Elena Foureira ha publicat avui finalment l'EP Gypsy Woman, que suposa el seu primer treball discogràfic des que es va donar a coneixer l'any passat amb Fuego, la cançó amb què va representar Xipre a Eurovisió i que es va convertir en un dels èxits de l'estiu als països del Mediterrani. Aquest EP inclou cinc cançons totalment inèdites.
La primera pista és un cover de Gypsy Woman de Crystal Waters, una cançó que ja han versionat o remesclat incomptables artistes de música dance. Tanmateix, s'ha de reconéixer que l'ha enfocat de manera diferent a totes les altres versions que n'havia sentit. D'altra banda, la veu està tan retocada que no pots reconéixer a Foureira, tot i que té un timbre bastant característic.
Pel que fa a les quatre cançons originals, són bastant semblants entre elles: algunes de millors i algunes de pitjors. (això sí, com a mínim a totes pots reconéixer la seva veu). Ritmo Psicodélico, la única cançó del projecte en castellà, és simplement desastrosa, amb una producció molt qüestionable. Call Ya és la millor cançó del disc, però no és res més que correcta. Barcelona i Maria són dos cançons més que són tolerables però no criden l'atenció per cap bona raó.
La veritat és que ja fa temps que havia perdut l'interès en Eleni Foureira, però tenia l'esperança que quan presentés un disc, seria un projecte amb cara i ulls. Però no és el cas. De fet, si hi afegissim els senzills que ha tret des d'aleshores podria ser un àlbum de duració completa sense problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada