Com no podia ser d'una altra manera, acomiadem el mes de Juny repassant els millors nous senzills del mes.
10. Mabel - Let Them Know
La nova proposta de Mabel és una pista dance desenfadada amb una tornada explosiva. Let Them Know és el primer senzill de la cantant britànica en més d'un any.
9. Riton, Bad Boy Chiler Club - Come With Me
Riton combina house i hip-hop en la seva nova proposta, que s'anomena Come With Me i que compta amb la col·laboració de Come With Me
8. Calvin Harris i Tom Grennan - By Your Side
He de dir que m'esperava alguna cosa més del gran retorn de Calvin Harris a l'estil amb què més bons resultats ha obingut, però By Your Side tampoc no està malament.
7. Princesa Alba - Miss U BB
Miss U BB és el segon senzill de l'àlbum debut de Princesa Alba i combina R&B amb ritmes trap.
6. Paloma Mami i Ricky Martin - Qué Rico Fuera
Paloma Mami i Ricky Martin col·laboren en aquesta proposta de pop llatí estiuenca i increïblement enganxosa.
5. RAYE - Call on Me
El nou senzill de Raye és combina house i pop amb un so optimista.
4. Ed Sheeran - Bad Habits
Ed Sheeran comença la promoció del seu esperat quart àlbum d'estudi amb Bad Habits, una cançó pop amb alguns elements de Slap House a la producció i un so que s'allunya bastant del que ell acostuma a fer.
3. Topic i Bebe Rexha - Chain My Heart
El productor i DJ alemany Topic i la cantant estatunidenca Bebe Rexha s'unien fa unes setmanes per presentar-nos Break My Heart. La primera col·laboració entre aquests dos artistes és una pista dance explosiva i increïblement addictiva.
2. Ava Max - EveryTime I Cry
Fa unes setmanes, Ava Max estrenava el seu nou senzill EveryTime I Cry, que ja no forma part de Heaven & Hell però que encara no és tampoc un avançament del seu segon treball discogràfic.
Sense cap mena de dubte, la cançó que més cop he escoltat i que més he gaudit al llarg del mes ha estat Yonaguni, el senzill que Bad Bunny va presentar a principis de Juny. I, de fet, ha estat l'estrena més exitosa del mes a les plataformes digitals sense cap mena de dubte. La principal crítica que se li pot fer a Yonaguni és que ofereix res que no hàgim vist ja i en un primer em va semblar pràcticament un collage d'elements d'anteriors cançons de l'artista porto-riqueny. Però, en part per això, Bad Bunny ha donat al públic exactament el que voliem sentir: un reggaeton pop amb una atmosfera melancòlica, una tornada explosiva i una lletra amb què tothom pot empatitzar fins a cert punt. El que sí que clarament és nou és que podem sentir a Bad Bunny cantar unes frases en japonès a l'outro de la cançó. I és que potser Yonaguni no és una cançó innovadora ni revolucionària, però és tot un himne que ens omple de ganes de ballar sota la lluna alguna nit d'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada