12 de nov. 2021

Novetats pop 12/11

 Rosalia amb The Weeknd, Maluma i Minelli protagonitzen les novetats pop de la setmana.

Aquesta setmana per fi ha arribat a les plataformes digitals La Fama, el primer avançament de l'esperadíssim tercer disc de Rosalia. El senzill que ha escollit l'artista catalana per presentar el seu nou àlbum Motomami és una bachata en col·laboració amb The Weeknd, que canta exclusivament en castellà. Com és habitual en les cançons de Rosalia, la pròpia cantat ha estat involucrada en la producció, que també compta amb la participació de productors amb qui ja havia treballat anteriorment, com son Tainy, El Guincho, Sky Rompiendo i Frank Dukes. I la veritat és que, per ser que l'han fet entre tanta gent, l'instrumental d'aquesta cançó és més aviat simple.

Rosalia i The Weeknd no canten alhora en cap moment, cosa que no m'agrada gens i em sembla una grandíssima oportunitat desaprofitada: sens dubte, el millor que oferia el remix de Blinding Lights en què també hi participava l'autora de Malamente és les harmonies que feien entre ells. Deixant de banda això, La Fama és una cançó més que sòlida, possiblement més pensada per agradar a tothom i ser un èxit comercial que per impressionar als seus fans potser haurien preferit un so més potent i arriscat. Hauria pogut lluir més amb una producció més potent i aprofitant la col·laboració millor? És evident, però al cap i a la fi, La Fama és una molt bona cançó.


Mama Tetema és la nova proposta de Maluma en col·laboració amb el cantant tanzà Rayvanny. Bé, de fet no és exactament una cançó, ja que, de la mateixa manera que va fer el seu senzill Corazón amb Nego do Borel, és més aviat una versió d'un senzill de Rayvanny originalment en solitari que una cançó original. Sigui com sigui, el resultat no em desagrada i el so africà em resulta molt fresc.

Després d'haver aconseguit un èxit més que destacable a les llistes d'èxits amb el seu senzill Rampampam, Minelli estrena avui la seva nova proposta. Nothing Hurts aposta un cop més pel danc amb elements slap house a la producció, però un enfocament molt més pop i un so molt més suau del que és habitual en aquest estil. No em sembla una cançó particularment trencadora ni innovadora, però no està gens malament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada