Novetats dance setmana 2

Sam Feldt, Robin Schulz, Delaporte i Oliver Heldens protagonitzen les novetats dance de la setmana.

Oliver Heldens i Mesto col·laboren a The G.O.A.T, una pista totalment en la línea de la primera etapa amb què Oliver Heldens es va donar a coneixer (i la més interessant sota el meu punt de vista). D'una banda m'agrada que recuperi aquest so que fa temps que havia deixat de banda, però de l'altra no trobo que hi hagi cap tipus de progrés si comparem The G.O.A.T del 2020 amb, per exemple Pikachu o Can't Stop Playing del 2014. Això per no parlar del fet que podria ser perfectament una producció seva en solitari.

Sam Feldt és un artista que normalment publica música amb molta freqüència, però ara no publicava cap senzill des que el passat mes de Maig va sortir Post Malone i es va convertir en l'èxit més gran (fins i tot, jo diria, el primer èxit real fora de la bombolla de l'EDM) de la seva carrera. L'autor de Summer On You estrena aquesta setmana 2 Hearts, una col·laboració amb el duo britànic Sigma i la vocalista neerlandesa Gia Koka. És una cançó que se situa entre el progressive i el tropical house, amb un so bastant diferent al què ens tenen acostumats. No aporta res necessàriament nou, però la meva valoració és totalment positiva.

Robin  Schulz també té nou senzill a punt: In Your Eyes. M'ha recordat molt a Shed A Light, un senzill del productor alemany del 2016, una de les cançons d'ell que menys m'agraden. I per la mateixa raó no m'agrada In Your Eyes: se'm fa avorrida, i sota el meu punt de vista és el pitjor que pot passar-li a una cançó dance. La veu és genèrica i no té cap element que cridi l'atenció i el drop et deixa bastant indiferent.

Acabem comentant el nou doble single de Delaporte. Conté les cançons Clap Clap i No, que de moment no sabem si formaran part del segon àlbum del duo madrileny o si són un llançament independent. Són dos propostes més pop al que ens tenen acostumats, i això no és una cosa dolenta, sinó que la majoria de cançons que han presentat fins ara estan totalment enfocades a la producció i la veu era un mer complement de la instrumental. Aquí passa el contrari: li donen més pes a la veu i a la lletra, i tot i que la producció segueix estant molt bé (sobretot a Clap Clap) no acapara el protagonisme.