11 de febr. 2019

Crítica: Thank U Next

Ariana Grande va estrenar divendres el seu cinquè àlbum d’estudi Thank U Next, que venia precedit per tres cançons: El senzill promocional Imagine, i els dos senzills oficial Thank U Next i 7 Rings, tots dos números 1 internacionals. Ja fa temps que la ex-actriu de Victorious és una de les estrelles pop més rellevants, però aquesta és la primera ocasió en què publica un disc tenint clarament té rol de l’artista pop més popular del moment. Thank U Next arriba només cinc mesos després del seu anterior àlbum, anomenat Sweetener i que va sortir a finals d’Agost.

Cap dels dos senzills oficials em va acabar de convéncer i Imagine, tot i que sí que m'agrada, no va acabar de cridar-me tant l'atenció com altres cançons seves. Això, suma que considero que Sweetener va ser un desastre més enllà de God Is a Woman, he de dir que vaig començar a escoltar Thank U Next amb unes expectatives molt baixes. 



La veritat és que m'ha sorprés positivament, tot i que tampoc trobo que sigui res espectaculars. Té unes quantes cançons bones, sens dubte més que Sweetener. Sobretot les que  trobem ocupant les primeres pistes: Imagine és una gran cançó, Needy ens torna al so de Dangerous Woman, NASA és una de les cançons en les què aconsegueix obtenir el millor resultat de la combinació pop/R&B/hip-hop que predomina en el disc; Bloodline és una de les poques cançons del disc que no té res a envejar a les millors de la discografia de l'Ari i Bad Idea també és una pista molt sòlida, amb una secció de cordes fregades que trobo que s'hi adiu molt. Però això no treu que la meitat de pistes del disc no m'hagin dit res.



En conclusió, Thank U Next és un disc que es deixa escoltar, que té algunes cançons que estan bé i alguns punts on la producció és realment molt encertada. Però tot i així no trobo que sigui un gran disc ni arribi ni tan sols a apropar-se al nivell de Dangerous Woman.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada