10. Halsey & Yungblud - 11 Minutes
Aquest mes Halsey ha estrenat una col·laboració amb Yungblud anomenada 11 Minutes, una cançó que es podria definir com una versió més pop de la barreja de trap i rock emo que van popularitzar artistes com XXXTentacion o Lil Peep. No està malament tenint en compte que és un estil que no m'atreu gens.
9. The Chainsmokers feat. 5 Seconds of Summer - Who Do You Love
The Chainsmokers són uns artistes que realment no puc dir que m'agradin ni que no m'agradin: trobo que els seus llançament són d'una qualitat tan irregular que trobo que algunes de les seves cançons són absolutament insuportables i altres m'agraden molt. Who Do You Love, el seu nou senzill en col·laboració amb 5 Seconds of Summer, és una bona cançó pop dance que se situaria entre una cosa i l'altra.
8. Matthew Hill i Yves V - Teenage Crime
Matthew Hill i Yves V han posat al dia un dels clàssics de la música electrònica: Teenage Crime d'Adrian Lux, la cançó més coneguda d'aquest artista suec. De fet, és una remescla com qualsevol altra: agafen la veu de la versió original i li donen una nova producció, però ho fan amb molt d'encert. I a més m'ha servir d'excusa per recuperar la música de Lux, cosa que li dona un altre punt positiu.
7. Ariana Grande - break up with your boyfriend i'm bored
Ariana Grande va estrenar fa un parell de setmanes el seu cinquè àlbum d'estudi Thank U Next, que va venir acompanyat de la publicació de break up with your boyfriend I'm bored, tercer senzill oficial del disc. Musicalment és semblant a 7 Rings, potser amb una mica menys de ganxo però com a mínim sense ser un collage d'altres cançons ni tenir una lletra repugnant. Comercialment ha estat un èxit immediat, entrant directament al número 1 del Regne Unit i al número 2 del Hot 100.
6. Martin Garrix i Bonn - No Sleep
Martin Garrix ja va col·laborar amb Bonn a High On Life, una de les millors propostes que l'holandès ha estrenat en els últims mesos. I no és coincidència que tornin a treballar en aquesta ocasió: Bonn va unir-se a Garrix el passat estiu per estrenar en directe la seva primera col·laboració a Tomorrowland i presentar-la en alguns festivals més. Una d'aquelles nits no van poder dormir, i això els va inspirar per fer aquesta cançó. És una proposta progressive house suau, una mica previsible però molt encertada.
5. Lucas & Steve - Say Something
Tom Walker estrena el seu primer àlbum d'estudi What A Time To Be Alive en unes hores, però el cantautor britànic va voler donar-ne un últim avançament fa uns dies. Es tracta de Not Giving In, una cançó pop-rock tal com ens té acostumats i on novamen poc lluir la seva potència vocal. No m'ha agradat tant com altres de les seves cançons, però està prou bé.
3. David Guetta, Brooks i Loote - Better When You're Gone
David Guetta torna a treabllar amb Brooks per presentar-nos Better When You're Gone: una cançó que en un primer moment em va despertar cert rebuig a causa de la seva nul·la originalitat però m'ha acabat agradant bastant, fins el punt d'acabar sent una de les meves preferides del mes de febrer (no és un gran mèrit perquè no tenia molta competència, també hem de dir). Bàsicament és una versió més pop i més apta per sonar a les ràdios mainstream de Like I Do, afegint-hi unes estrofes pop molt genèriques i una tornada amb pinzellades country bastant efectiva. Irònicament, ha tingut una rebuda extremadament freda. No serà una de les millors cançons de catàleg del francès ni una pista innovadora, però ha acabat quedant una proposta més que acceptable. 2. Zedd i Katy Perry - 365
Zedd i Katy Perry han estrenat la seva esperada col·laboració 365. Es tracta d'una cançó tropical pop molt lleguera però molt encertada, que he de dir que m'ha agradat molt com a cançó de Katy Perry. La producció, trobo que no té res destacable, i fa evident una vegada més la davallada progressiva en la qualitat de les produccions de Zedd. Malgrat això, la valoració general és més que positiva. 1. Kygo feat. Valerie Broussard - Think About Me
Kygo va estrenar fa uns dies el seu primer senzill del 2019, anomenat Think About You. És una gran cançó, molt en la línia tropical house melòdica a la què ens té acostumats. Trobo que no és tan brillant com el seu anterior senzill Happy Now, però no crec que això sigui una cosa necessàriament criticable, ja que considero el seu anterior senzill en el què col·labora Sandro Cavazza la millor cançó de la carrera del noruec i el millor senzill de l'any passat. Si es volgués criticar, es podria argumentar que no aporta res nou si la comparem amb cançons com Stay o Carry Me, però trobo que la fórmula de Kygo és prou poc concreta i prou interessant com per què no sigui una cosa necessàriament negativa, el fet de repetir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada