Divendres es va posar a la venda Joyride, el tercer treball discogràfic de Tinashe, després que la cantant hagi tingut innumerables problemes per poder-lo publicar. El disc venia precedit per tres avançaments: No Drama, Me So Bad i Faded Love, tres cançons bastant diferent, però que us donaran una bona idea de la majoria de registres que podreu trobar en el disc.
Joyride abarca un ventall de sons bastant ampli de gèneres, però que casen molt bé entre ells, sent el R&B el gènere predominant, però amb incursions en alguns gèneres com el trap o al tropical house i alguna cançó downtempo. També podem veure que té una veu amb un registre molt ampli.
Sense cap mena de dubte la valoració del disc és positiva, però té un problema molt gran sota el meu punt de vista: Tinashe té poc carisma com a artista i bona part de les cançons del disc podrien ser perfectament cançons d'altres artistes: Joyride i Salt podrien ser cançons de Rihanna i He Don't Want It i Oh La La semblen cançons d'Ariana Grande. Però deixant de banda això, les cançons son bones i suposo que al cap i a la fi això és el que importa.
En conclusió, és un disc que es mereix una oportunitat i encara que no crec que deixi bocabadat a ningú, serà agradable d'escoltar i una bona opció per renovar les cançons que escolteu regularment. Especialment el recomano als qui us agradi la vessant més urbana del pop o la vessant més melòdica del R&B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada