Shakira va presentar dilluns el seu nou senzill Me Gusta acompanyada d'Anuel AA. Quan vaig veure que la van anunciar m'esperava un reggaeton potent, fresc i addictiu com Chantaje, China o Quiere Beber, però la veritat és que no és res d'això. Si bé es cert que vaig predir bé el gènere, em sembla una cançó gens interessant i sense ganxo. La producció, que per mi és el que salva la majoria de cançons de reggaeton, sona passada de moda, i em recorda al so que es portava al 2014. La referència musical a Bob Marley, no entenc quin sentit. En conclusió, que em sembla una cançó molt fluixa
Després de més de mig any sense estrenar material nou, Benjamin Ingrosso estrena el seu nou senzill The Dirt. La veritat és que m'ha encantat, i em sembla una de les seves millors cançons fins al moment, i m'alegro que sigui així perquè de totes les cançons originals que havia presentat l'any passat, cap acabava de convèncer-me. Sens dubte un dels punts forts de la cançó és la seva instrumental, senzilla i repetitiva però molt efectiva, ja que encara que tinguen un loop de guitarra de dos compasos que es va repetint tota la estona, el fet que vagin entrant i sortint elements fa que no es faci pesada en absolut. També trobo que la tornada és prou potent, però sobretot m'agrada la melodia que taral·leja després.
A dos setmanes de la publicació del seu quart disc, Meghan Trainor ens dona un nou avançament de Treat Myself: Blink és una cançó correcta que no cau en ser avorrida, però tampoc sorpren.
Una altra artista que ens ha sorpres amb nova música aquesta setmana és Tove Lo, que ha estrenat el single Bikini Porn (que també inclou una cara B inèdita). Són les primeres cançons que presenta des del llançament del seu disc Sunshine Kitty el passat mes de Setembre, un disc que ja us dic que no em va agradar massa, ja que la majoria de cançons em semblaven molt planes. Em sorpren i m'alegra de veure que no és el cas de Bikini Porn, una cançó amb una producció molt excèntrica i sorprenent però addictiva i que de plana, no té gaire. També m'agrada molt la distorsió que aplica a la segona veu. No és la seva millor cançó, però valoro que sigui una cançó amb un so tan especial i m'agrada més que la majoria del material que ha presentat en els últims anys.
La cara B s'anomena Passion and Pain Taste The Same When I'm Weak i és una cançó més minimalista, però que tampoc està malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada