Un altre disc que us proposo que revisitem és Room 93, l'EP amb què Halsey va debutar l'any 2014 (encara que tècnicament no és una recrítica perquè en el moment en què va sortir no coneixia a Halsey i per tant no l'havia comentat). Room 93 conté un total de cinc cançons, dos de les quals apareixerien més tard a l'àlbum Badlands, publicat l'any següent.
La primera cançó de l'EP és Is There Somewhere, una cançó que ha mantingut al setlists dels seus concerts fins a la seva actual gira Manic World Tour. Com la majoria de cançons tant d'aquest projecte com de Badlands, és una cançó synthpop amb una producció bastant senzilla, consistent en sintetitzadors que fan notes llargues, i percussió; fins que més o menys als dos terços de la cançó apareixen uns arpegis que van creant tensió fins arribar a la tornada final. A mi aquesta part sempre em sembla una mica decebedora, ja que sembla que s'estigui creant tensió per arribar a un climax que mai arriba. Però en general em sembla una cançó molt bona i, sens dubte, la millor de Room 93
La segona pista del disc és Ghost, la cançó amb que Halsey es va donar a conèixer l'any 2014: a princips d'any va publicar-ne una primera versió al seu perfil de Soundcloud, i al mes de Juliol va llançar-ne la versió definitiva com el seu senzill debut, ja amb el recolzament d'una discogràfica. És una cançó que segueix amb l'estil de producció que ja hem descrit a Is There Somewhere: acords llargs de sintetitzador, percussió i poc més (aquí no hi ha cap climax). És una cançó que està molt bé i és clar que va tenir una importància molt gran en la seva carrera, però si la comparem amb el material que Halsey ha presentat aquest any, surt perdent. Lògicament això no és una cosa dolenta: mostra que ha evolucionat molt com a artista. A continuació trobem Hurricane, l'altra cançó que apareix a Badlands, però a diferència de Ghost, només forma part de l'edició deluxe del disc. Novament és una cançó amb una producció plana però interessant a nivell vocal i de la lletra que ho compensa. Un detall sense importància, però sempre la confonc amb una altra de les cançons de Badlands, Gasoline, ja que diu do you call yourself a fucking hurricane like me.
La pista número 4 del disc és Empty Gold, que trobo que és la cançó més fluixa de l'EP i la menys memorable de tota la seva discografia. És la única cançó de room 93 en què la producció pren el protagonisme, però això no vol dir necessàriament que sigui millor. La cançó restant és diu Trouble i és la única que compta amb una instrumentació orgànica. És una cançó que esta bé, però no m'agrada tant com les tres primeres pistes del disc.
Room 93 és l'EP amb que Halsey s'havia de començar a donar a coneixer, i per això em sembla que seria injust fer-ne una crítica gaire exigent: no se'l pot comparar amb qualsevol dels seus tres àlbums d'estudi. El seu objectiu principal havia de ser crear els fonaments de la seva carrera musical, i en això no es pot negar que ha estat un èxit. A nivell de so, el seu àlbum debut Badlands va seguir en la mateixa línia: les produccions són senzilles i tot i que no passa res perquè les cançons són prou bones com per sostenir el pes de la cançó en la veu i la lletra, podrien lluir molt més. Halsey va completar aquest projecte amb un EP que inclou tres remescles fetes per deejays de molt renom: Arty remescla Hurricane, Lost Kings remesclen Ghost i Sander Kleinenberg ho fa amb Trouble. Són tres remescles que m'agraden molt (fins i tot diria que m'agraden més) i que trobo que aporten una producció més interessant a les cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada