Novetats setmana 42

Aquesta setmana tenim nova música de Zara Larrson, MK, Tove Lo amb Major Lazer, Dua Lipa i Throttle, entre altres.

Zara Larsson ha estrenat Ruin My Life, la primera nova cançó  que aquesta cantant sueca estrena des de la publicació del seu àlbum de debut internacional So Good, que va sortir el Març de l'any passat. No se sap encara si aquest serà el senzill de presentació del seu proper treball discogràfic, o haurem d'esperar una mica més per tenir-ne notícies. Ruin My Life és una balada pop midtempo, similar al Never Be The Same de Camila Cabello. Ja sabeu que el seu primer disc i els seus senzills em van agradar molt, però he trobar aquesta cançó molt fluixa. No perquè sigui una mala cançó necessàriament, sinó perquè és una cançó molt bàsica i que no em diu res. Veurem si repeteix l'èxit que altres cançons seves van aconseguir arreu del continent europeu.

Una altra sueca de la que feia uns mesos que no estrenava nova múscia és Tove Lo, qui aquesta setmana hem vist col·laborar al nou senzill de Major Lazer Blow That Smoke. És una cançó dancehall que està bastant bé, molt més decent que qualsevol dels llançaments recents d'aquest trio de productors. Si la he de comparar amb l'altra música de Tove Lo, malgrat que té un estil que no m'agrada tant com l'electropop de Cool Girl o Bitches, m'agrada que tracti una temàtica diferent en la lletra, més lleugera.

Dua Lipa publica avui la "edició definitiva" del seu àlbum debut, que va sortir el Juny de l'any passat, amb les col·laboracions que ha anat fent (One Kiss i Electricity), i algunes cançons noves. Una d'elles és aquest Kiss and Make Up, que serveix per promocionar el disc i és una col·laboració amb la girlband coreana que jo vaig coneixer fa uns mesos amb el seu èxit Ddudu Ddudu. Abans de posar-me a comentar la cançó particularment, voldria dir algunes coses:

Ja que a la portada veiem clarament que no es van trobar per fer-se les fotos, sinó que les van ajuntar amb Photoshop, com a mínim haurien pogut utilitzar una imatge de Dua Lipa que no fos la de la portada del senzill físic de One Kiss. I si no s'han trobat per fer-se una foto, tampoc ho hauran fet per enregistrar la cançó. I a mi una col·laboració que els artistes no s'han trobat, ja no m'interessa. La qual cosa ens porta a la següent qüestió: veig totalment obvi que és una col·laboració totalment interessada: Blackpink poden obrir-se al mercat occidental col·laborant amb una artista de parla anglesa, mentres que Dua Lipa es beneficia de les xifres que mouen els artistes orientals, que sovint són més elevades que les dels artistes occidentals.

Kiss and Make Up és una cançó correcta, que no està malament, però tampoc no és res que no hàgim sentit ja infinitat de vegades en els últims anys: encara que a mi aquest estil m'agradi, les cançons tipus Sorry de Justin Bieber/Skrillex/Bloodpop potser ja aniria sent hora de deixar-les de fer.

Feia temps que no parlàvem de Throttle, però fa uns dies va presentar aquesta nova producció anomenada Wanderlust, en la què ens presenta una combinació curiosa: sense perdre els elements característics del seu estil, que acostuma a ser una barreja de Dirty Disco i Deep House; incorpora les línies de sintetitzador melòdiques pròpies del Progressive House. El resultat és bo, però tampoc deixa bocabadat.

Una vegada hem acabat de comentar els nous senzills, podem començar amb les remescles. Un gran nombre de DeeJays de renom han remesclat el Don't Leave Me Alone de David Guetta i Anne Marie, des de R3hab fins a Oliver Heledns, passant per Sidney Samson o el propi Guetta. Però cap m'acabava de convéncer fins la d'EDX que s'ha publicat avui mateix.  Possiblement us sonarà EDX, a causa del gran nombre d'excel·lents remescles oficials que ha fet per artistes com Avicii o Calvin Harris, però en tot cas porta Don't Leave Me Alone al Deep House amb molt encert (tot i que jo segueixo preferint la original).

La primera remescla remescla oficial de Let You Love Me, l'actual senzill de Rita Ora, és la que ha fet MÖWE, un duo de DeeJays de Viena del que ja hem parlat en alguna ocasió, sobretot quan la passada primavera van col·laborar amb Sam Feldt a Down For Anything, una de les millors cançons d'aquest 2018 sens dubte. MÖWE porten aquesta cançó de Rita Ora al Future Bass amb bastant encert i mantenint alguns elements de la producció original.



Per últim, tenim una nova remescla oficial al Promises de Calvin Harris i Sam Smith, que és la que ha fet MK. Com era d'esperar, MK aposta pel Deep House, però d'una manera molt diferent a la versió original: si en l'original allò que d'alguna manera sosté la cançó són els greus, aquí és la percussió. El resultat està bé, però jo em quedo amb la remescla de David Guetta sense cap mena de dubte.