8 d’oct. 2017

Crítica: Sunrise


Com ja us vaig comentar, divendres Sam Feldt va estrenar el seu segon disc, que és el primer àlbum de la seva carrera i s'anomena Sunrise. Sam Feldt ha passat en menys de dos en de ser un total desconegut per a mi a ser un dels meus DeeJays preferits, i per això quan em vaig assabentar que treuria un disc em vaig alegrar molt. Ara bé, ha sorprés gratament o ha decepcionat?
Doncs, malhauradament, Sunrise m'ha deixat molt decepcionat. Si us espereu el nivell de Summer On You, us passarà igual que m'ha passat a mi i us decepcionareu. És cert que les cançons estan bé, però tampoc n'hi ha cap que trobi excessivament ressaltable. La meva preferida és Shot By My Own Gun, encara que estigui descaradament en la música d'Avicii, i en concret per The Days. L'altra cançó que voldria destacar és Be My Lover, potser l'únic punt del disc en el que veiem a Feldt en un nivell acceptable. Tampoc és un disc massa variat, encara que sí que s'ha de reconeixer que Feldt s'ha molestat a sortir de la seva zona de confort en algunes pistes.



En conclusió, sense portar-nos un mal disc, Sam Feldt ha estrenat un projecte molt mediocre i no gaire inspiració; que dubto molt que tingui ganes de tornar a escoltar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada