Recrítica: More Than You Know

Si ho recordeu, fa unes setmanes vaig comentar el disc Queen de Nicki Minaj, i crec que és una bona idea que les setmanes que no tenim cap novetat discogràfica a comentar, repassem algun disc que va ser publicat fa un cert temps. I avui seguirem amb More Than You Know d'Axwell i Ingrosso.

La majoria de pistes del disc van ser estrenades abans de la estrena del disc entre finals de 2014 i principis de 2017, any en el què uns mesos després va sortir l'àlbum. En la majoria de cançons van col·laborar amb Vincent Pontare i Salem Al Fakir (ara coneguts conjuntament pel nom Vargas & Lagola), que a més han posat veu a algunes de les cançons del disc com Sun is Shining i On My Way.

More Than You Know: Per mi, una de les últimes incorporacions a aquella llista de clàssics indiscutibles de la música electrònica, i snet que supera els 900 milions de streams entre YouTube i Spotify no dec ser l'únic que ho pensa. Una d'aquelles poques pistes que aconsegueixen l'equilibri perfecte entre sonar pop, radio friendly, enèrgiques i aptes pels festivals. Sincerament, no trobo que es pugui dir res dolent d'aquesta cançó.

How Do You Feel Right Now: Una producció molt contundent, i una de les poques pistes EDM en les què trobo que un drop només elaborat per sons percussius està realment ben fet. No és un tipus de música per escoltar tranquilament assegut al sofà de casa teva llegint un llibre, però és perfecta per quan necessites una mica d'energia.

This Time: Té una estructura bastant peculiar, i tot i que no està malament del tot, trobo que fa més aviat de pont i que no acaba de destacar si se la compara amb les altres pistes del disc. Compta amb la participació del raper Pusha T, que trobo que no aporta res.

Something New: El primer avançament del disc és una cançó progressive house més que correcta, però que surt perdent si es compara amb qualsevol de les cançons (i remarco CANÇONS, és a dir amb lletra) del disc.

Renegade: Sens dubte, la millor de les pistes que no van ser llançades com a senzill. Una excel·lent proposta que combina el R&B/funk amb la música electrònica, bastant en la línia de Daft Punk. A més, trobo que destaca en el conjunt del disc perquè és molt diferent de la resta de cançons d'Axwell i Ingrosso, ja sigui junts, per separat o amb la Swedish House Mafia.

Dream Bigger: Una pista electro house molt contundent i que aplaudiria molt si l'hagués signat un altre artista. Però pels estàndards d'aquests dos DJs/productors suecs, no destaca massa. L'aportació de Pharrell tampoc acaba de resultar massa remarcable.

Sun Is Shining: La meva cançó preferida del disc i, per mi, segurament una de les millors pistes progressive house de tots els temps. De la mateixa manera que ho fa la cançó que dona nom al disc, Sun Is Shining aconsegueix l'equilibri d'unes estrofes i una tornada molt pop, un so molt ràdio friendly però encara enèrgic i prou contundència com per poder sonar a tots els festivals. Però trobo que en aquesta ocasió el que seria la "cançó" si se li treu la producció electrònica és molt millor.

On My Way: Tot i que no va tenir gens de sort a nivell comercial, On My Way és la cançó que completa el trio d'or de cançons del disc. Axwell i Ingrosso novament aconsegueixen l'equilibri d'elements que no tornaré a enumerar a la perfecció en aquesta cançó magistral. La secció trap que té entre la primera tornada i el drop també li dona un toc molt interessant.

I love You: Una pista més suau que quan va sortir em va resultar una mica decepcionant, però en el conjunt del disc va bé com una pausa després d'una sèrie de pistes bastant contundents. Tot i així, està prou bé.

Thinking About You: El mateix comentari que acabo de fer per I Love You seriviria per aquesta cançó, tot i que en aquesta cançó afegiré que prefereixo el festival mix que en van publicar ells mateixos posteriorment i fins i tot la remescla de Dubvision a la original.

Can't Hold Us Down: Una altra pista melòdica però molt contundent, en la línia de Dream Bigger i This Time, però en aquesta ocasió sense la participació innecessària de cap raper i amb un joc del vocoder en la segona meitat que la fa més interessant que les mencionades.

Dawn: A la cançó que tanca el disc realment  li encaixa molt el seu títol, ja que realment sona a final i a alba. És una producció progressive house amb pinzellades d'altres subgèneres de la música electrònica: alguns sintetitzadors més trance o rave, i sons orquestrals durant la segona meitat. Trobo que és una pista que tots hem ignorat bastant, però la trobo de les millors del disc.

More Than You Know és un gran disc. Fins i tot us diré que és el meu àlbum de música electrònica preferit: sí, m'agrada més que qualsevol que els tres projectes d'Avicii. Trobo que en conjunt resulta un projecte molt cohesiu, amb una sèrie d'elements recurrents entre totes les pistes, però conservant una personalitat individual molt forta. Tenim música de tots els nivells d'intensitat que l'EDM pot oferir: cançons totalment suaus com I love You o Thinking About You fins a pistes que fan que el cos et demani aixecar-te de la cadira com How Do You Feel Right Now, passant per himnes de festival com Sun is shining o More Than You Know. Tot i que el progressive i l'electro house predominen en el disc, tenim també una gran riquesa d'influències: des del R&B i el Funk, fins al trap, al pop i el hip-hop que fan que realment quedi un treball discogràfic molt ric. Així que ja ni cal que ho digui, però us el recomano molt si encara no l'heu descobert.