17 de març 2020

Crítica: Heartbreak Weather

Imatge
Niall Horan va presentar divendres el seu segon àlbum en solitari: Heartbreak Weather. L'ex-membre de One Direction ja ens n'havia avançat tres senzills: Nice To Meet Ya, No Judgement i la balada Put A Little Love On Me.
Heartbreak Weather no m'ha desagradat, però ha estat un d'aquells discos en què van passant les cançons i s'ha acabat abans que arribi cap cançó que realment m'hagi cridat l'atenció. I aquesta és una idea que crec que he repetiti infinitat de vegades en el moment de comentar cançons o discos: el més important de la música pop, sota el meu punt de vista és clar, és que no sigui avorrida, que no et deixi indiferent. I la veritat és que Heartbreak Weather és un disc que m'ha deixat absolutament indiferent, amb unes quantes excepcions (que tampoc em semblen increïbels). Una d'elles és Nice To Meet Ya, que va servir com a senzill de presentació del disc, i mirant-ho amb perspectiva trobo que va ser tot un encert, escollir-la com a primer senzill del disc. Put A Little Love On Me, una altra de els cançons que ja coneixíem, també està bastant bé.  Small Talk, que segueix en la línia pop-rock de Nice To Meet Ya, també m'ha semblat una de les pistes més remarcables del disc. Everywhere és una altra de les cançons noves que he de valorar positivament, i segurament la única pista del disc que trobo que té una instrumentació interessant.



Potser l'únic aspecte en què Heartbreak Weather supera Flicker és en la diversitat d'estils que hi ha. Tot i que el gènere que predeomina segueix sent el pop acústic, tenim unes influències rock més marcades o fins i tot alguns elements de dancehall a No Judgement. En certa manera, les cançons estan agrupades seguint els seus estils, cosa que fa que el tracklist flueixi molt bé.

Heartbreak Weather arriba dos anys i mig després del primer disc de Niall Horan en solitari: Flicker, un disc que per mi va ser tota una sorpresa. Sense tenir unes expectatives exagerades, he de dir que el segon treball discogràfic del cantant m'ha deixat molt més indiferent, i em sembla u disc que dona poques raons per tornar-lo a escoltar. I malauradament, això no només ho aplico al conjunt del disc, sinó que també ho penso de les cançons individualment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada