Ahir a la nit va tenir lloc a Sevilla la gala de lßediciäo d'aquest 2019 dels European Music Awards, organitzats com cada any per MTV. Els premis van quedar bastant repartits, i la principal sorpresa és que Ariana Grande no va guanyar cap de les categories a les quals optava, tot i ser l'artista que aquest any acumulava més nominacions; i que un número considerable de premiats no van fer acte de presència, entre els quals grans estrelles com Billie Eilish, Taylor Swift, Nicki Minaj o Martin Garrix. Però en el què em voldria centrar avui són en les actuacions, que en general valoro molt positivament, ja que era una de les gales en les quals tenia ganes de veure'n la majoria.
Dua Lipa
Dua Lipa va ser l'encarregada d'obrir la gala presentant el seu nou senzill Don't Start Now. Trobo que vaser una actuació molt sòlida, més que correcta a nivell vocal, però sense acabar de sortir del tot en la categoria d'actuacions que t'agraden si t'agrada la cançó però que si no poden resultar una mica avorrida. En el meu cas, això no va ser cap problema ja que la nova proposta de la cantant de New Rules i One Kiss m'agrada molt. Però sobretot va serir per veure que en els mesos en què Dua Lipa ha estat preparant el seu segon àlbum, també ha estat millorant en millorar el seu directe: l'any passat és va fer viral una actuació seva cantant One Kiss per la poca gràcia que tenia fent la coreografia i sembla que n`ha pres nota. Entre una coa i l'altra, el que sí que està clar és que aquesta nova etapa de Dua Lipa promet bastant.
Mabel
Estava bastant intreigant sobre quina cançó cantaria Mabel a la gala dels EMAs, però la cantant va apostar pel seu èxit Don't Call Me Up. I aquest va ser el principal problema: m'encanta la cançó, però hauria volgut escoltar alguna cosa més recent. També s'ha de dir que els canvis que va introduir respecte a la versió original em van agradar. L'altre punt negatiu sota el meu punt de vista és que a nivell vocal, Mabel sovint coixeja. El seu punt fort és que a nivell visual va ser increïble: l'escenari amb el telèfon, els colors i la coregrafia van fer que quedes una actuació molt dinàmica i de la que se'n pot gaudir sense que necessàriament t'interessi la cançó i fan que la meva valoració general sigui positiva.
Halsey
L'autora de Without Me i Now or Never va endur-se dos premis i va aprofitar per presentar el seu actual senzill Graveyard. L'escenari estava bé, però el fet que estigues sola sobre l'escenari, en lloc de comptar amb ballarins li resta punts sota el meu punt de vista li fa perdre punts. Vocalment, Halsey va ser ni més ni menys que correcta. En certa manera l'actuació va ser una extensió del videoclip, i s'ha de dir que va ser la única actuació que no va ser la presentació d'una cançó típica del pop sinó que va voler ser més una performance. En conclusió, una actuació que t'agradarà si t'agrada la cançó, i a mi Graveyard em sembla una de les millors novetats dels últims mesos.
Niall Horan
L'ex-membre de One Direction va aprofitar per presentar el senzill de presentació del seu segon disc en solitari: Nice To Meet Ya. Va ser una actuació bona a nivell vocal (tot i que opino que els hmmms no van acabar de sonar bé en directe). La instrumentació va ser molt similar a la de la versió d'estudi. Novament, una actuació de la qual qualsevol persona a qui li agradi Nice To Meet Ya gaudiria, i a mi m'agrada bastant la cançó.
Rosalia
L'actuació que més ganes tenia de veure era la de Rosalia. Va començar molt bé: el primer mig minut va consistir en una versió acapella i més flamenca de la tornada de Pienso en tu Mirá (que és la meva cançó preferida de l'artista catalana) i ràpidament va desembocar a una actuació brillant de Di Mi Nombre. Fins aquí una actuació de 10, però la segona meitat va centrar-se en ballar un dels interludis de la gira. No em malinterpreteu, la coreografia amb totes les ballarines va ser espectacular i em sembla una part genial del concert, però em va semblar totalment fora de lloc dedicar 2 minuts (la meitat del temps de què disposava) a un interludi que no va portar enlloc. I vull remarcar que aquest va ser el meu únic problema, però en conjunt una actuació molt bona. Per mi la millor de la gala juntament amb la d'Ava Max.
Akon i Becky G
Akon i Becky G van presentar la seva colaboració, una cançó la existència de la qual no coneixia i no em va desagradar. Visualment va ser una actuació molt dinàmica, amb molts colors i molts ballarins.
Becky G
Després d'actuar al costat d'Akon, la presentadora de la gala Becky G va tornar a actuar amb un medley de tres cançons del seu disc: primer 24/7 (una cançó més aviat dolenta) i després noves versions dels seus hits Mayores i Sin Pijama. Els remixes dels dos èxits em van encantar, i sumats a la coreografia va fer que quedés una actuació molt sòlida.
Ava Max
Una altra actuació que em va encantar va ser la d'Ava Max, que va interpretar Torn i una versió de Sweet But Psycho acompanyada només d'instruments de corda, que sorprenentment va aconseguir que tornés a sonar fresca. Visualment no va estar gens malament, però no va ser tant espectacular com altres actuacions de la nit. A nivell vocal va estar molt bé, probablement més que en cap de les actuacions d'Ava Max que he vist. Per mi, la millor actuació de la nit juntament amb la de Rosalia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada