Divendres, Vargas & Lagola van treure el seu primer àlbum d'estudi, anomenat The Butterfly Effect. El disc conté un total de 11 pistes, entes les quals hi ha tres cançons que ja coneixíem: Since 99, Forgot To Be Your Lover, Somebody ho Understands Me.
Tot i que és un disc que esperava amb moltes ànsies trobo que no tindria sentit comentar-lo pista per pista, ja que el mateix es podria dir de la majoria de cançons: totes segueixen patrons similars pel que fa a la instrumentació i són del mateix estil. The Butterfly Effect és un disc molt breu breu: conté onze pistes a les què si restem la intro, l'outro i els dos interludis ens queden 7 cançons. Per tant, el material nou del disc es limita a quatre cançons inèdites, ja que tres de les set cançons havien estat estrenades anteriorment. Això no vol dir que els interludis estiguin malament (de fet, m'hauria agradat veure la idea de Nothing Changes desenvolupada com una cançó en si), però a mi no em desperten cap interès. I no us enganyaré: quan vaig veure que treien un àlbum, em vaig fer il·lusions que el contingut seria més extens que quatre cançons noves. Però com a mínim, aquestes cançons estan molt bé.
El disc només conté una col·laboració (a nivell vocal): la del raper estatunidenc Ghostface Killah a Back To You, una de les cançons inèdites. La cançó en si no em desagrada, però la seva aparició em sobra totalment i em sembla que no encaixa en una cançó d'aquest estil pop-rock. A nivell sonor, el disc és molt cohesiu (i s'ha d'escoltar en l'ordre que toca, ja que moltes de les pistes "empalmen" amb la següent), i no és prou llarg com per fer-se pesat. Amb la música d'aquest duo em passa una cosa una mica inusual: no m'entusiasma de primeres, però que després d'unes quantes escoltes m'acaba encantant i després ja no em cansa mai. Per això els senzills em segueixen sonant totalment frescos, fins i tot Since 99, que va ser estrenat a la primavera del 2019.
Una altra cosa que voldria remarcar és que, excepte en les dos pistes que tenen un col·laborador explícit, ningú més ha participat en les cançons: ells dos s'han encarregat de compondre, produir, tocar tots els instruments i, òbviament, cantar les cançons. Això és una cosa que té molt mèrit, i probablement té alguna cosa a veure amb que la seva música tingui un so tan especial però alhora coherent.
Salem Al Fakir i Vincent Pontare són dos músics brillants, i ho han demostrat en infinitat d'ocasions, tant en la seva feina amb altres artistes com Avicii, Axwell, Madonna o Sebastian Ingrosso; com en les propostes que han anat publicant com a Vargas & Lagola, des de fa ja ben be un parell d'anys. I per això tenia moltes ganes de que publiquessin un "àlbum"pròpiament dit, i si bé és cert que The Butterfly Effect conté cançons molt bones, entre les diverses raons que ja he comentat fa que no sigui un disc que em resulti tan satifactori com havia anticipat.
I el fet que The Butterfly Effect tingui aquest format tan peculiar em fa difícil donar una valoració general al disc. La sensació amb què em deixa en un primer moment és agredolç, però el cert és que totes les cançons (excepte la col·laboració que ja he mencionat que em sobra) són genials. I per tant, no podem dir que sigui un mal disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada