2 de jul. 2019

Crítica: Oasis

J Balvin and Bad Bunny - Oasis.png
Tot i que ja fa anys que Bad Bunny i J Balvin van manifestar la intenció de publicar un disc conjunt, per molts va ser tota una sorpresa quan divendres van llançar sense avís Oasis. El projecte inclou un total de 8 cançons amb un so que els dos cantants defineixen com a refrescant.
Començaré la ressenya d'Oasis dient clarament: el disc no m'ha agradat. Cap de les cançons m'ha impressionat, i només podria parlar bé d'un parell de cançons. Un projecte així podia sortir molt bé o malament: quan s'ajunten dos titans de la música global hi ha dos opcions: aprofiten l'atenció per presentar un projecte excel·lent o s'aprofiten del fet que rebrà una grandíssima atenció sigui com sigui i presenten un disc fluix. I és el segon cas. Fins i tot comptant amb dos dels millors productors de la música urbana en castellà: Sky Rompiendo (que ha fet produccions que són increïbles per Balvin en moltes ocasions) i Tainy (qui també compta amb un gran nombre de grans produccions que ja havia treballat amb tots dos anteriorment, però també amb molts altres artistes.

I aquesta afirmació no només la baso en el fet que no m'agradin les cançons: és un projecte on la creativitat, en general, no abunda en cap dels aspectes: diverses de les cançons del disc compten amb produccions idèntiques a pistes del disc de Bad Bunny X100PRE. Que Pretendes sembla que reaprofita la producció de Mia (ells decideixen no posar accents als títols, no jo) i Un Peso em sembla practicament el mateix que Ni Bien Ni Mal. Les lletres també són monòtones i no aporten cap novetat respecte a anteriors cançons del colombià i el boricua.

Això sí, també hi ha algunes coses positives a comentar: Cuidado Por Ahí és compta amb una bona producció i és una d'aquelles cançons que et fan venir moltes ganes d'aixecar-te i moure't. El que no m'agrada és que al final utilitzi el recurs de ralentir la base, cosa que Balvin ja va fer en un dels seus senzills més recents, anomenat Reggaeton. També he de dir que trobo interessant com han aconseguit fer una cançó de Reggaeton melancòlica a Tu Canción, i sobretot m'agrada la producció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada