Anem a repassar les novetats dins la música dance de les dos últimes setmanes, amb noves produccions originals de David Guetta, Jonas Aden, MK, Jonas Blue, Syn Cole i Dirty South.
Jonas Blue va estrenar divendres passat el seu nou senzill, que s'anomena All Night Long i és una col·laboració amb Retrovision, un jove DJ/Productor francès que ràpidament està aconseguint un gran reconeixement dins el panorama EDM. És tracta d'una pista house radio-friendly, com ho són totes les de Jonas Blue, però amb diversos elements que la fan més interessants que la majoria de propostes de l'anglès i que no sé si atribuir a Retrovision. Un dels punts positius, és que la porducció durant la primera i la segona estrofa no són idèntiques: durant la segona podem trobar algunes influències disco en la producció, que fan que siugui alguna cançó més interessant que el típic piano de la música house. Un altre detall que també m'agrada són els arpegis de sintetitzador abans del drop, tot i que -de la mateixa manera que passava a Ritual- el drop se'n vagi per un altre camí.
David Guetta i Morten han estrenat fa un dia la seva tercera col·laboració d'aquest 2019, en aquesta ocasió acompanyats de Raye a la veu. Make It To Heaven em desperta reaccions contradictòries: el que seria el drop, que es podria definir com una versió una mica més melòdica del tech house i que ocupa més de la meitat de la duració m'agrada: trobo que han aconseguit que quedi molt enèrgic i eufòric sense que sigui excessivament pesat com altres cançons del gènere. Per mi el problema és que li han volgut afegir una estrofa, la que canta RAYE, per donar-li un aire més comercial i aconseguir que arribi a entorns on una pista EDM instrumental no podria fer-ho. I vull aclarir que el problema no és el fet de fer això: em sembla totalment vàlid i infinitat d'artistes d'electrònica han fet versions vocals dels seus èxits instrumentals. El problema és que en aquest cas, la transició entre les dos parts em sembla excessivament brusca i forçada.
MK i Sonny Fodera col·laboren a One Night, una pista house que està molt bé, però trobo que li falta algun element per acabar de cridar l'atenció, i no quedar-se en ser bastant genèrica, com a mínim sota meu punt de vista.
Dirty South també té nova proposta anomenada All I Need. És una pista groove house bastant original. No em desagrada però tampoc és una de les meves preferides de la discografia de l'autor de City Of Dreams i Let It Go.
Jonas Aden, Rebmoe i Conor Ross col·laboren a Library Thugs, una cançó electro house que compta amb una producció brutal, però amb una vocal que segueix la línia d'altres propostes de Jonas Aden com I Don't Speak French: és una persona parlant amb intenció més aviat còmica, i això a mi em tira bastant enrere. Entenc perfectament que és part del caràcter de Jonas Aden, que també veiem a les xarxes socials i als seus vídeos per YouTube on ensenya com produeix, i que sens dubte ha contribuit a convertir-lo en probablement la estrella revelació del 2019 al panorama EDM, i la meva valoració general de Library Thugs és més que positiva, però lluiria molt més amb un apartat vocal més convencional.
Per acabar tenim una nova proposta de Syn Cole Mind Blown, on aposta per un so totalment diferent al Progressive a què ens té acostumats i que no em convenç gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada