Recrítica: Stories

Avui fa dos anys ens deixava Avicii, i precisament per aquesta raó tenia ganes d'escriure sobre la seva música. Precisament en la línia del que ja vaig fer amb The Weeknd, us proposo recuperar un dels seus discos, en concret Stories. El músic suec va publicar el seu segon àlbum Stories uns dos anys després de debutar amb True, el 2 d'Octubre del 2015. El disc venia precedit pels senzills Waiting For Love, For A Better Day i Pure Grinding, ja que finalment The Days i The Nights van quedar exclosos de la majoria d'edicions del disc.

 Avicii va donar els primers detalls del seu segon treball discogràfic a l'estiu del 2014: va dir que es diria Stories, que estava més orientat a les cançons i ja va començar a avançar-ne algunes cançons durant la residència que estava fent a un club eivissenc aleshores. Bona part d'aquestes cançons acabarien fora del disc i sense veure la llum de manera oficial. Tot i que molts l'esperàvem a finals de 2014ntre l'anunci del disc i la publicació de Stories va passar pràcticament un any i mig, què va fer Avicii en aquell temps? Publicar The Days, The Nights i Divine Sorrow, i produir, coproduir i composar música pels discos de Madonna, Coldplay i David Guetta. Al març del 2015, Avicii va actuar a l'Ultra Music Festival de Miami, que novament va tornar a utilitzar com a plataforma per estrenar el nou material. Una llàstima que la seva actuació no fos enregistrada professionalment, cosa totalment comprensible per evitar que el públic no tingués en alta qualitat les cançons que no sortirien fins set mesos més tard, però ens ha deixat sense les cançons que finalment van quedar descartades del disc. Sens dubte la cançó que més va cridar l'atenció al festival va ser Waiting For Love, que tant ell com Martin Garrix (que va coproduir la cançó amb Avicii) van utilitzar durant els seus sets i que dos mesos més tard sortiria oficialment com a senzill de presentació de Stories.

Crec que això ja és prou context i ja podem posar-nos a parlar del disc. Stories és un àlbum de què tinc molt bon record: recordo com estava cercant continuament noves informacions relacionades amb el seu llançament o noves cançons que Avicii hagués punxat (i que algu hagués enregistrat i penjat a Soundcloud amb pèssima qualitat), recordo també haver anat a comprar el CD el mateix dia que es va posar a la venda, i recordo haver-lo escoltat moltes vegades (i haver-ne gaudit molt). I durant molt de temps he dit que em resultava impossible decidir quin era el millor àlbum de l'autor de Wake Me Up i Levels, si True o Stories. Però amb el pas del temps, poc a poc vas separant l'apreci que li tens a un disc i com de bo realment és, i la veritat és que he de reconeixer que Stories és un disc que, un cop se li treu el filtre dels bons records que us comentava i de l'apreci que li tinc a Avicii, no és al nivell de True.

Això no vol dir de cap manera que sigui un mal disc, tot el contrari: em sembla un àlbum que està molt bé i que té molts punts forts, però és molt heterogeni (tant en el bon sentit com en el dolent) i  força experimental (i els experiments no sempre surten bé). Si bé és cert que també es podria dir és un un disc experimental en el sentit que va aportar una cosa totalment nova al món de la música electrònica que no s'havia fet fins aleshores, True era, en si mateix, un disc amb un so molt específic i coherent. Tot el contrari passa amb Stories, on tot i que hi ha algunes (no gaires) cançons que segueixen amb la fórmula Avicii (Broken Arrows, per exemple), el disc incorpora influències de la música dels anys 80, el rock, el tropical house, la música africana o trap. I tot i que Avicii és un productor genial, no té la mateixa traça en tots els estils. Sembla que Stories sigui un disc força oblidat (pràcticament el van obviar al homenatge que li van fer el passat mes de Desembre  a Estocolm, per posar-ne un exemple) i, per molt que voldria dir el contrari, entenc perfectament per què passa això.

Em fa la sensació que moltes de les cançons del disc no acaben d'explotar les seves possibilitats veritables. I això no vol dir que no m'agradin, sinó que tot i agradar-me molt, puc imaginar-me facilment de quina manera podrien haver estat millor. L'exemple perfecte d'això que us comento és Trouble, la que jo diria que és la meva cançó preferida de Stories, però que li falta tenir un bon drop per acabar de ser de satisfactòria del tot. Un drop que l'oient espera i  al què fins i tot la instrumentació sembla encaminar-se, però que mai arriba. I coses semblants es podrien dir de diverses pistes del disc: la estructura irregular de True Believer o el fet que Sunset Jesus tot i comptar amb unes estrofes genials, repeteixi un drop que ja coneixíem. En el seu moment vaig pensar que potser era perquè en el futur tenia pensat treure una edició Avicii By Avicii del disc com ja va fer amb True, i mai sabrem si tenia aquesta intenció però el cas és que, si la tenia, no va arribar a materialitzar-se. Trouble no és la única cançó del disc sense drop, sinó que una part considerable del disc fuig de l'estructura esterotípica de la música electrònica. Per aquesta raó molta gent va titllar el disc de comercial, però jo crec que és tot el contrari: Avicii hauria pogut repetir la fórmula de True una vegada i una altra (i donar al públic el que volia), i segurament hauria obtingut més èxit comercial que experimentant amb nous estils musicals que s'allunyaven del progressive house.



Tanmateix, hi ha un aspecte en el què és innegable que Stories supera al seu predecessor, i podem interpretar-ne el títol com una pista: les lletres tenen molt més pes que a True, i es veu clarament que Avicii ens estava intentat dir alguna cosa: ens parlen de qüestions més personals i temes socials (encara que també he de dir que hi ha parts d'algunes cançons, després de cinc anys intant-ho, encara no he aconseguit entendre quin significat tenen). Trouble ens pot tornar a servir com a exemple: la lletra de la cançó diu literalment que "ha tingut més problemes dels que qualsevol mereix suportar"  però que també ha "tingut molta més joia de la que li toca". La relació entre aquesta lletra i la vida del productor estocolmès és tan evident que em sembla que no val la pena ni tan sols explicar-la.

Si alguna cosa queda clara quan s'escolta el disc amb atenció és que, encara que ell no les canti, és el propi Avicii qui ens parla a través de les lletres de les cançons de Stories. Diverses de les cançons del disc van ser enregistrades per diversos vocalistes, de fet. Sense anar més lluny, Avicii va punxar una versió de Trouble amb una vocalista femenina que no és la que va sortir oficialment, que compta amb la veu del músic britànic Wayne Hector. Crec que el rècord el té The Days, ja que n'ha arribat a utilitzar versions amb quatre vocalistes diferents. Precisament, Avicii sí que posa veu a una de les cançons del disc: True Believer, la única cançó publicada oficialment que compta amb la seva veu. No és la meva cançó perferida ni Avicii el millor vocalista, però això fa que True Believer sigui una cançó molt especial.

Un altre punt que li juga en contra és el consens que bona part del material que Avicii utilitzava als seus sets del 2014 i 2015 i que va quedar fora del disc és millor que la majoria del disc, cançons com Heaven, No Pleasing Woman o Can't Love You Again, o fins i tot les que sí que van sortir oficialment (The Days, The Nights i Divine Sorrow, tot i que si som justos, la primera i la segona sí que apareixen en algunes versions del disc). Entre una cosa i l'altra, fa que a a Stories l'envolti una sensació de que és un molt bon disc però que no és tot el que podria haver arribat a ser. I aquesta és una sensació que em fa tota la discografia d'Avicii, però això ja és una discussió que hem de tenir un altre dia.