Ressenya: Trap Cake 2

Divendres passat, Rauw Alejandro estrenava el seu nou disc Trap Cake vol 2, que és una continuació de l'EP amb què el cantant porto-riqueny va debutar el 2019. Aquest segon colum inclou nou cançons, entre les que hi ha el seu senzill Caprichoso i noves col·laboracions amb artistes com Ty Dolla Sign, Ankhal i Future.

El que més crida l'atenció d'aquest disc és, justament, el que fa que sigui una continuació de Trap Cake: no inclou ni una sola cançó de reggaeton. A diferència dels seus dos àlbums Vice Versa (2021) i Afrodisíaco (2019), Trap Cake Vol 2 és un disc orientat principalment al R&B. Malgrat el títol i si bé és cert que es elements trap també tenen el seu pes a la producció, no crec que es pugui dir en cap cas que sigui un disc de trap. La primera cançó del disc, Museo, ja n'és un exemple: és una cançó de R&B bastant tranquil·la, que recorda bastant a Aquel Nap tant musicalment com que fa la lletra. Museo comença gairebé com una balada, però a la segona meitat de la cançó entren els ritmes trap a la producció.

En general, Rauw Alejandro aposta per un estil que és bastant comú i popular als Estats Units, però que poques vegades hem sentit explorar a artistes llatinoamericans. I suposo que, en part, això explica el fet que, dels cinc artistes convidats que apareixen al llarg del disc, quatre són anglòfons. Si fem un cop d'ull als crèdits, podrem veure que el mateix Rauw Alejandro està involucrat en la producció de la majoria de cançons del disc. També hi trobarem els productors habituals del cantant Mr Naisgai i Caleb Calloway. També podem trobar a Rosalia com a coautora de Caprichoso, la cançó que va ser escollida com a senzill de presentació del disc.

Però, malgrat que valoro positivament aquest canvi d'estil i que admeto que un disc de reggaeton no m'hagués vingut gaire de gust, Trap Cake 2 no és un disc que hagi aconseguit cridar la meva atenció. Les cançons que en formen part no sonen malament, però no tenen res que em facin voler tornar-les a escoltar: les lletres segueixen deixen bastant a desitjar, musicalment les cançons són molt bidimensionals i les produccions no estan bé, però tampoc t'enganxen. Precisament el principal punt fort del seu anterior àlbum Vice Versa és que moltes de les seves cançons eren terriblement enganxoses i, encara que potser no t'acabessin d'agradar del tot en altres sentits, et deixaven amb ganes de tornar-les a escoltar més endavant. Trap Cake, en canvi, és una col·lecció de cançons que tal com entren, surten.