Martin Garrix va acomiadar el 2019 estrenant un EP amb noves remescles per les set originals que ha publicat al llarg dels últims mesos. La primera d'elles és la remescla que DubVision han fet de No Sleep, i que Martin Garrix porta utilitzant als seus sets des de fa alguns mesos. Dubvision ja han remesclat diverses produccions de Garrix, des de Gold Skies al 2014 fins Ocean l'any passat. No està malament i li dona una mica més d'energia a la cançó, però les diferències amb la original s'han de trobar amb lupa (literalment he hagut de recuperar la original, que fa temps que no sentia, perquè la remescla sonava practicament igual que el meu record de la original, que després he pogut comprovar que és tal com és).
La segona pista de l'EP és el remix que DRAMA han fet de Mistaken, la quarta col·laboració entre Martin Garrix i el duo rus Matisse & Sadko. DRAMA li donen un enfocament totalment diferent, allunyant-se totalment del Progressive per apostar per una combinació entre EDM i funk difícil d'encasellar i que fa que la vocal tingui molt protagonisme. No havia prestat mai gens d'atenció a la veu de Mistaken, i la veritat és que està molt bé.
Summer Days és indubtablement la proposta més exitosa de Garrix del 2019, amb la col·laboració de Patrick Stump i Macklemore. Tot i que és una fusió de dance i funk que normalment m'agrada, per alguna raó no m'agrada gens ni mica. I la remescla que n'han fet de Vintage Culture i Bruno Be no canvia gaire Summer Days.
La meva remescla preferida de totes és la de These Are The Time, un senzill que mai em va cridar massa l'atenció. Però la remescla de Dyro la porta a un so que em resulta molt atractiu, i em recorda a la música que Afrojack o el propi Garrix feien al 2014/2015. Això sí, hi ha un petit detall que no sé si és una mania meva, però la melodia del drop em sembla que encaixaria més amb Used To Love. Deixant de banda aquest petit detall, una remescla excel·lent.
Els encarregats de remesclar Home han estat el duo neerlandès Silque, uns habituals de STMPD Records, el segell de Garrix. Porten aquest senzill que compta amb la veu de Bonn al future house amb molt d'encert. M'ha encantat, tot i que potser ho tenien més fàcil perquè m'encanta la veu de Home però la producció original no em diu gaire.
Bart B More, un altre compatriota de Garrix, remescla el seu últim senzill mainstream, que és Used To Love en col·laboració amb Dean Lewis. La original és més aviat insulsa i la remescla és bastant original i interessant, tot i que tampoc m'impressiona excessivament.
La setena i última remescla de l'EP és la que Julian Jordan ha fet de Hold On. Jordan i Garrix es coneixen des de abans que ell es convertís en una estrella, i han col·laborat en dos pistes: BFAM al 2012 (una de les primeres referències de Garrix) i Glitch al 2018. Jordan aposta per un so electro house contundent que encaixa molt bé amb la veu i resulta com a mínim una mica més emocionant que el drop tan extremadament previsible de la original.
Meduza, Becky Hill i Goodboys presenten el segon volum de les remescles de Lose Control, que en conté tres. la primera és la de Childsplay i Badd Dimes, que no canvien excessivament la original, però li donen pinzellades per ser una mica més contundent. Trobo que és una remescla que compleix el seu objectiu i que no aporta gaire de nou, però que escoltaria en lloc de la original.
Marcus Santoro presenta una remescla bastant original per Lose Control. Valoro molt que trenqui amb l'estructura de la majoria de la música electrònica on la primera meitat és pràcticament idèntica que la segona, fent que el primer drop sigui totalment diferent del segon. Però tot i que sigui molt més senzilla m'agradava més l'altra.
Per acabar amb les remescles de Lose Control, tenim la de Pink Panda. que aposten pel Future House sense gaire encert. La més fluixa de les tres remescles.
Gesaffelstein ha tingut el privilegi de ser el primer productor que presenta una remescla oficial per a Rosalia. El músic francès va publicar la setmana passada una remescla d'A Palé, que esperem que no sigui la última remescla oficial que publica l'artista catalana. Gesaffelstein no reinventa radicalment la cançó, i li dona una producció tech house bastant en la línia de la producció de la original, però amb un so més monòton i hipnòtic. L'únic inconvenient que li trobo a la remescla és que suprimeix la primera part de la cançó, que és la meva preferida. Sigui com sigui, trobo que és una remescla molt sòlida i que li dona un nou enfocament a la cançó interessant. Això sí, he de dir que he trobat remescles no oficials pel Soundcloud fetes per productors amateurs que m'agraden més que aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada