Fa uns dies, Daddy Yankee anunciava la seva intenció de retirar-se del món de la música a finals d'aquest 2022, però no sense abans publicar un últim treball discogràfic i fer una última gira que el portarà per diferents països del continent americà. Divendres arribava a les plataformes digitals aquest disc, que compta amb 19 cançons, totes elles inèdites. Hi podem trobar col·laboracions amb artistes com Bad Bunny, Becky G, Myke Towers o Rauw Alejandro.
A la primera pista, trobem una intro de menys d'un minut que introdueix el disc com si fos un combat de boxa. La primera cançó pròpiament dita és Campeón, una cançó en què Daddy Yankee presumeix del seu estatus de llegenda de la música urbana i que compta amb una base bastant pesada que no és ben bé de reggaeton. A continuació arriba Remix, que sí que és un reggaeton amb un so convencional, simple però amb una tornada molt enganxosa. El primer artista convidat del disc és Myke Towers, que apareix a Pasatiempo. La producció de la cançó combina una línia de sintetitzador que recorda al so urbà estatunidenc que productors com DJ Mustard van portar al capdamunt de les llistes de Billboard al voltant del 2015 amb una percussió de reggaeton que es fa bastant pesada. I és una llàstima, perquè només amb un patró de percussió diferent, la cançó hauria guanyat molt. Rumbatón és una cançó que recupera totalment el so dels primers discos de Daddy Yankee. Particularment em recorda a Lo Que Pasó, Pasó.
Una de les cançons més anticipades d'aquest disc és X Última Vez, la nova col·laboració de Daddy Yankee i Bad Bunny. És la tercera cançó que fan els dos junts, després de La Santa i Vuelve. Però els dos han coincidit en altres cançons: el 2019 van ser els dos artistes convidats per al remix de Soltera de Lunay i el 2018 Bad Bunny va ser un dels artistes que Daddy Yankee va incorporar al remix del seu èxit Dura. Malgrat tot, X Última Vez és una cançó bastant genèrica, sense res que la faci destacar a nivell musical. A Para Siempre també podem escoltar un artista que ja havia treballat amb Daddy Yankee en altres ocasions: Sech va convidar-lo a formar part dels remix de Relación i Sal Y Perrea i els dos artistes van publcar un senzill conjunt el 2020, anomenat Definitivamente. A continuació arriba Uno Quitao y Otro Puesto, una altre reggaeton amb un so old school que recorda al dels primers discos de Daddy Yankee però que també incorpora ritmes trap durant els compassos de la pretornada.
El Abusador del Abusador és una altra proposta de reggaeton old school amb una instrumentació orgànica gairebé oposada a la del reggaeton contemporani. Enchuletao és la primera pista purament de trap del disc. Tot seguit arriba Agua, una col·laboració amb Rauw Alejandro i Nile Rodgers amb un so molt pop amb influències del funk dels anys 80 que recorda inevitablement a Todo de Ti. Sens dubte, una de les més destacables en el conjunt del disc. Seguim amb una altra col·laboració: Zona del Perreo, amb Natti Natasha i Becky G. Tots tres intèrprets van coincidir precisament al remix de Dura, que, com ja hem dit, també comptava amb la participació de Bad Bunny. Hot és una col·laboració amb Pitbull amb una producció que combina, trap guaracha i música electrònica. Tornem al reggaeton amb La Ola, una cançó totalment previsible que, francament, m'ha semblaat una mica avorrida.
El raper dominicà El Alfa i l'estatunidenc Lil Jon són els artistes combinats a Bombon, una cançó que recupera el so electrollati amb què Daddy Yankee també va aconseguir diversos èxits fa una dècada. Ens apropem al final del disc amb dos reggaeton pop: El Rey de lo Imperfecto i Impares. I la encarregada de tancar el disc és Bloke, un reggaeton amb una producció bastant contundent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada