Novetats dance setmana 7

Jax Jones, Afrojack, Sophie Francis, Nicky Romero i Syn Cole protagonitzen les novetats dance de la setmana.

Jax Jones i Martin Solveig han tornat a col·laborar sota el pseudònim Europa. Després de presentar All Day All Night l'any passat, aquesta setmana publiquen Tequila, que compta amb la veu de RAYE. És una pista dance molt menys enfocada al so house de club i més al dance de ràdio, fàcil de digerir, reprenent un so que no hem vist gaire en els últims anys i que fa que soni fresca i diferent de la majoria de novetats EDM recents. No està malament i li veig potencial d'èxit, però tampoc no la trobo una cançó espectacular.

Després de molt de temps sense enfocar un llançament clarament a les ràdios i al mainstream, Afrojack publica aquesta setmana el seu nou senzill All Night, acompanyat de la ex-membre de Fifth Harmony Ally Brooke. És una cançó dance-pop que no aporta res nou ni és la millor producció d'Afrojack, però amb un so molt positiu que fa que m'agradi bastant.

Sophie Francis ha presentat una nova producció aquesta setmana anomenada Roll Up, una pista que segueix el corrent minimalista que està dominant l'escena electrònica actualment. Tot i que aquest no és un estil que em resulti atractiu, s'ha de reconeixer que sona molt bé i és original, tot i que no descarto que m'acabi agradant bastant després d'unes quantes escoltes.


Nicky Romero publica la seva tercera original del 2020: Falling, una col·laboració amb Timmy Trumpet que porta utilitzant als seus sets des de la tardor. Em recorda a Dynamite, en el sentit que manté la essència progresive melòdica de la música de Nicky Romero però aposta per un so més contundent al drop. No em desagrada, de fet Falling està molt bé. Però la manera en què Nicky Romero ha estat publicant música en els últims mesos (treient un singles cada més o fins i tot algun mes, com aquest Febrer, dos) fa que no les gaudeixi tant, ja que trobo que no tinc temps de pair les novetats abans que arribi la següent, fins i tot per ell que és i ha estat un dels meus DeeJays preferits des que em va començar a interessar la música electrònica.

Per acabar tenim la nova original de Syn Cole, anomenada Groove i que m'ha agafat totalment per sorpresa. És una combinació genial de deep house, les melodies típiques del progressive House de Cole i alguns elements de Funk, que no té cap tipus de vocal ni la necessita. A banda de que m'agradi, amb Groove, Syn Cole aconsegueix un equilibri molt difícil de trobar entre sonar fresc i original, però lahora inconfusiblement en la línia del seu estil.