Top 50: els millors singles del 2017 (part 7/10)

Part 6 (Cada part té un enllça que et porta a l'anterior):



16. Armin Van Buuren, Olaf Blackwood, Fernando Garibay - I Need You

Armin Van Buuren ens sorprenia a tots amb aquesta proposta molt més calmada del que ens té acostumants, però amb un resultat espectacular. Aquesta col·laboració amb el productor Fernando Garibay i el vocalista Olaf Blackwood va obtenir una repercussió més aviat escassa, la qual cosa no l'hi treu mèrit, però fa pensar que cap senzill d'aquest DJ holandès arribarà a l'èxit que va assolir This Is What It Feels Like l'estiu del 2013.

17. Lana del Rey, ASAP Rocky, Playboi Carti - Summer Bummer [Lust For Life]

Lana del Rey per primera vegada s'atrevia a llançar una cançó orientada bastant al Hip-Hop, però ho feia sola, sinó acompanyada dels rapers ASAP Rocky i Playboi Carti. El resultat no només és excel·lent, sinó que jo trobo una cosa molt positiva poder arribar a veure una artista en un gènere que mai hauria esperat veure. Però, encara millor, és que Lana del Rey ho fa sense perdre el seu segell.

Malhauradament, comercialment va passar molt desapercebuda, fins i tot per tractar-se d'una cançó d'aquesta artista, no arribant ni a entrar al Hot 100 i quedant-se a la posició 81 de la llista britànica.

18. Axwell & Ingrosso - More Than You Know [More Than You Know]

Després de molt temps sense fer-ho, Axwell i Sebastian Ingrosso ens tornaven a mostrar la seva millor versió amb aquest More Than You Know, una aposta com sempre d'un Progressive House molt enèrgic però melòdic, prou contundent com per sonar a tots els festivals però prou pop com per sonar a totes les ràdios, siguin o no de músic electrònica.

Vist l'èxit de la versió original, que compta amb la veu de Salem Al Fakir i Vincent Pontare -qui ara llancen música conjuntament sota el nom de Vargas & Lagola-; el segell va decidir fer-ne una versió en castellà amb Sebastian Yatra i Cali & el Dandee, que diguem que és innecessària com a mínim.

Comercialment ha estat un gran èxit, recollint els discos de platí de la majoria de mercats europeus (entre els quals Espanya, Itàlia, Suècia i Alemanya), però també al Canadà.

19. Nicki Minaj - Regret In Your Tears

Nicki Minaj va llançar el passat mes de Febrer tres cançons que aparentment anaven a ser el primer senzill del seu esperat quart treball discogràfic, una de les quals era Regret In You Tears, un mid-tempo R&B en un registre molt més seriós del que acostumen a ser les cançons d'aquesta artista. Potser perquè al sortir el mateix dia que dos cançons més, tota l'atenció es va centrar en No Frauds, però el cas és que comercialment va tenir una rebuda molt freda no arribant a situar-se ni entre les 60 posicions en cap mercat. També va ser criticada per alguns, qui deien que era un plagi del Take Care de Drake, cosa en la que no estic gens d'acord malgrat que és innegable que totes dos cançons són del mateix estil. La meva opinió, per altra banda, és que és una de les joies de la corona de la discografia de Nicki Minaj, ja que és el perfil de cançó exacte que jo volia que fes.





20. Lucas & Steve - Up Till Dawn

Lucas & Steve ens van portar una de les millors propostes Deep House d'aquest estiu amb aquesta cançó, que reprenia la melodia del clàssic de la música electrònica On The Move, però enfocada d'una manera totalment diferent.
Ha estat un èxit moderat en diversos mercats europeus, en especial a la llista neerlandesa on va arribar al top 10.