Novetats setmana 43

Aquesta setmana hem rebut novetats d'un gran nombre d'artistes destacats entre els quals trobem a Cardi B, Kygo, Lauren Jauregui i Eleni Foureira.
Encara que tingui problemes amb ella com a persona (i m'estic plantejant explicar-vos per què detalladament algun dia d'aquests) he decidit donar una oportunitat al nou senzill de Cardi B: Money, la primera proposta en solitari que estrena des de la publicació del seu àlbum Invasion Of Privacy la passada primavera, i que de fet s'inclourà en una reedició del disc.  Comparant-la amb altres cançons seves, trobo que és una de les menys interessants que he sentit, ja que per exemple I Like It compta amb una producció interessant i a Bartier Cardi veiem un ritme i unes al·literacions que, deixant de banda qui les ha pensat (perquè ella o no) tenen el seu interès. Si voleu tres minuts de rap mediocre (i a més, únicament parlant de com l'únic que vol són diners) i una base que no té res interessant, és la vostra decisió.

Becky G i C Tangana han col·laborat a Booty, una cançó de la què no sabia que esperar. Però el que està clar és que és pitjor que totes les meves expectatives: malgrat que ell personalment no em desperta precisament la meva simpatia, té cançons interessants i Becky G, us agradi o no, ha presentat cançons pop molt sòlides encara que sovint hagi buscat clarament cridar l'atenció amb lletres polèmiques. Una cançó molt bàsica musicalment, i amb una temàtica que no m'atreu gens. El que sí que m'ha agradat de la lletra és com subtilment fan referència l'un a cançons de l'altre.

I a més de Normani, aquesta setmana també ha tret el seu primer senzill en solitari Lauren Jauregui, una de les noies de Fifth Harmony, i la que sempre he pensat que ensportarà música més interessant. Les comparacions són odioses (com s'acostuma a dir), però també inevitables; i crec que en aquesta cançó ja veiem clar que Lauren estarà a un altre nivell que la seva col·lega Camila Cabello. Sense ànim de criticar a la intèrpret d'Havana, aquesta és la sensació que he tingut. Es tracta d'una balada 6/8, una aposta molt arriscada, ja que de cara a tenir èxit, l'hi ho posa una mica difícil, però tant de bo l'aconsegueixi. Per cert, la cançó l'ha composat ella, i sense co-compositors.

Des que es va anunciar la seva col·laboració estava impacient per sentir què havien fet junts Kygo i Sandro Cavazza. I (per primera vegada des de fa molt de temps amb Kygo) no ha estat un decepció en absolut. Pel que fa a la producció, tenim Kygo al seu millor nivell, repetint una fòrmula que hem vist ja en diverses cançons però que a mi no em cansa gens. I pel que fa a la veu, està al nivell de les cançons en solitari de Sandro Cavazza, que per si no ho sabeu encara, són genials. Tant de bo aquesta col·laboració li obri una mica les portes a més públic.

Feia molt temps que no sabíem res d'Ellie Goulding, fins que aquesta setmana ha tornat amb Close To Me, on col·labora amb Diplo i Swae Lee. Es tracta d'una cançó pop amb influències trap, que no està malament però que tampoc té res remarcable, segons la meva opinió. Fins ara la carrera de la cantant britànica no ha fet més que creixer en èxit al continent europeu, veurem com li va a aquesta cançó.

ç

Després d'arrasar aquest estiu a totes les llistes del sud d'Europa amb Fuego, Eleni Foureira només havia estrenat una altra cançó, Caramela (que en certa manera no compta perquè estava orientada únicament als territoris de parla grega); fins que avui ha presentat Tómame. La veritat és que ja m'esperava una cançó d'aquest perfil, però me la esperava bastant millor.

Feia molt temps, més d'un any, que Oliver Heldens no estrenava una producció orientada més a les ràdios que al festival, i la veritat és que tenia ganes de nova música del recentment premiat com el sisè millor DJ segons la llista de DJMag. És una cançó correcta, però que sona exactament igual als seus senzills del 2014/2015, cosa que li resta molt atractiu.



Olly Murs ha avançat una segona cançó del seu proper disc You Know I Know, Take Your Love. És una cançó correcta, molt millor que Moves (primer avançament i actual senzill oficial d'aquest cantant anglès), cosa que no era tampoc massa difícil. No vull jutjar abans d'hora, però aquest proper disc d'Olly Murs sembla difícil que estigui al nivell dels seus anteriors treballs discogràfics.



Per últim tenim la versió alternativa que Robin Schulz ha compartit de la seva col·laboració amb Nick Jonas, anomenada Right Now. Aquesta versió té un so molt més contundent, fins i tot sorprenent si tenim en compte el registre habitual de l'alemany. Sigui com sigui, molt més interessant que l'original.