Després de prop d'una dècada fent-se un lloc en el món de la música electrònica amb incomptables senzills i remescles, el duo del productors/DJ neerlandesos Lucas & Steve publiquen aquesta setmana el seu primer àlbum Letters To Remember. Aquest disc inclou un total de 16 cançons originals, entre les quals hi ha els senzills Letters, Where Have You Been, Long Way i Another Life.
La primera cançó del disc és precisament una d'aquestes que ja havíem pogut escoltar anteriorment: Letters, un senzill que el duo de DeeJays van avançar el passat mes de Març. Letters no només dona nom al projecte sinó que és un clar exemple del que ens trobarem al llarg de tot el disc. I és que la principal crítica que li podria fer a Letters To Remember és que la gran majoria de cançons segueixen un mateix patró, però d'això ja en parlarem al final de la ressenya. La següent cançó, I Want It All, torna a començar amb la combinació d'acords de piano i una vocal melancòlica que ja veiem en moltes altres cançons del disc, però té un drop bastant contundent i enèrgic que la fa destacar i també una tornada grandiosa. A continuació tenim Wait For Life, una altra proposta de progressive house més que correcta però poc sorprenent.
A la quarta pista hi trobem una altra de les cançons que ja coneixem des de fa temps: Where Have You Been (Anywhere). La veritat és que em sembla una cançó molt encertada tant a nivell de producció com de la veu i en els dos anys que fa des que la van estrenar la he sentit molts cops, però ara ja no em sona fresca. Sigui com sigui, és una de les millors del disc. La següent cançó és Magnets, una proposta una mica diferent de la resta del disc ja que baixa els BPMs i s'apropa més al tropical de Kygo que al so progressive de la majoria del disc. A continuació tenim Perfect, una col·laboració amb el vocalista neerlandès Haris que van estrenar a finals de l'any passat i que amb més de 60 milions de streams és la seva pista més popular a Spotify. Perfect interpola Take On Me d'A-Ha, i és una cançó que mai no m'ha agradat precisament pel fet que trobo que abusa de l'ús d'aquesta icònica melodia.
When You're Alone és una col·laboració amb la cantant canadenca Kiesza, que incorpora influències del Deep House sense desmarcar-se gaire del so que predomina en tot el disc. No només em sembla una de les millors pista del disc (sobretot pel que a la veu), sinó que és la que se m'ha quedat al cap després de sentir Letters To Remember unes quantes vegades. Glory és una altra de les pistes més remarcables del disc sota el meu punt de vista, i torna apropar-se bastant al topical house de Kygo. La següent cançó és Another Life, que compta mab la veu d'Alida i que Lucas & Steve van avançar ja fa unes setmanes. Sense resultar necessàriament sorprenent ni innovadora, Another Life em sembla una cançó genial. Podria dir que és la meva cançó preferida d'aquest àlbum, però això seria curt perquè és un dels meus senzills preferits del 2020. All Cried Out és una cançó correcta i no em desagrada, però tampoc té gaire personalitat.
A la pista número 11 hi trobem Long Way Home, una col·laboració amb el DJ/productor neerlandès Deepend que va sortir a principis d'estiu del 2019. Un cop més, és una cançó que no està malament però que dins el disc queda eclipsada per cançons del mateix estil que em semblen millors. Help Me Remember és una cançó amb un drop bastant original, cosa que la fa desmarcar-se bastant de la resta del disc. No es pot dir el mateix de la següent pista When I'm Down.
La penúltima cançó del disc és Comes Your Way, una versió renovada de Inception, ara amb veu i alguns canvis en la producció que la fan sonar bastant millor. Em sembla una molt bona cançó i a més em resulta curiós veure com han sabut reinventar una producció pròpia per portar-la al següent nivell. I Letters To Remember acaba amb Won't Fall In Love, una altra cançó de progressive melòdic que està bé però no té res que la faci destacar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada