7 d’oct. 2018

Crítica: Champagne Eyes

Aquesta setmana AlunaGeorge publicaven el seu tercer treball discogràfic, l'EP Champagne Eyes. Venia precedit per Superior Emotion, que va ser estrenada a principis de Setembre; i conté un total de sis cançons.
El disc comença amb Faulty, una cançó que encaixaria totalment al primer disc del duo, Body Music, publicat l'any 2013. En aquesta cançó juguen molt amb la distorsió de la veu d'Aluna Francis. La producció tampoc trobo res de l'altre món, malgrat que com sempre té els seus detalls genials però subtils. Diria que Faulty es queda com una cançó correcta, però d'ells espero alguna cosa més que correcció.
Les coses milloren amb Champagne Eyes, on ja tenim una producció molt més interessant i ja no tenim aquest retoc innecessari a la veu. Se segueix jugant amb la veu d'ella, ja que aquest és un dels signes d'identitat de la seva música, però en aquesta ocasió sense excedir-se i deixant lluir la veu natural en altres ocasions. 

La tercera pista l'ocupa Superior Emotion, l'únic avançament que ens havien donat del disc. Una cançó amb una producció molt encertada, però molt subtil (cosa que va fer que em decepcionés a la priemra escolta) i una lletra que trobo encertada també. Ja s'ha convertit en una de les meves cançons preferides de l'any, i realment la millor opció per promocionar el projecte. El videoclip també el trobo molt encertat, i si un l'heu vist, ara no teniu excusa per no fer-ho.



Seguim amb Famous, una cançó molt potent amb moltes reminiscències de la música urbana encara que acabaria d'etiquetar-la dins aquest gènere, ja que el component d'electrònica és molt més gran. Em recorda una mica a Jealous, una de les cançons d'I Remember. Però per si amb fes una cançó brillant no n'hagués prou, el contrast d'intensitat entre algunes parts de la cançó la fa increïble.
A continuació trobem Cold Hearted Creatures, on hi col·labora Bryson Tiller. Potser la cançó més pop del disc, encara que manté les influències trap que ja trobavem a Superior Emotion. Tancant aquest projecte tenim Shallow Waters, on tornem a tenir la recpeta clàssica d'AlunaGeorgeo: producció elaborada, veu melancòlica i distorsió vocal. La meva principal queixa respecte a la cançó és que si dels aproximadament tres minuts que dura, l'últim ja fa d'outro del disc, queda una cançó massa curteta

Com passa amb molt del seu material, és un disc que no es pot valorar a la primera escolta ja que al tractar-se del seu projecte més experimental primer cal una primera vegada per acostumar-se, i després ja veureu com n'és de brillant. La primera vegada que vaig escoltar el disc vaig quedar-me molt decebut, però des d'aleshores l'he tingut en bucle (combinant-ho amb el nou material de Lady Gaga, per descomptat). Potser no és el seu millor treball discogràfic, però sota el meu punt de vista no hi ha cap dubte que és el millor llançament de l'any i dubto molt que cap altre dels que sen's apropen pugui superar-lo.
Si a I Remember intentaven fer un so més comercial que els facilités l'arribada a les llistes d'èxits (cosa que no van aconseguir), està clar que aquí la intenció és tot el contrari: ells saben que tenen ja el seu públic, petit però fidel, i que poden experimentar. Si el públic general no els hi fa cap cas, pitjor per ells, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada