Divendres finalment arribava a les plataformes digitals i a les botigues de discos d'arreu del món Love For Sale, el segon disc de duets de Tony Bennett i Lady Gaga. Set després del seu primer àlbum conjunt Cheek To Cheek, aquestes dues llegendes del món de la música de dues generacions radicalment diferents tornen a unir forces per presentar un nou projecte composat exclusivament per composicions de Cole Porter. És el novè treball discogràfic de Lady Gaga i el número 61 de la discografia de Tony Bennett.
Love For Sale s'ha posat a la venda en dues edicions: una edició estàndard que inclou 10 pistes (6 duets i dos solos de cada un dels interprets) i una edició deluxe que inclou dos duets més (I've Got You Under My Skin i You're The Top), que fan un total de 12 pistes. Sorprenentment, aquesta segona és la que apareix a totes les plataformes de streaming, i no han deixat cap pista exclusiva pels formats físics. Ara bé, en aquest cas, trobo que és una bona decisió perquè realment Love For Sale necessitarà tots els streams que pugui recollir de cara a aconseguir unes xifres el més decents possibles durant la seva primera setmana. No crec que agafi a ningú per sorpresa que el Jazz sigui un dels estils que pitjor funciona a les plataformes de streaming.
Pel que fa a la meva valoració subjectiva del disc, he de dir que he estat gaudint bastant de Love For Sale aquest cap de setmana. I encara vaig gaudir més del concert virtual que Lady Gaga (en aquesta ocasió, en solitari) va oferir dijous, unes hores abans de l'estrena d'aquest disc. En comparació amb Cheek To Cheek, potser sí que és cert que el seu successor és més cohesiu pel que fa als arranjaments i a la instrumentació i això ajuda a que flueixi millor el conjunt del disc. Però d'altra banda, em sembla que les cançons que van escollit versionar aleshores eren més interessant, cosa que també és lògica si tenim en compte que tenien més a triar.
Per no parlar del fet que Cheek To Cheek va ser un gir molt sorprenent en la carrera de Lady Gaga, que va sorprendre a un tipus de públic que no havia sabut prestat atenció a l'autora de Bad Romance perquè no havien sabut veure més enllà de les produccions electròniques, els looks extravagants i la polèmica i ho tenia més fàcil per despertar l'interès dels seus fans, que no són un perfil de gent que acostumi a escoltar Jazz. Malgrat que després de Chromatica i A Star is Born Lady Gaga es trobi en una posició molt millor que després de Born This Way i ARTPOP, perdre l'element de novetat està fent que Love For Sale no estigui tenint gaire repercussió.
Segurament, Lady Gaga és l'artista més polifacètica i versàtil de la seva generació: l'hem vist compondre, produir i interpretar música pop, cantant Jazz, desatacant com a actriu de cine, per mencionar només els exemples més rellevants. I precisament una de les coses que més m'agrada de Lady Gaga és que cada etapa de la seva carrera oferia alguna cosa completament nova i diferent de totes les anteriors, i Love For Sale ha estat el primer cop que ha tornat a fer una cosa que ja havia fet. No és gens difícil entendre per què ho ha fet i no em sembla malament en absolut: Lady Gaga ha dit en moltes ocasions que el suport de Tony Bennett va ajudar-la molt després dels problemes que van acompanyar l'era ARTPOP i ara que ell es retira definitivament del món de la música, Lady Gaga ha volgut acompanyar-lo en el seu últim disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada