Ressenya: Year Zero

L'altra novetat discogràfica de la setmana que voldria comentar amb vosaltres és Year Zero, el primer àlbum de Tchami. El DJ/productor francès va debutar l'any 2013 i ha aconseguit convertir-se en un dels noms més respectats del món de l’ electrònica gràcies a una llarga llista d'EPs, senzills i remescles, però encara no havia publicat un àlbum de llarga duració fins fa tot just quatre dies. Year Zero inclou un total de 16 pistes, entre les quals hi ha els sis senzills que Tchami ha avançat aquest 2020: Proud, Ghosts, Buenos Aires, Born Again, Faith i Praise.

Year Zero segueix totalment en la línia de tot el material que Tchami ha publicat fins ara: música house amb un so elegant i més aviat minimalista; ballable però sense els grans contrastos que ofereix bona part de l'EDM (sobretot el més mainstream) i en alguns moments més enfocada als sons que a les melodies. El que vull dir amb això no és que m'hagi decebut ni que l'àlbum no m'hagi agradat, sinó que si no us ha agradat la música que Tchami ha presentat en els últims anys, segurament tampoc us agradi Year Zero. D'altra banda, si us agrada la música d'aquest artista parisenc, estic segur que gaudireu del seu nou disc. Molts DeeJays aprofiten el llançament del seu primer àlbum d'estudi per a reinventar-se, ja que en l’EDM no es publiquen treballs discogràfics de llarga duració tan freqüentment com en el pop o el hip-hop. No és el cas de Tchami i em sembla una decisió totalment respectable: enlloc de voler iniciar-ne una de nova amb el seu àlbum, sembla que hagi volgut culminar l’etapa en què es troba ara.

Tchami · Heartless (feat. Chace)

Malgrat ser un projecte amb un so molt específic i definit, Year Zero aconsegueix resultar prou divers combinant pistes instrumentals amb cançons amb lletra; pistes amb un so més obscur i d'altres amb un caràcter més optimista; i pistes més tranquil·les amb altres més contundents. Els diversos senzills que Tchami ha avançat del 2020 ja feien anticipar aquest equilibri entre cohesió i varietat, i la veritat és que trobo que van ser opcions molt encertades: trobo que van crear unes expectatives de com seria el disc que ara podem dir que són ajustades a la realitat. 

Lògicament no és un disc perfecte pel meu gust, però els detalls que no m'acaben d'agradar  no són elements específics del disc, sinó del seu estil de producció i per tant no tindria gaire sentit dir que són crítiques a Year Zero. De les poques cançons que tenen lletra, en la majoria de casos la veu té un paper bastant anecdòtic com a complement de la producció i a mi personalment m'agrada més quan ambdós elements comparteixen el seu pes de manera més equilibrada. També hi ha diverses cançons que es fan una mica repetitives, que presenten una idea al començament i ja no van enlloc.

Tchami · Ain't That Kind Of Friend

I, de la mateixa manera, els punts forts del disc, també són els mateixos que els de la majoria de la seva música: té un estil de producció increïblement polit, ple de petits detalls i que deixa a l'oient amb la sensació que tot és al seu lloc. Moltes de les cançons del disc aconsegueixen crear una atmosfera molt especial, però el que encara és millor és que no totes les cançons del disc en creïn la mateixa.

Year Zero és un dels àlbums que més esperava aquest 2020 i no m'ha decebut en absolut. El primer àlbum de Tchami m'ha ofert exactament el que esperava: una bona col·lecció de pistes house fidels al seu particular estil que l’ha fet una estrella del vessant una mica alternatiu de la música electrònica. Sota el meu punt de vista és un estil que no sempre és fàcil de digerir en les primeres escoltes, però que acaba atrapant molt.