22 de jul. 2019

Crítica: Iggy Azalea - In My Defense

ImatgeIggy Azalea va llançar divendres el seu nou disc In My Defense, el primer àlbum de duració completa que la rapera llança com a artista independent. Azalea va avançar dos cançons del disc en els últims mesos: Started i Sally Walker.
Abans de començar a comentar el disc en si, voldria aplaudir a l'autora de Fancy per haver publicat el seu disc a Soundcloud per poder-lo escoltar sencer de manera totalment lliure i gratuïta.



De la manera que ja ens feien anticipar els senzills, és tracta d'un disc de rap amb molt poca influència del pop. La majoria de cançons (produides per J White), simplement són un loop que es va repetint tota la estona i sobre el qual ella rapeja. Res de grans tornades pop com a Black Widow, Fancy o Problem. La qual cosa no vol dir que no ens trobem amb cap tornada enganxosa, un exemple en seria Clapback.

Això sí, malgrat que la majoria de cançons del disc no em desagradin, sembla que totes s'han fet amb ma mateixa fórmula, cosa que fa que el disc en general em deixi bastant indiferent i sense gaires ganes de tornar-les a escoltar. Però és veritat, tampoc és l'estil de música que em resulta més atractiu. Em fa la sensació que és un disc que aposta per un so molt concret: a qui li agradi el trap, li encantarà. A qui sigui un estil que moltes vegades no li diu res, com és el meu cas, el deixarà indiferent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada