Megan Thee Stallion ens ha sorprés amb la publicació del seu nou disc SUGA, que conté un total de nou cançons. Una d'elles és B.I.T.C.H, el senzill que va presentar el passat mes de Gener i que és una de les meves novetats preferides del que portem de 2020. Al llarg del disc hi apareixen dos col·laboradors: el raper Gunna i la cantant Californiana Kehlani. De la mateixa manera que ja ho va fer el seu mixtape Tina Snow, en aquest disc Megan Thee Stallion ens presenta un nou alter ego.
Ja hem parlat diverses vegades d'aquesta rapera i sempre he dit que em sembla una de les artistes emergents més interessants del hip-hop estatunidenc, per això ara també he de dir que esperava quedar molt més impressionat pel seu disc. SUGA no és un mal disc i no és que no m'hagi agradat, simplement és això, que no m'ha impressionat gens ni mica: la majoria de cançons m'han semblat molt planes.
Pel que fa a la producció, que per mi és molt important en aquest tipus de música, em sembla molt simple. I això no deixa lluir les cançons que a nivell de rap estan molt bé: per exemple, tenim Captain Hook, on va passant per diferents estils de rapejar que m'encanten, però la base literalment és un loop de només percussió que es va repetint al llarg de tota la cançó. I això hi haurà gent a qui no li importarà, però això, sota el meu punt de vista, em treu les ganes de revisitar el disc. Irònicament, la única cançó que té una producció que m'ha semblat més o menys interessant és la més curta del disc: Rich, que tot just supera el minut i mig.
SUGA no és un mal disc, però no em dona el que jo hi buscava. Suposo que pot agradar als amants de la música urbana que donin molta importància al rap i que deixin la producció com una cosa secudnària, per que és el que ha fet en aquest disc. Ella té un estil de rapejar genial, però la majoria de cançons del disc no em criden l'atenció tant com Hot Girl Summer, Diamonds o B.I.T.C.H., que em sembla la millor cançó del disc amb diferència.
Ja hem parlat diverses vegades d'aquesta rapera i sempre he dit que em sembla una de les artistes emergents més interessants del hip-hop estatunidenc, per això ara també he de dir que esperava quedar molt més impressionat pel seu disc. SUGA no és un mal disc i no és que no m'hagi agradat, simplement és això, que no m'ha impressionat gens ni mica: la majoria de cançons m'han semblat molt planes.
Pel que fa a la producció, que per mi és molt important en aquest tipus de música, em sembla molt simple. I això no deixa lluir les cançons que a nivell de rap estan molt bé: per exemple, tenim Captain Hook, on va passant per diferents estils de rapejar que m'encanten, però la base literalment és un loop de només percussió que es va repetint al llarg de tota la cançó. I això hi haurà gent a qui no li importarà, però això, sota el meu punt de vista, em treu les ganes de revisitar el disc. Irònicament, la única cançó que té una producció que m'ha semblat més o menys interessant és la més curta del disc: Rich, que tot just supera el minut i mig.
SUGA no és un mal disc, però no em dona el que jo hi buscava. Suposo que pot agradar als amants de la música urbana que donin molta importància al rap i que deixin la producció com una cosa secudnària, per que és el que ha fet en aquest disc. Ella té un estil de rapejar genial, però la majoria de cançons del disc no em criden l'atenció tant com Hot Girl Summer, Diamonds o B.I.T.C.H., que em sembla la millor cançó del disc amb diferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada