Ressenya: IICHLIWP

If I Can't Have Love I Want Power és el títol del quart àlbum d'estudi de Halsey, que arribava ahir tant a les plataformes digitals com les botigues de discos d'arreu del món. Conté un total de 13 cançons, totes elles completament inèdites, ja que Halsey ha decidit no estrenar cap senzill del seu nou disc anticipadament. En aquest projecte, l'autora de Graveyard i Without Me ha treballat amb Trent Reznor i Atticus Ross, dos membres de la banda de rock Nine Inch Nails.El nou disc de Halsey ha estat bastant més divers del que m'esperava, ja que quan va anunciar que seria un disc conceptual i va donar tant protagonisme als seus productors, m'esperava que seria una altra cosa. Una altra cosa que, insisteixo, m'hauria agradat menys del que finalment m'ha agradat IICHLIWP. El contrast de You Asked For This i Darling, la cançó més contundent i la més suau del disc, que apareixen seguides al disc, m'ha agradat particularment. A més, malgrat que les influències del rock tenen més pes que en qualsevol dels seus altres discos, no en tenen tant com em temia i la majoria del disc aposta per un so relativament suau i totalment digerible, tant a nivell de producció com a nivell vocal. Per tant, si volieu un disc ple de cançons com Experiment On Me, no el trobareu.

Tot i que he vist moltes ressenyes dient el contrari, la producció del disc no m'ha impressionat particularment. En la majoria de cançons és més aviat discreta i en certs punts té coses que no m'han agradat: per exemple, el final de Bells in Santa Fe creix en intensitat de manera bastant pronunciada i sembla que hagi d'enllaçar amb la següent cançó. Però no és així, i aquesta pujada no va enlloc. I no és l'únic moment del disc que em deixa amb la sensació que algun element, per dir-ho d'alguna manera, no va enlloc.

A nivell vocal, és cert que hi ha algunes cançons amb una interpretació més rock, però com ja hem dit no és en absolut el cas de la majoria del disc, on hi ha un estil d'interpretació més semblant al que hem pogut veure en els altres discos de la cantant. Tampoc puc dir que en aquest aspecte el disc m'hagi impressionat gaire i, de fet, diria que a nivell estrictament d'interpretació vocal és el seu disc més fluix. No inclou cap artista convidat, i, la veritat, és que tampoc se'l troba a faltar en absolut. 

If I Can't Have Love I Want Power no és un mal disc, en absolut, malgrat el que pugui semblar pel que estic dient fins ara. Però la veritat és que després de dos treballs discogràfics tant genials com Hopeless Fountain Kingdom i Manic (dos discos que, a més, a nivell personal, he de dir que m'han acompanyat moltíssim), aquest projecte no em sembla que estigui al nivell. El que més trobo a faltar és que tingui alguna cançó més potent, que t'enganxi immediatament i et faci venir ganes de tornar a escoltar el disc. I durant la meva primera escolta d'IICHLIWP vaig estar esperant alguna pista que em cridés més l'atenció, i aquesta no va arribar mai.

Com molt de vosaltres ja sabreu, Halsey ha acompanyat el llançament d'aquest disc amb l'estrena d'una pel·lícula d'una hora. Una pel·lícula que s'ha estrenat als cinemes d'Amèrica del Nord i en els d'algunes ciutats específiques a nivell internacional. Segurament si hagués vist primer la pel·lícula, el disc m'agradaria més (i de fet, en alguns moments em deixa amb la senació que el disc és un complement per a la pel·lícula i no al contrari), però tampoc és que hi hagi cap manera de veure-la a la Península Ibèrica. 

Per descomptat, això no vol dir que no hi hagi cançons que m'hagin cridat l'atenció més que la resta i ara m'agradaria parlar una mica més en detall d'aquestes pistes mes destacables sota el meu punt de vista. A la cinquena pista del disc trobem Girl Is A Gun, una cançó on la percussió té molt protagonisme i amb una tornada molt potent, però amb una interpretació vocal que en algun moments em sembla excessivament nasal. Dos pistes endavant arriba Darling, una balada de pop acústic que pràticament arriba a sonar a country. Un registre completament nou per l'autora de 100 Letters, que tot i que ja havia incorporat influències del Country en algunes pistes del seu anterior disc, mai ho havia fet per aconseguir un so tan vulnerable. I am Not A Woman I'm A God és, segurament, la cançó del disc que compta amb una producció més contundent. I tot i que hi ha un sintetitzador que em sobra totalment abans de la tornada i que em sembla que estigui fent notes aleatòries, m'agrada bastant. De moment, és la cançó que han escollit com a senzill per promocionar el projecte a les ràdios a i a les plataformes digitals, i trobo que és l'elecció correcta. Per acabar, voldria parlar de la cançó que tanca el disc: Ya'aburne, una balada preciosa que parlar de no poder-se imaginar com seria la seva vida sense les persones que estima més.