Crítica: Gryffin - Gravity

Tot i que Gryffin porta ja uns quants anys fent remescles oficials per artistes com Tove Lo, Maroon 5 o Years & Years, no ha estat fins aquest mes de Novembre que el productor i DJ estatunidenc ha estrenat el seu àlbum debut: Gravity. Entre els vocalistes amb què Gryffin ha treballat en aquest disc tenim a Aluna Francis (AlunaGeorge); Marina, Carly Rae Jepsen i Aloe Blacc.

Part de les seves cançons van apareixer a l'EP que va llançar l'any passat com a primera part del projecte, però jo he de dir que no havia escoltat gaire música seva: no vaig descobrir la música de Gryffin fins que no ha col·laborat amb AlunaGeorge a Baggage. Sabent això, anava a escoltar el disc sense cap expectativa. De fet si us sóc sincer, amb una mica d'escepticisme ja que la música electrònica dels Estats Units no m'acostuma a agradar gaire, ja que acostuma a tenir un so particular (encapçalat pels Chainsmokers) que no em resulta


Si bé és cert que bona part de les pistes del disc no són propostes excessivament novedoses (la producció de Remember sembla una recreació de la de How Deep is Your Love de Calvin Harris, passada per un filtre més comercial); Gravity és un disc de música dance més que sòlid, amb un nombre bastant considerable de bones cançons, així com amb una varietat considerable. Si bé és cert que no passem per estils tan radicals diferents com als discos que Armin Van Buuren i DJ Snake han publicat aquest any i que la majoria de pistes de Gravity segueixen un so bastant comú, tenim cançons més contundents i cançons més suaus, cançons amb drops tipus Future Bass (és a dir, com els dels Chainsmokers) i d'altres amb drops més melòdics.


En general, la qualitat del disc és millor, però per mi hi ha dos pistes que destaquen clarament com les meves preferides, i cap de les dos és de Future Bass. Una és Baggage, la col·laboració amb AlunaGeorge i Gorgon City, una de les pistes més contundents del disc. I l'altra és Body Back, que compta amb la veu de la cantant sueca Maia Wright i que probablement és la que té el drop més melòdic de tot Gravity. En conclusió, no és un disc revolucionari, però és un disc molt recomanable per a tots els amants de la música electrònica i, primer que res per falta de competició, fàcilment un dels millors del 2019 dins el gènere.