Després de mesos sense cap notícia en relació amb el seu proper treball discogràfic, Lana del Rey estrena avui Doin' Time, que és una versió de la cançó del mateix nom de la banda estatunidenca Sublime estrenada per acompanyar el documental que s'estrenarà sobre ells. A la seva vegada, aquesta cançó pren la melodia de Summertime de George Gershwin.
De fet, encara no s'ha dit si formarà part del disc o no, ja que la majoria de discos de Del Rey contenen algun cover (com Blue Velvet a Paradise, per exemple), però cap dels què ha fet per bandes sonores han aparegut al seu proper treball discogràfic.
He de confessar que mai havia sentit la versió original, ni tan sols coneixia l'existència de Sublime. I he escoltat la versió original diverses vegades, des que Lana del Rey va anunciar que m'havia enregistrat un cover, i la cançó no m'agrada. Si bé és cert que la nova versió em resulta molt més atractiva, no només perquè la signa una de les meves artistes preferides, sinó perquè compta amb una producció que malgrat mantenir bastant el regust que deixa la original, és totalment diferent.
I precisament aquest és el gran punt fort: fàcilment Doin' Time és la cançó que millor sona de tota la discografia de Lana del Rey a nivell d'edició de la veu, producció i instrumentació. Com a mínim, feia molt temps que no trobava una cançó de Lana del Rey d'aquelles que des del primer dia que la sents et crida l'atenció el bon gust amb el qual està produida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada