Ariana Grande - The Dangerous Woman Tour (Barcelona, 13 de Juny)

Ariana Grande va actuar ahir al Palau Sant Jordi de Barcelona com a part de la seva actual gira The Dangerous Woman Tour. Va ser la seva segona actuació a la capital catalana, després que hi actués fa dos anys amb la seva anterior i primera gira mundial The Honeymoon Tour.

Com a conseqüència de l'atemptat que va tenir lloc en el seu concert a Manchester el mes passat, sí que puc confirmar que hi havia molt més control que en altres concerts d'aquestes característiques als quals he tingut el plaer d'assistir, i una d'aquestes mesures de seguretat era no permetre la entrada de cámeres de fotografia al Palau. Per aquest motiu he decidit no posar-ne de meves. Al Twitter d'ArianaGrande Spain i a la web de ràdio Flaixbac hi trobareu uns quants vídeos que estan bastant bé.

Ariana Grande va venir acompanyada de dos teloners. El primer era el DJ Knowle, que va punxar una varietat extrema de cançons, des de Beyoncé i Rihanna a Bob Marley, passant per música Big Room House i Despacito. La segona va ser Victoria Monet, qui tot i que no havia escoltat mai cap de les seves cançons, em van agradar força. A part d'això va fer un cover del That's What I Like de Bruno Mars.

Ariana Grande tenia previst pujar-se a l'escenari a les nou en punt, però no va ser fins quaranta minuts més tard quan a les pantalles va començar una intro amb un compte enrere d'11 minuts, mentres sonaven cançons aleatories. Això ho vaig trobar una mica desencertat, però tampoc considero que sigui una cosa gens greu.

L'escenari consistia tenia una passarel·la i un teló enorme al darrera on s'anaven fent projeccions.

La primera cançó de l'espectacle va ser Be Alright, on primer van apareixer els ballarins i finalment ho va fer ella, vestida amb un vestit negre, una jaqueta posada sense tapar les espatlles i botes del mateix color. Durant l'actuació es projectava un vídeo que em va agradar realment i que es rumoreja que anava a ser el videoclip oficial de la cançó, però ens trobàvem amb un dels problemes més freqüents al llarg del concert: com que només hi havia aquestes projeccions i cap pantalla, quan es projectava alguna cosa els que estàvem a les grades ens quedàvem practicament sense veure-la. Hauria estat bé una altra pantalla que l'anés enfocant tot el concert.

A continuació va interpretar el quart i últim senzill del disc que presentava: Everyday, en col·laboració amb el raper Future que va apareixer en les projeccions durant la seva part d'una manera que em va agradar molt. A Everyday la va seguir una Bad Decisions, que tot i ser una de les meves cançons preferides de Dangerous Woman la van interpretar amb una producció diferent que no em va acabar de convéncer. La primera secció del concert la tancava una altra de les col·laboracions del disc: Let Me Love You, mentres a les pantalles es projectaven uns arcs que semblaven d'una esglèsia. Primer va fer un efecte molt espectacular, però després em va resultar molt estàtic.

Aleshores arribava el primer interludi, on va sonar una cançó a capella que si no m'equivoco no ha estat estrenada de manera oficial; mentres ella anava a canviar-se de vestuari.

Ariana Grande tornava a apareixer amb un outfit blanc per presentar Knew Better, amb les noves parts de versió allargada que va compartir a Soundcloud fa uns mesos, i Forever Boy. La escenografia en aquest segona em va agradar molt, ja que es consistia en línies de colors que apareixien i desapareixien al ritme de la cançó. El concert va seguir amb One Last Time (La única de les cançons que ja va cantar en la seva anterior gira i que no havia rearranjat) i Touch It. La segona secció del concert, que és la que va donar menys què comentar, la va tancar Leave Me Lonely.

Aleshores les llums es van apagar i es va projectar un segon interludi, que va acabar mentres començaven a sonar els primers compassos de Side To Side, l'èxit més gran de Dangerous Woman on hi col·labora Nicki Minaj. Per a aquesta actuació, l'escenari va convertir-se en un gimnàs com el del videoclip, on Ariana Grande i els ballarins pedalaven a la bicicleta estàtica i feien esquats. Quan va arribar la part de la rapera, ella va apareixer a les projeccions d'una manera similar a la que ho va fer Future a Everyday, la única diferència és que no era material nou, sinó simplement el vídeo de la cançó. I enllaçada a Side To Side va començar a sonar Bang Bang, però en una nova versió que per un costat em va agradar que fos diferent a la versió original que tots coneixem de sobres però per altra banda vaig trobar també a faltar la base que tanta personalitat l'hi dóna a la cançó.

Un dels punts àlgids de l'espectacle va ser quan va començar a cantar Greedy, una cançó que a mi mai m'ha acabat d'agradar al disc però que en directe em va encantar. I encara va ser millor la següent cançó: Focus, la gran cançó oblidada de la discografia d'Ariana Grande però una de les millors segons els meus criteris. Les projeccions durant aquesta cançó em van agradar també molt, agafant la escena del vídeo on ella  es posa en una rosa i només en veiem la silueta a contrallum. Tot seguit va anar enrere, fins on hi havia la banda, per cantar I Don't Care, i durant els solos va sortir de l'escenari per canviar-se de vestuari per tercera vegada-

Ariana Grande va tornar a canviar-se de vestuari, aquesta vegada va posar-se un mono marró amb una lluna per presentar precisament Moonlight, una altra de les meves preferides del disc, que és una cançó que exigeix molt vocalment i on ella es va poder lluir. El concert va seguir amb dos dels singles del seu anterior disc My Everything del 2014: Love Me Harder, originalment un duet amb The Weeknd que va tenir que retallar per fer poder-la cantar ella sola; i Break Free, la instrumental de la qual també va canviar totalment. Després van arribar Sometimes i Thinking About You, i suposo que deu ser perquè aquesta segona és la que tanca el disc, però m'hauria encantat com a final de l'espectacle.
A continuació va versionar Somewhere Over The Rainbow, en homenatge a les víctimes de l'atemptat de Manchester, però sense fer cap discurs, sinó simplement projectant el signe de la cinta negra amb les orelles. I va seguir amb una versió totalment renovada de l'èxit amb el que va donar a conéixer internacionalment Problem. La penúltima secció del concert la tancava Into You, un dels senzills de Dangerous Woman i que tot el Palau Sant Jordi vam cantar.

Aleshores, com és habitaul, va desapareixer uns minuts de l'escenari i va tornar-hi amb un vestit negre per cantar la última cançó de la nit, que va ser Dangerous Woman.

En general el concert va estar molt bé, tot va ser en directe i la escenografia va mantenir-se interessant la majoria de temps. Sí que és cert que hi van haver bastantes coses millorables que ja he anat comentant, com que en alguns moments practicament no la veia des d'on estava asseguda perquè es projectava qualsevol altra cosa. Però, la impressió va ser molt positiva, com ja he dit i aquests aspectes que tampoc vull dir que siguin negatius no van impedir en cap moment gaudir d'un espectacle que estava bé.