Tot i que les Blackpink van debutar l'any 2016 i ja han aconseguit centenars de milers de fans arreu del món, el quartet coreà no havia publicat mai un àlbum d'estudi fins fa tot just tres dies. Després de diversos EPs i senzills, ara presenten The Album: un disc que conté un total de vuit cançons entre les quals hi ha els senzills How You Like That i Ice Cream.
La primera cançó de The Album és How You Like That, primer avançament del disc que van estrenar el passat mes de Juny. Tot i que és cert que no és una cançó particularment novedosa si la comparem amb anteriors cançons de Blackpink, em sembla una de les millors cançons de la formació. A continuació arriba l'altra cançó que també haviem pogut escoltar anteriorment: Ice Cream, en col·laboració amb Selena Gomez. Tot i que després d'escoltar-la més vegades ja no em sembla tan desastrosa, no deixa de ser una cançó molt fluixa: la producció és monòtona i avorrida, les melodies de la veu són molt poc interessants i la lletra (que en aquesta ocasió és tota en anglès) tampoc és res especial. Pretty Savage segueix una mica en la línia de Ice Cream: ritmes trap i producció més aviat repetitiva (tot i que no tant). Sigui com sigui, Pretty Savage em sembla una cançó bastant millor que Ice Cream. La següent cançó és l'altra col·laboració que inclou el disc: Bet You Wanna, que compta amb la participació de Cardi B i no em diu gaire cosa.
Lovesick Girls és la cançó que han decidit promocionar com a actual senzill del disc, i que compta amb la producció de David Guetta. Em sembla una cançó pop dance molt encertada, que sona molt diferent de la resta de les cançons de Blackpink, ja que recupera el so dance que dominava les llistes fa set any i a més, el fa sonar molt fresc. Amb una producció plena de detalls i una tornada èpica, probablement sigui la seva millor cançó. Crazy Over You és la següent cançó del disc. Una cançó amb una producció bastant excèntrica i original que no em desagrada però em deixa bastant indiferent. Love To Hate Me és una cançó que m'ha agradat bastant, però que no arribaria a incloure dins les meves preferides. La producció té elements que ja hem vist en diverses de les seves cançons, però la tornada ho compensa de sobres. La última pista del disc és You Never Know, una power ballad que des de la primera escolta es va convertir en una de les meves cançons preferides del disc.
The Album és un disc pop correcte, però que es queda molt escàs de contingut, fins al punt que irònicament és qüestionable si The Album, que ni tan sols arriba als 25 minuts de duració, és un àlbum. Com passa amb la maoria de discos de pop hiper-comercial, hi ha unes quantes cançons que estan bé, però també n'hi ha bastantes que no em diuen gaire. I les que pertanyen aquest segon grup són massa, tenint en compte les poques cançons que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada