sí que apareix en totes les edicions del disc. Posteriorment va publicar una sèrie de senzills com Let You Be Right, All the Ways o Can't Dance, que han quedat fora del tracklist definitiu a causa de la seva pobra recepció i va decidir canviar la direcció del disc. Potser les cançons que quedaven del primer concepte del disc van ser les que van sortir a l'EP que va treure el Febrer de l'any passat. Sigui com sigui, la versió definitiva del disc conté 15 cançons entre les quals els senzills Wave, Working On It, Genetics i Evil Twin, així com una nova col·laboració amb Nicki Minaj.
La primera cançó de Treat Myself és Wave, probablement la més interessant de totes les cançons que ja coneixíem fins ara del disc. Compta amb la col·laboració de Mike Sabbath, tant a nivell vocal com de producció. No és una cançó revolucionària, però té una producció bastant interessant i el resultat general de la cançó és, com a mínim, positiu. A continuació tenim Nice To Meet Ya, la col·laboració amb Nicki Minaj, el nou single i la cançó del disc que més ganes tenia de sentir. I la veritat és que no m'ha decebut en absolut, és una cançó novament inspirada en l'R&B dels anys 90 (en la línia de No, en aquest aspecte), però amb una percussió més marcada i un aire més urbà. Una cançó molt potent que fa quatre anys hauria estat tot un número 1 quan Trainor era una de les artistes pop del moment. La pista número tres és Funk, una cançó correcta però que no aporta res que no hàgim vist ja en anteriors cançons seves. No sé gaire com valorar Babygirl: podria ser la típica cançó midtempo insulsa, però han introduit elements a la producció per fer-la més interessants. Però a l'hora de la veritat segueix em segueix deixant bastant indiferent.
A la cinquena pista del disc hi trobem un dels senzills que ja coneixíem: Working On It, una col·laboració amb Lenon Stella i Sasha Sloan. És una cançó de pop acústic amb una producció més aviat minimalista, a la que poc a poc s'hi van afegint més elements. Quan va sortir no li vaig para gaire atenció, però el cert és que és una cançó més que correcta. El seu principal problema és que no té una producció espectacular, una tornada addictiva ni qualsevol altre element que la faci destacar. A continuació tenim Ashes i Lie To Me, dos cançons pop correctes amb, bàsicament el mateix problema: que no resulten memorables ni tenen cap element que cridi l'atenció. Després arriba Here to Stay, la primera balada del disc. M'agrada com tot i ser una cançó d'aquest estil s'han preocupat en mantenir una instrumentació relativament interessant.
Blink és una altra de les cançons que ja coneixíem abans de la publicació del disc i la trobem a la pista número nou. És una cançó pop que està bé, amb pinzellades R&B en la producció, però que trobo que guanyaria bastant si la tornada tingués un so una mica més potent. La segueix un altre dels senzills del disc Genetics, tot i que el disc n'inclou una nova versió que compta amb la participació de les Pussycat Dolls. Tot i que aquesta nova versió tampoc presenta uns canvis increïbles respecte a la del single, aplaudeixo aquesta iniciativa i segueixo pensant que és una cançó que està molt bé. Em recorda a Me Too: és com si fos la mateixa idea tant a nivell de lletra com de producció, però molt més ben executada en ambdos àmbits. La onzena cançó del disc és Evil Twin, una altra de les que va sortir com a senzill promocional fa algunes setmanes. És una cançó correcta, però no em sembla de les més interessants del disc.
M'ha sorprés trobar a Treat Myself una nova versió d'After You, una balada originalment inclosa al seu EP de l'any passat Love Train i que ha tornat a enregistrar pel nou àlbum a duet amb AJ Mitchell. Un cop més he de dir que és una cançó que està bé, però el col·laborador no hi aporta gaire. Another Opinion és la següent pista del disc, la següent es diu Another Opinion, i és cançó amb un so molt tropical. M'agrada, però trobo que podria estar molt millor si en lloc de passar aquestes influències per un filtre tant pop, hagués estat una cançó de reggae directament. A continuació tenim No Excuses, el primer senzill del disc que va sortir al març del 2018. És una cançó pop correcta, que sorprenentment segueix sonant bastant fresca. No acabo d'entendre per què sí que ha decidit incloure aquesta cançó i no Let You Be Right, Can Dance o All The Ways, cançons molt millors sota el meu punt de vista. Have You Now tanca el disc, una cançó mid-tempo correcta, amb elements trap a la producció, que està bé però no és de les més destacables del disc.
No tenia unes expectatives gaire altes per aquest disc, i potser ha estat per això que Treat Myself m'ha sorprés molt positivament. És un disc pop sense gaires aspiracions, però més que correcte. Fàcil d'escoltar i accesible per tothom, sense caure en ser res excessivament previsible. Un disc que no us caldrà escoltar 20 vegades per descobrir-ne tots els detalls, però perfecte que sentir-lo en una situació en què volgueu un entreteniment o per tenir-lo de fons mentre feu alguna altra cosa.
M'ha sorprés trobar a Treat Myself una nova versió d'After You, una balada originalment inclosa al seu EP de l'any passat Love Train i que ha tornat a enregistrar pel nou àlbum a duet amb AJ Mitchell. Un cop més he de dir que és una cançó que està bé, però el col·laborador no hi aporta gaire. Another Opinion és la següent pista del disc, la següent es diu Another Opinion, i és cançó amb un so molt tropical. M'agrada, però trobo que podria estar molt millor si en lloc de passar aquestes influències per un filtre tant pop, hagués estat una cançó de reggae directament. A continuació tenim No Excuses, el primer senzill del disc que va sortir al març del 2018. És una cançó pop correcta, que sorprenentment segueix sonant bastant fresca. No acabo d'entendre per què sí que ha decidit incloure aquesta cançó i no Let You Be Right, Can Dance o All The Ways, cançons molt millors sota el meu punt de vista. Have You Now tanca el disc, una cançó mid-tempo correcta, amb elements trap a la producció, que està bé però no és de les més destacables del disc.
No tenia unes expectatives gaire altes per aquest disc, i potser ha estat per això que Treat Myself m'ha sorprés molt positivament. És un disc pop sense gaires aspiracions, però més que correcte. Fàcil d'escoltar i accesible per tothom, sense caure en ser res excessivament previsible. Un disc que no us caldrà escoltar 20 vegades per descobrir-ne tots els detalls, però perfecte que sentir-lo en una situació en què volgueu un entreteniment o per tenir-lo de fons mentre feu alguna altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada